En Forma

Experiències esportives: El pas de jugador a entrenador

3 d'octubre, 2012

Ignasi Jordan, Georgina Casadesús i Albert Riudeubàs practiquen des de ben petits el bàsquet, la gimnàstica rítmica i el bàdminton, respectivament. La seva trajectòria esportiva els ha portat a fer el pas de jugador a entrenador, un paper que han assumit amb responsabilitat i en què l’experiència que tenen com a jugadors els ha ajudat molt.

Ignasi Jordan, de 26 anys, va començar a jugar al Bàsquet Safa Claror als nou anys i en fa gairebé deu que és entrenador. Georgina Casadesús, de 21 anys, va començar a fer gimnàstica rítmica al CEM Sagrada Família a segon de primària i després de 13 anys entrenant al centre fa poc més d’un any que es va estrenar com a entrenadora. El cas d’Albert Riudeubàs, de 25 anys, és semblant. Els seus pares volien que fes un esport i va començar a jugar a bàdminton al CEM Sagrada Família, on ara és entrenador des de fa vuit anys.

Tots tres coincideixen en el fet que el pas de jugador a entrenador els ha suposat una dedicació i una responsabilitat més grans, però sobretot un canvi de perspectiva. «Quan ets jugador no has de pensar res, simplement gaudir, i quan ets entrenador tot depèn de tu i que el grup funcioni és responsabilitat teva», afirma l’Albert. «Els jugadors ho esperen tot de tu perquè ets qui en sap i qui ha d’ensenyar què i com s’ha de fer», puntualitza la Georgina, que explica que és important «mostrar seguretat i confiança i estar convençut del que fas».

El valor de l'experiència
L’experiència adquirida com a jugadors ha estat per a ells una gran ajuda a l’hora d’exercir d’entrenadors. «Si has estat jugador pots saber les sensacions que tenen els jugadors i pots ensenyar alguna cosa més a part de la teoria», assegura l’Albert.

El paper que tenen com a entrenadors va més enllà de transmetre coneixements tècnics i tàctics i inclou també aspectes extraesportius. «És important estimular i motivar els jugadors, fer-los despertar les ganes de fer esport, de gaudir del que fan», explica la Georgina. «Has de crear un bon ambient en el grup, cuidar la relació entrenador-jugador i entre jugadors perquè se sentin còmodes per provar coses sense por d’equivocar-se. Un cop aconsegueixes aquest ambient, has de donar els suficients recursos perquè el jugador evolucioni dia a dia amb el seu treball», afegeix l’Ignasi.

La relació i el vincle que es crea entre els jugadors i l’entrenador és especial. «Sempre he considerat les meves entrenadores com un referent, algú a qui preguntar com fer les coses i en qui confiar», afirma la Georgina. L’Albert també tenia un lligam especial amb l’entrenador. «Compartíem moltes hores i molts bons moments», recorda, conscient que ara és ell qui és un exemple a seguir. Per a l’Ignasi, en canvi, l’entrenador sempre era «una part més del grup» i assegura que no vol que el prenguin com a referent. «Seria un error, perquè cada jugador té unes habilitats tècniques i motrius que el fan singular», conclou.

Aprenentatge recíproc
L’estret lligam que uneix els jugadors i l’entrenador fa que la relació sigui enriquidora per a totes dues parts. «L’aprenentatge és mutu, la diferència és que com a entrenador saps el que vols que aprenguin els jugadors, però en canvi no pots preveure el que t’ensenyaran ells, és una sorpresa», conclou l’Albert Riudeubàs.

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate