En Forma

Escoles d'Iniciació Esportiva: un punt de partida per als teus fills i filles

2 d'octubre, 2012

L’esport i el seu pas previ, que és el joc, són activitats que produeixen en els nens i nenes un elevat grau de motivació. La pràctica esportiva és una eina educativa immillorable, alternativa, paral·lela i complementària a la tasca que es duu a terme en l’horari lectiu.

Hi ha una preocupació creixent dels adults per la salut. Aquesta va associada a un estat de forma òptim, entès com un concepte global a partir del qual cerquem trobar-nos bé amb nosaltres mateixos. En aquest fet hi rau també una creixent sensibilització per potenciar la pràctica esportiva en edat escolar més com una inversió a llarg termini i no pas com un element associat a l’edat i als esports propis del centre escolar al qual pertanyen els nostres fills.

És cert que l’esport en edat escolar té una tradició a Catalunya gairebé centenària i que associada a aquesta pràctica hi hem sabut vincular i veure tot un seguit de valors cada cop de manera més explícita, però també és ben cert que les activitats extraescolars gestionades per AMPA, associacions, entitats i clubs han existit, per a una bona part de les famílies, com un mitjà per mantenir vinculat la nena o el nen a l’escola per facilitar la conciliació d’horaris. És a dir, com un servei més desvestit de qualsevol valor.

Beneficis
La pràctica regular de l’esport comporta nombrosos beneficis que contribueixen al benestar en els àmbits físic, psíquic i social, als quals cal afegir la necessitat de crear l’hàbit de concebre la pràctica esportiva com un element indissoluble de la nostra quotidianitat. En altres paraules, invertir en salut des del creixement tant pel que fa a dur-lo a terme de manera harmònica, integral i global com per reduir els factors de risc de contraure o controlar determinades malalties i assolir una qualitat de vida excel·lent.
Però, malauradament, encara ens costa dimensionar la pràctica esportiva en edat infantil, sigui a través de l’educació física escolar (la rebatejada «maria» de les assignatures), o bé per mitjà de l’esport extraescolar com una inversió de futur. L’esport hauria d’estar tan present a la tasca de ser pares i mares com l’esforç que fem perquè aprenguin a menjar sols, vestir-se, rentar-se les dents o dutxar-se.

L’esport té, de manera inherent, tot un seguit d’elements que contribueixen a crear una millor qualitat de vida, però es fa necessari vehicular-lo de manera coherent i ordenada i sota la supervisió professional d’unes escoles d’iniciació esportiva (EIE) que duguin a terme un programa que no posi en risc la consecució d’hàbits esportius.

Què són les EIE?
Les EIE són un programa d’iniciació a la pràctica esportiva que té com a objectiu introduir l’alumne en el món de l’esport de manera progressiva, passant de la globalitat a l’especificitat i respectant l’evolució psicomotriu que l’individu presenta a cada etapa. És a dir, sota criteris psicofisiològics, de manera que l’alumne gaudeixi de l’activitat física que se li proposa i que representi alhora un benefici important amb vista al seu desenvolupament i la seva formació com a persona.
L’esport practicat dins d’aquest marc ha de ser, sobretot, educatiu. Qualsevol activitat ha d’anar orientada a col•laborar en la formació i l’educació dels infants per deixar de ser una finalitat en si mateixa i esdevenir un mitjà d’aprenentatge.

Malauradament no tothom entén les EIE partint d’un programa i un itinerari basant-se en aquests principis i cada cop més s’imposen, d’acord amb els ídols locals i les modes actuals, una especialització amb la creença que com més joves s’inicien en un esport més possibilitats hi ha de convertir-se en un prodigi.

Més enllà de l’edat d’inici cal considerar altres variables que, com ara l’aptitud per assimilar unes habilitats i destreses, o simplement per practicar qualsevol esport, condicionen les possibilitats d’èxit dels alumnes.

És per aquest motiu que la raó principal de les EIE és crear un bagatge esportiu tan ampli com sigui possible per poder afrontar en el futur qualsevol pràctica esportiva, com també assolir uns hàbits que condueixin a l’individu, més enllà de l’èxit, a no fracassar com a esportista independentment de l’aptitud i el talent que destil·li.
L’Institut Barcelona Esport, amb el suport d’una part de les entitats de la ciutat, va posar en marxa un itinerari curricular fonamentat, objectivat i amb continguts estructurals per etapes, i també una sèrie d’orientacions didàctiques i una proposta d’avaluació que coneixem com el Pla de l’esport en edat escolar de la ciutat de Barcelona.
Tan sols amb aquest programa garantirem que els participants s’ho passin bé amb el seu grup d’amics i companys compartint una part del seu temps de lleure, fent salut i assolint uns aprenentatges alhora que associen la pràctica esportiva com un fet divertit i plaent.  

EIE: motor de creixement
En qualsevol infant rau la necessitat de moure’s, d’esplaiar-se, d’exercitar l’anatomia com a motor del creixement. Aquesta necessitat es veu accentuada a mesura que la nena o el nen va creixent i desenvolupant-se. Des de la descoberta del propi cos fins al desenvolupament de la força, tot passant per l’aprenentatge de les possibilitats de moviment, els infants necessiten, entre altres, moltes accions: córrer per ser el més ràpid, saltar per arribar més amunt i trepar per ser el més hàbil. Aquestes accions, executades amb una naturalitat quasi espontània, formen part del seu entrenament vital.

A mesura que els requeriments atencionals i actitudinals a l’escola augmenten, el procés d’ensenyament i aprenentatge potencia també el creixement de la capacitat dels nens i les nenes per l’autocontrol i facilita que aquestes necessitats psicomotrius vitals no es desfermin. No obstant això, no vol dir que no estiguin latents o que no haguem de donar-los la resposta adequada.

És per aquest motiu que hem d’entendre la pràctica esportiva com una resposta necessària a les exigències del procés de creixement i desenvolupament dels nens i nenes. Moure’s saltant, corrent, ballant o anant darrere una pilota ha de ser el mecanisme alliberador de les tensions quotidianes i el mitjà per eliminar el cansament atencional i psicològic propi dels requeriments escolars.

Un bon programa d’EIE ha de tenir en compte les variables més importants a cada etapa i hi ha de donar la resposta adequada proposant reptes constants que alhora siguin assumibles i que construeixin, peça a peça, una base prou sòlida per sustentar un creixement saludable.  

L’esport, element educatiu
Si hi ha un element en el qual tots coincidim és el potencial que té la pràctica esportiva per transmetre valors: solidaritat, tolerància, respecte, responsabilitat i igualtat. L’esport és un entrenament per a la vida. Així com a la societat hi ha unes normes que la ciutadania ha de complir, els esports estan sotmesos a reglaments que cal conèixer, acceptar i respectar. De la mateixa manera que cal conviure i relacionar-se amb persones molt diverses, l’esport permet una interacció entre esportistes amb qui caldrà col·laborar, adversaris que intentarem superar amb joc net, o decisions arbitrals que s’hauran de respectar.

La pràctica esportiva ens examina constantment, però és el marc educatiu de les EIE el que posa un èmfasi especial en com resolem aquestes situacions. És en aquest sentit que el paper dels tècnics resulta determinant per aconseguir persones més ben educades i més cíviques en la mesura en què les seves intervencions i reflexions ens ajudaran a enfrontar-nos amb totes aquestes situacions i a sortir-ne reforçats .

Adquisició d’hàbits saludables
La pràctica esportiva és un mitjà excel·lent per viure l’esport com una manera d’estar en forma i acceptar que mantenir-se físicament actius sempre és garantia d’una millor qualitat de vida.

Les noves tecnologies de la informació i la comunicació potencien una actitud de vida més sedentària perquè cada cop som més consumidors d’activitats passives que faciliten l’aparició del sedentarisme, l’obesitat infantil, la depressió o l’ansietat, com també la inhibició social.

És important que des de ben petits la pràctica esportiva esdevingui quelcom que va donant els seus fruits de manera progressiva i que, més enllà d’un aprenentatge puntual o de l’esgotament propi d’un entrenament, hi hagi una consciència de treball a llarg termini. Cal que els esportistes reconeguin i tangibilitzin els seus aprenentatges i millores i que, sempre des de l’acceptació de les seves limitacions i el respecte a les capacitats dels altres, ho visquin com el premi al seu esforç i capacitat de superació.

Una bona EIE farà visibles totes aquestes millores i impulsarà mecanismes que permetin avaluar l’èxit més enllà del resultat tot posant l’èmfasi en la trajectòria i la millora personal.

Conclusions
És important tenir present que una educació esportiva de qualitat és possible sempre que la plantegem com una inversió de futur. És absolutament necessari fugir dels resultats a curt i mitjà termini que tan sols ens poden dur a la frustració de reconèixer que hi ha participants més hàbils, més ràpids i equips més potents que sempre ens apallissen.

Cal jugar la carta de l’esport com a motor de creixement, com a eina educativa i com a mitjà per adquirir hàbits saludables. És important confiar en unes EIE que posin per davant aquests elements sense defugir, per descomptat, de l’aprenentatge de les habilitats i les destreses pròpies de l’esport o de la competició com un estímul per a la millora contínua. També ens han de servir per mesurar el propi esforç o el de l’equip en comparació d’un altre grup com a projecció de la necessitat del treball col·lectiu.

És fonamental guanyar el partit de la vida i tan sols ho farem si ens posem a càrrec de professionals que gestionin unes EIE d’acord amb un programa que tingui en compte aquestes variables per damunt de les modes, els ídols actuals o les darreres tendències per convertir-se en un fora de sèrie.

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate