En forma - Experiències

L'experiències de la Dora: Fer esport més enllà dels 90 anys

22 de gener, 2013

Salvadora Gil, amb 92 anys, és l’abonada amb més edat del CEM Claror i també una de les persones que freqüenta més les instal·lacions del centre per gaudir de la seva dosi diària d’esport i benestar. Aquesta afició no és nova i ja des dels 74 anys practica esport regularment per consell de la seva filla petita, la Maravillas, a qui s’estima moltíssim.

La Dora, així és com l’anomenen amics i familiars, es va iniciar en la pràctica esportiva poc després de la mort del seu marit. «Després d’haver cuidat el meu espòs durant setze anys i treballar, em sentia molt malament i va ser aleshores quan la meva filla em va recomanar que m’apuntés a un gimnàs», explica la Dora, tot i que al principi no ho veia clar perquè «jo em considerava massa gran per anar a fer esport, però per insistència de la Maravillas vaig apuntar-m’hi». Després de voltar per diversos centres esportius del barri, la Dora va acabar a l’Esportiu Claror, del qual és abonada des de ja fa sis anys.

Sempre que pot no falta mai a la seva cita diària amb la Txela Inness, la seva tècnica de sala al Claror. «Per a mi és molt important venir cada matí perquè em serveix per estar en forma i també per sentir-me activa a través d’un programa d'entrenament», reconeix la Dora, que recomana a totes les dones i homes de la tercera edat que no cometin l’error de quedar-se a casa i fer una vida sedentària. «Jo estic molt orgullosa del que faig i animo totes les persones grans que facin el mateix perquè és el secret per gaudir d’una bona qualitat de vida i mantenir-te actiu fins on el cos aguanti.»

Al llarg de tots aquests anys la Dora ho ha provat gairebé tot: gimnàstica, cinta de córrer, bicicleta estàtica, màquines de fitness, ioga, tai-txi..., però darrerament només pot fer exercicis de braços i una mica d’estiraments per mantenir l’elasticitat i l’equilibri, ja que fa un temps els metges li van dir que tenia desgast al maluc i havia d’abaixar el ritme. «Per això la Txela m’ha recomanat deixar la cinta i la bicicleta i optar per un exercici més suau.»

Força de voluntat
El resultat de tants anys d’activitat física ben orientada és una persona que supera els noranta anys però que transmet joventut i vitalitat pels quatre costats. La Dora és molt estimada per tots els treballadors del Claror que la coneixen i també per totes les persones que freqüenten el centre. «Per a mi és molt important sentir-me estimada i aquí estic com a casa.»

Quan li preguntes quin és el seu secret ens diu que no és altre que el de perseverar. «Jo sempre he tingut molta força de voluntat», assenyala la Dora, i afegeix que «molts dies em trobo malament però sempre faig un esforç i em llevo perquè vull venir aquí, fer els meus exercicis, parlar amb la gent i conèixer persones noves.»
El cas de la Dora deixa sorpreses moltes persones. «No es poden creure que vingui cada dia, excepte els caps de setmana, i quan veuen que sí que ho faig al·lucinen, però jo els dic que és el que cal fer; encara que em trobi malament, em prenc un Gelocatil i llestos.»

Quan acabem l’entrevista me n’acomiado, li pregunto si vol que avisi l’ascensor i em diu: «Res d’això jove, que baixaré per les escales, com sempre he fet.» Geni i figura, la senyora Gil. Sens dubte un dels personatges més carismàtics del Claror.

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate