Joaquim Rodríguez, ciclista

Entrevista a Joaquim 'el purito' Rodríguez: «Em sento tot un privilegiat»

2 d'octubre, 2012

Joaquim Rodríguez ha deixat de ser els últims anys un ciclista més, cridat a disputar les clàssiques, per ser considerat per a la victòria a les grans voltes. A l’equip rus del Katusha des del 2010, Purito passeja amb orgull una magnífica carta de presentació i s’ha convertit en una de les esperances del ciclisme a les grans cites internacionals. Per arribar dalt de tot ha hagut de treballar de valent.

Treball, constància i humilitat. Són els elements que han fet que als 33 anys Joaquim Rodríguez (Barcelona, 1979) sigui un dels millors ciclistes del món. Aquest barceloní de naixement, i colomenc i paretà (de Parets del Vallès) d’adopció, ha demostrat que és capaç de plantar cara a qualsevol de les grans voltes (el Tour de França, el Giro d’Itàlia i la Vuelta). Quan fa poc més d’una dècada que el Purito —el sobrenom amb què se’l coneix— va debutar al ciclisme professional, pot presumir d’haver guanyat etapes a les tres grans i fa només unes setmanes va acabar tercer a la Vuelta 2012. Ara està gaudint plenament de la cara amable de l’esport.

Purito o Joaquim?
Com vulguis. Em va sortir car aquell entrenament... (riu) Vaig fer el gest d’anar «sobrat» a la bicicleta, com si fumés un cigar, i a partir d’aquell moment ja m’ha quedat el sobrenom de Purito.

Et trobes en el millor moment professional?
Realment, fa dos anys que estic a un nivell molt bo. Enguany, i per fortuna, també m’està anant tot molt bé. En realitat, no ha canviat res d’un any a un altre. Simplement, no tinc la mala sort que em va acompanyar el 2011 quan no vaig oferir el millor nivell a les gran proves; quan no era una malaltia era una caiguda.
Aquest 2012, t’has quedat a només 16 segons de ser el primer català a guanyar el Giro d’Itàlia. Encara hi dónes voltes?
Tan a prop i tan lluny, a la vegada! Primer, creia que estava tot perdut i després, quan ho tens a tocar..., que se t’escapi la victòria per tan poquet fa més mal que no perdre-la per un minut o dos. Però ja no serveix de res donar-hi més voltes. Cal pensar en el futur, que passa per seguir competint i oferir el millor d’un mateix.

La Vuelta torna a passar per Catalunya... És la millor edició dels últims anys?
Sí, les baixes al Tour de França fan que ens hi trobem els millors corredors del món. Alberto Contador, Alejandro Valverde i més corredors fan que sigui un gran espectacle. Una gran oportunitat de veure-hi el millor del ciclisme.

Això de pedalar ja ho portaves a la sang…
Sí, hi ha una influència clara de la tradició familiar, perquè el meu pare i també els meus germans van ser ciclistes. Gairebé era el que tocava.
Et sents com el banderer del ciclisme català, agafant el relleu de gent com Miquel Poblet, José Luis Laguía i Melcior Mauri, entre altres?
És cert que quan fas les coses bé estàs a l’aparador però, per exemple, també hi ha Joan Antoni Flecha, que és un referent a les clàssiques del nord, que potser són les curses més difícils de preparar, disputar i guanyar. A Catalunya, al ciclisme li falta més gent, més corredors, però tot i això el nivell que hi ha és bastant bo. Per a mi, que la gent es motivi pensant en mi és molt especial.

Per crear més afició què es necessita, més mitjans?
No, en aquest àmbit som uns privilegiats perquè a Catalunya tenim pla i tenim muntanya; per fortuna se’ns respecta i intentem buscar sobretot les carreteres més adequades. Penso que tenim bastanta sort en aquest aspecte.

Tot i això, com molts altres esportistes, vas haver de sortir de Catalunya per trobar fortuna...
El primer any d’amateur el vaig començar a Catalunya, a partir del segon vaig anar a viure al País Basc i em vaig integrar al filial del que era l’equip ONCE. Però, en realitat, he estat un rodamón; vaig néixer a Barcelona, fins als quatre anys vaig viure a Santa Coloma de Gramenet i després la joventut la vaig passar a Parets del Vallès. Ara visc a Andorra.

Com si d’una escapada es tractés, mires enrere i què hi veus?
Veig que he hagut de treballar molt, perquè jo vaig començar com a corredor de clàssiques i mai no em vaig plantejar disputar una gran volta com ho estic fent. Gràcies al treball i a la concentració he aconseguit millorar i passar de ser un corredor que va bé a la muntanya i que és ràpid a saber disputar la gran muntanya.

En algun moment has estat a punt de llençar la tovallola?
No! Em sento tot un privilegiat per fer el que m’agrada. He tingut la sort que no m’hagi faltat equip.

Malauradament, els últims temps el ciclisme s’ha associat a la xacra del dopatge. Ja s’ha passat pàgina?
Ja toca, no? Estem fent una lluita molt bona, amb uns últims anys molt durs. Se’n parla menys, s’ha arreglat moltíssim la situació. Però sempre sortiran tramposos perquè n’hi ha en tots els àmbits: al ciclisme, al futbol, a la política..., en tot els ordres de la vida.
Per exemple, en el cas Contador hi ha hagut molts i molts dubtes. Han trigat dos anys a sancionar-lo, no em sembla just que li hagin tret les victòries al Tour del 2010 i al Giro del 2011, entre altres; va passar controls i no va tenir cap problema.

Com es prepara un ciclista d’elit?
Jo, enguany, afronto el Giro i la Vuelta com a grans competicions. Entre prova i prova has de descansar perquè el cos t’ho demana després de l’esforç i el desgast que has fet. Tampoc gaire, després el ritme és progressiu. Personalment, entreno a Andorra i faig molta muntanya, la meva especialitat. Una jornada d’entrenament dur pot ser de sis hores i mitja, amb un desnivell important en el recorregut.
Després, el preparador de l’equip et fa càrregues d’entrenament depenent del que necessites i també de com vas evolucionant.

Com conviu un ciclista amb la passió pel futbol i el Barça?
És difícil! Abans acostumava a portar-ne distintius a la bicicleta, però els mecànics m’ho treien tot i al final he acabat desistint. Sempre que puc, tot i que és molt complicat, intento estar atent a què fa el Barça i si puc segueixo els partits. Per exemple, l’any passat per seguir la Lliga de Campions vaig obligar l’autobús a desviar-se de la ruta per connectar amb el satèl·lit.

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate