Esport i aventura amb el Camí de Santiago

8 de novembre, 2007

El camí de santiago ja no és només una ruta que recorren peregrins d’arreu del món per veure les relíquies de l’apòstol santiago, el gran, sinó que també atrau amants de l’esport en plena natura.

Actualment, el Camí de Santiago no només atrau els milers de peregrins que van a veure les suposades relíquies de l’apòstol Santiago, sinó que en els darrers anys també ha esdevingut una ruta molt interessant per aquells que practiquen esport en un entorn natural.

Després d’uns quants segles d’oblit, no ha estat fins els nostres dies que el Camí de Santiago no ha ressorgit amb força. Des de 1993, data de celebració de l’any Xacobeu, les autoritats espanyoles han potenciat molt el Camí de Santiago que fins i tot ha estat declarat patrimoni de la humanitat per l’UNESCO. Al llarg d’aquests més de 15 anys, s’han creat albergs i condicionat camins que han fet del Camí de Santiago un punt de trobada de gent de totes les edats, ja siguin creients cristians o viatgers amants de la natura. És el cas de l’abonat del Poliesportiu Sagrada Família, Paco Belinchón (a la foto), de 69 anys que va fer el Camino l’estiu passat perquè “sempre m’havia marcat aquest repte personal i també perquè volia saber si es respirava realment l’ambient màgic que tothom diu que s’hi respira”, tal com explica i afegeix que “haig de reconèixer que és totalment cert perquè existeix molta companyonia i solidaritat entre els peregrins; s’hi coneix molta gent i d’arreu del món: japonesos, anglesos, austríacs, alemanys, francesos, australians...”.

El fet que sigui una ruta que es pugui fer caminant i no impliqui grans desnivells, la fa apta per a tothom tot i que és aconsellable preparar-se físicament si no és té un mínim de resistència o s’és una persona gran. El Paco Belinchón explica que “jo vaig preparar-me uns mesos abans al Poliesportiu Sagrada Família, on em van fer un pla específic per tal de millorar en elasticitat i també vaig fer molta bicicleta, natació i peses, al marge de les llargues caminades que feia pel meu compte”.

El camí francès
Existeixen moltes i diverses variants del Camí de Santiago, però n’hi ha una que sobresurt per damunt de les altres i que rep el nom del Camí Francès. “Jo vaig fer el Camí Francès, que és la més popular, encara que jo la vaig començar a Lleó i vaig fer-ho tot en 18 dies”, explica el senyor Belinchón. La ruta completa comença en realitat a la localitat de Roncesvalles i passa per Pamplona, Puente la Reina, Logroño, Burgos, León, Astorga, Ponferrada per acabar finalment a Santiago de Compostela. També hi ha altres rutes com la denominada Camino del Norte, que passa per diferents poblacions de la comunitat autònoma de Cantàbria fins arribar a Galícia.

La ruta es fa tradicionalment a peu tot i que en els darrers temps cada vegada hi ha més persones que la fan en bicicleta i també a cavall. Però la manera més popular és caminant. A l’hora de fer-la cal triar un bon calçat. “Si es vol es pot anar nu pel Camí de Santiago però el que si que és del tot imprescindible és portar unes bones botes de muntanya, mai bambes, i també cal un bastó”, recomana en Paco Belinchón.

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate