Dietètica

Compte amb la Paleodieta!

4 de juny, 2014

L’any 2002 es va publicar el primer llibre que parlava sobre la paleodieta, el seu autor era Loren Cordain. Successivament van anar apareixent altres títols relacionats i, fins i tot, n’hi havia que proposaven la paleodieta per a esportistes. Ara, com que és obvi pensar que s’ha posat de moda, des de la Revista Claror volem analitzar-la al detall. 

La finalitat d’aquest article no és altra que informar del que es tracta i posar una mica d’evidència científica a les meravelles que es promet aquesta dieta. Si més no, generar el punt de curiositat suficient perquè el lector hi reflexioni i decideixi si li convé. 
 
Retorn als orígens
Els que abracen la dieta paleolítica proposen un retorn als orígens, és a dir, alimentar-se com ho feien els nostres avantpassats per gaudir d’una bona salut. L’home del paleolític menjava el que caçava i recol·lectava però res que signifiqui agricultura o ramaderia perquè en aquella època no existien pas.
 
Així doncs, la paleodieta, com també se l’anomena, ens proposa que ens alimentem a base de carn, peix, marisc, fruita i verdura tot excloent de la nostra ingesta els aliments processats, els feculents, els làctics o les llegums. Per aquelles persones que la seva alimentació diària no inclogui fruita i verdura es pot pensar que la dieta paleolítica els hi resultarà més saludable, però si observem la quantitat de proteïnes i greixos d’origen animal que aporta aquesta dieta i la minsa presència d’hidrats de carboni, tot fa pensar que ens trobem davant d’una dieta hiperproteica com d’altres que s’han fet famoses. 
 
És una dieta hiperproteica més
Si anem una mica més enllà, es pot considerar que recomanar aquesta dieta a esportistes no sembla gens aconsellable. Les recomanacions nutricionals per a esportistes no difereixen tant de la resta de població llevat de tres excepcions: necessiten més aigua, més energia i més hidrats de carboni. La paleodieta no satisfà aquestes necessitats i, a més, hi ha estudis recents que desaconsellen la sobre ingesta de proteïnes en individus sans perquè tampoc se n’ha demostrat una utilitat clara.  
 
Les dietes hiperproteiques no estan exemptes de riscos: la osteoporosi, els càlculs renals, la insuficiència renal, les neoplàsies, les malalties i mort d’origen cardíac i un augment de la mortalitat. Hi ha estudis científics que relacionen directament la ingesta elevada de productes d’origen animal amb un augment de malalties cròniques com la diabetis o l’obesitat abdominal. I també n’hi ha d’altres que neguen la relació directa entre una major ingesta de proteïnes i més sacietat o reducció de la ingesta total de calories, afavorint un millor control del pes o propiciant-ne la reducció.
 
Si no té base científica, desconfiem-ne
En cap tractat, guia o manual de nutrició humana actuals hi apareix la dieta paleolítica. A les recerques en xarxa tampoc existeixen articles publicats d’investigació científica que l’avalin. És cert que s’ha fet algun estudi controlat però amb una mostra petita, poc significativa i amb una període de seguiment tan curt que els resultats obtinguts no permeten extrapolar-se a la resta de la població. En canvi sí que es pot afirmar que associacions de prestigi reconegut com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) o l’American Heart Association, entre d’altres, afirmen que per promoure la salut i disminuir la incidència de malalties cròniques convé seguir una dieta rica en fruites, verdures, hortalisses, llegums, cereals, llavors i fruita seca. Dit d’una altra manera: es recomana seguir una dieta variada rica en aliments d’origen vegetal enlloc dels d’origen animal. A casa nostra, la posició de l’Associació Espanyola de Dietistes-Nutricionistes (AED-N) és rotunda i desaconsella ben clarament la paleodieta tant per a la població general com per a esportistes.
 
Per tant, compte amb les dietes que se’ns presenten renovadores tot prometent un èxit ràpid, definitiu i no perjudicial per a la salut. Haurem de sospitar de totes aquelles dietes que estiguin de moda que utilitzin paraules clau com “immediatament”, “ràpidament”, “des del primer dia”, “per sempre”. Pitjor encara si es combinen amb promeses com que és una dieta saludable, apta per a tothom i que millora o cura un grapat de malalties sense una base científica demostrada. També és un fet habitual que aquestes dietes presentin uns aliments com els bons i d’altres com els dolents a prohibir o evitar. Evidentment, se solen exagerar les propietats o beneficis dels anomenats “bons” aliments. 
 
Per tot plegat, quan ens proposem seguir aquests tipus de dietes se’ns ha d’encendre una llum d’alarma, en comptes d’un flash encegador.

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate