Reportatge

El Centre d'Alt Rendiment esportiu de Sant Cugat arriba als 25 anys d'història

3 d'octubre, 2012

Aquest 2012 el Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat celebra el seu vint-i-cinquè aniversari en un bon estat de forma. El 23 de gener passat es va inaugurar un nou mòdul de 26.000 metres quadrats d’equipaments esportius que el posicionen novament en l’avantguarda internacional de la preparació d'esportistes d’elit.

Coincidint amb l’impuls de la candidatura de Barcelona per organitzar els Jocs Olímpics del 1992, el CAR de Sant Cugat va néixer l’any 1987 amb l’objectiu de ser un organisme que donés suport a l’esport autòcton perquè fos competitiu a escala internacional, optimitzant recursos de la màxima qualitat tècnica i científica. «Va ser un punt d’inflexió en l’esport català, ja que aquest ha assolit el nivell esportiu que té, en part, gràcies a la feina desenvolupada des del CAR de Sant Cugat», afirma Ivan Tibau, secretari general de l’esport de la Generalitat de Catalunya.

El projecte es va començar a mastegar el 1984, quan ja es veia clar que Barcelona tenia possibilitats reals d’organitzar unes olimpíades gràcies a la vertebració d’una candidatura molt potent. Per aquest motiu, Josep Lluís Vilaseca, secretari general de l’esport en aquells temps, va convèncer el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, que si la capital catalana finalment organitzava un jocs olímpics el que calia era tenir esportistes ben preparats per fer un bon paper en la cita olímpica. Un quart de segle més tard, aquest propòsit s’ha complert amb escreix i en paraules de Joan Fontserè, director del CAR de Sant Cugat, «gràcies al fet que durant tots aquests anys s’ha fet una molt bona feina, ara ens trobem amb un centre d’alt rendiment esportiu que té molt de prestigi internacional gràcies als èxits assolits pels esportistes del nostre país».

El CAR ha dotat d’eines els esportistes d’alt rendiment perquè es puguin entrenar de manera òptima en condicions de competició. A més, la Generalitat de Catalunya ha establert el programa d’Alt Rendiment Català (ARC), en el qual les federacions escullen quin és el programa esportiu que cal seguir. «Hem desenvolupat un mètode que ens ha permès generar molts coneixements en l’àmbit de l’alt rendiment esportiu», explica Fontserè.

Serveis
El centre està organitzat bàsicament en set unitats: direcció, administració, acadèmica, ciències, esports, salut i tecnologia. Des de l’àrea acadèmica es vetlla per la formació de l’esportista, objectiu primordial per al CAR de Sant Cugat. És per aquest motiu que el centre posa a disposició dels seus esportistes les eines necessàries per al seu desenvolupament educatiu. Els esportistes del CAR poden assistir a classe de batxillerat i ESO o a l’institut que hi ha a les instal·lacions mateix del CAR, amb un professorat altament qualificat.

Les unitats de ciències i salut s’ocupen de disciplines com ara la fisiologia, la fisioteràpia, la medicina, la biomecànica, la podologia i la psicologia. La unitat de tecnologia desenvolupa la tecnologia aplicada a l’esport a través de l’anàlisi per imatge per tal de millorar l’entrenament de l’esportista. Finalment, el CAR també disposa d’una oficina d’atenció al client a la qual s’adrecen les federacions i els esportistes que fan o volen fer ús dels serveis i les instal·lacions que ofereix el centre.

«Som al voltant de 80 treballadors propis, però si també hi sumem els entrenadors personals que hi posen les federacions, la xifra ascendeix a 135 persones», informa Fontserè.

Instal·lacions esportives
Dins de les disset hectàrees d’extensió de què disposa el CAR hi ha una pista d’atletisme, un camp de futbol de gespa natural, una piscina olímpica exterior, una sala de gimnàstica artística femenina, un pavelló amb quatre pistes de tennis de resines sintètiques, tres pistes de terra batuda, una sala de gimnàstica artística masculina, una sala de boxa, una sala d’halterofília, quatre sales de musculació, una sala de lluita, una sala de taekwondo, una sala de judo, una sala d’esgrima, una zona de tir, un espai de tennis de taula, una pista de vòlei platja i a la ciutat de Terrassa un camp d’hoquei.

A més, amb el nou mòdul de 26.000 metres quadrats que es va inaugurar el 23 de gener passat el centre també disposa d’una piscina coberta de 50 x 25 metres per a waterpolo i natació, una piscina de 30 x 21 metres per a natació sincronitzada i una piscina de 15 x 21 metres per a salts. També s’han reubicat algunes sales de gimnàstica i musculació.

El nou mòdul ha tingut un cost de 40,5 milions d’euros i ha permès posar fi a les demandes de modernització que duraven anys. «Fins ara, algunes de les instal·lacions com les sales de gimnàstica i taekwondo estaven ubicades en un espai que en els seus orígens havia estat pensat per ser un taller mecànic», explica Fontserè, i recorda que «no oblidem que abans de ser el CAR, això era un centre mutual on venien els accidentats laborals a rehabilitar-se i aprendre professions adaptades a les seves lesions». Tot i les limitacions de l’antic espai, la gimnàstica espanyola ha aconseguit tres medalles olímpiques i ha parit un Gervasi Deferr. Per al director del CAR «calia fer un equipament nou com a reconeixement als èxits obtinguts i també per mirar de garantir èxits futurs, per això també hem apostat per potenciar les instal·lacions de natació, on passava exactament el mateix, ja que disciplines com la natació sincronitzada ens han donat molts èxits esportius tots aquests anys».

Però no tot del nou mòdul és perfecte. «És un error que dels 26.000 metres quadrats de què disposa l’edifici només 9.000 corresponguin a espais esportius, perquè la resta s’hagin destinat a passadissos, escales i espais morts», es lamenta Fontserè, i afegeix que «han fet una passarel·la de connexió amb la residència que no té cap sentit perquè causava tantes molèsties de soroll als residents de la tercera planta que hem decidit tancar-la». El director del CAR considera que «l’anterior govern va cometre l’error de no tenir present l’opinió de la gent del centre a l’hora de concretar el disseny del nou mòdul».

La construcció de l’edifici també ha comportat un problema afegit, i és que dels 40,5 milions d’euros que ha costat, el Consejo Superior de Deportes s’havia compromès a finançar-ne el 35 % (uns 12 milions d’euros). La resta de la inversió la va assumir la Generalitat de Catalunya (28,8 milions d’euros). A data de tancament d’aquesta revista, la realitat és que el govern català ha hagut de pagar el 89 % del cost total de l’obra, mentre que el màxim òrgan esportiu espanyol encara no ha abonat 5,5 milions d’euros. Des de la Secretaria General de l’Esport es mostren confiats a resoldre el problema. «El secretari d’Estat de l’esport, Miguel Cardenal, va reconèixer públicament aquest problema i que esperava resoldre’l en un futur, i jo estic plenament convençut que acabaran abonant el deute que tenen pendent amb el CAR», explica Ivan Tibau, tot recordant que «no hem d’oblidar que al CAR s’hi entrenen totes les federacions espanyoles i no seria normal que no paguessin aquests diners, per això esperem i desitgem que el senyor Cardenal compleixi la seva paraula».

Els esportistes
Al llarg dels 25 anys d’història del CAR està estimat que n’han fet ús uns 25.000 esportistes diferents. Actualment, el centre, en un dia normal de la temporada rep la visita de 1.000 esportistes. «Mai no estan ocupats tots els llits de la residència perquè molts dels nostres usuaris són persones que vénen a entrenar i no dormen al centre, tot i que ara, en temporada baixa, tenim 120 llits ocupats», explica Fontserè.

Aquest 2012, hi han passat esportistes de països com Alemanya, Austràlia, Bèlgica, Bielorrússia, Brasil, el Canadà, els Estats Units, Espanya, Finlàndia, França, la Gran Bretanya, Holanda, Hongria, Irlanda, el Japó, Letònia, Mèxic, Portugal, Rússia, Sèrbia, Suècia, Ucraïna, Xile i la Xina.

Un exemple és la nedadora mexicana María Fernanda González, per a qui el personal del centre és molt atent, flexible, agradable i familiar. «També m’han encantat les instal·lacions que ha aportat el nou mòdul, francament han estat una sorpresa perquè quan vam venir el meu entrenador i jo fa un any i mig no hi havia res d’això, i ara em trobo amb una piscina coberta de 50 metres que és perfecta per entrenar-me». En aquest mateix sentit s’expressa el seu entrenador personal, Armando Fernández, per a qui el nou mòdul és «impressionant». Al marge de les instal·lacions el preparador de la nedadora mexicana va escollir el CAR perquè «el menjar que s’hi ofereix és bo, el tracte dels professionals és excel·lent i el centre està fora de la ciutat, fet que evita tenir certes distraccions.»

Un altre atleta que coneix molt bé el CAR de Sant Cugat és l’atleta canari Ivan Rodríguez Ramallo, que en freqüenta les instal·lacions des de fa deu anys. «Prefereixo el CAR de Sant Cugat a la Blume de Madrid perquè és més familiar i està menys saturat, per no dir que amb el nou mòdul el centre es modernitza després d’uns anys que calia millorar les instal·lacions.»

Reptes de futur
Tot i l’entorn de crisi actual i les polítiques d’austeritat del govern, el CAR continuarà tenint el suport de la Generalitat de Catalunya. Per a Ivan Tibau, «cal garantir que el CAR continuï sent el centre que capti els grans esportistes del país i sigui un pol d’atracció per a diferents disciplines esportives i federacions». En aquesta mateixa direcció s’expressa Joan Fontserè: «Juntament amb la Secretaria General de l’Esport i les federacions formem un equip en què uns desenvolupen programes, els altres aporten els entrenadors i nosaltres hi posem les instal·lacions i els serveis.»

Els reptes immediats del centre són seguir modernitzant les instal·lacions amb petites actuacions que no impliquin grans inversions i, d’altra banda, treballar a fons per mirar d’internacionalitzar encara més el prestigi del CAR. En aquest sentit, aprofitant els passats Jocs Olímpics celebrats a Londres, el CAR hi tenia oberta una oficina d’informació i promoció.

«D’altra banda, tenim un projecte d’allotjaments de protecció oficial per mirar de resoldre el problema de col·lapse que tenim i també per donar sortida a la petició d’alguns esportistes que reclamen més privacitat», explica Fontserè, tot i que reconeix que «procurarem executar aquest projecte en funció dels recursos que tinguem a l'abast els propers anys.»

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate