Arcadi Alibés, periodista d'esports a TV3 i runner

Arcadi Alibés: «Córrer és l'esport popular de moda»

29 de maig, 2013

Arcadi Alibés és una de les cares més conegudes del periodisme esportiu a Catalunya. Tot i que sempre el recordarem per les seves retransmissions en directe per TV3 de les celebracions del Barça a Canaletes, l’Arcadi també és conegut per una de les seves grans aficions: sortir a córrer. Ja ha publicat dos llibres amb la marató com a protagonista: Córrer per ser feliç (Ara Llibres, 2010) i Les petjades dels herois (Ara Llibres, 2012), obra que també ha estat traduïda al castellà. Amb molt de predicament en el món runner a Catalunya, aprofitem una xerrada que va fer al CEM Claror el febrer passat per parlar amb ell i analitzar el boom del fenomen del running.

Quan vas començar a córrer d’una manera més o menys contínua i quan vas començar a competir?
A primers dels anys vuitanta, coincidint amb l’inici de les curses populars a Catalunya em vaig començar a aficionar i ben aviat vaig entrar també en el món de la marató, en veure que era una manera ideal de viatjar.

Què et va impulsar a escriure el teu llibre Córrer per ser feliç?
Aprofitant que arribava a les cent maratons i que a Catalunya s’estava vivint un important boom en el tema del córrer, em va semblar que podia fer un llibre que parlés d’aquesta afició, barrejant-hi la meva experiència de tants anys.

Per què ara hi ha tanta gent que s’apunta a córrer?
La gent ha entès que no pot portar una vida sedentària i que cal fer activitat física de lleure per millorar la salut física i la mental. Córrer és l’esport més senzill i econòmic, i a més permet la possibilitat de participar en curses i sentir-se una mica «professional».

Quins consells donaries a una persona que vol començar a fer running?
Sobretot, que tingui paciència i que ho faci de manera progressiva. No es pot pretendre córrer una marató al cap d’un mes d’haver començat a entrenar.

Amb quina freqüència s’ha de sortir a córrer per poder assumir el repte d’una marató?
Depèn de la base i les condicions de cada persona. Abans s’aconsellava entrenar sis dies a la setmana per fer una marató. Ara hi ha entrenadors que defensen que els «populars» no haurien d’entrenar tant, i que amb quatre dies n’hi ha prou per als maratonians. Cadascú ha de buscar el seu equilibri entre qualitat i quantitat.

Les curses populars també estan experimentant un boom. A què creus que es deu?
Sí, sembla que s’hagi arribat al màxim i sempre es van superant els rècords d’inscripcions, i cada vegada hi ha més curses. Això vol dir que ja és l’esport popular per excel·lència i que encara no hem arribat al límit de popularitat.

L’èxit del running popular contrasta actualment amb l’atletisme d’elit. Per què?
Són dos mons que, encara que interactuen, van per separat, ja que les filosofies dels practicants són molt diferents. L’atletisme d’elit està en crisi, igual que altres esports professionals, per la crisi econòmica, perquè no es cuida la base, per mala planificació de les federacions o perquè no estan sortint figures de manera espontània. En canvi l’esport popular és una altra cosa.

Barcelona és una ciutat adequada per sortir a córrer?
Hi ha diversos llocs interessants, com la carretera de les Aigües, el front marítim, Montjuïc, la Ciutadella, el parc de Cervantes... Però, òbviament, no tenim tants parcs com altres ciutats, ni un pulmó del tipus Central Park o Hide Park. Es veu molta gent corrent pels carrers, aturant-se als semàfors, cosa que demostra que no tots els barris tenen llocs ideals per córrer. Hi ha gent que no li agrada haver d’agafar el cotxe per anar a córrer a llocs més adequats i s’ha d’adaptar a circumstàncies menys favorables.

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate