Edurne Pasaban, alpinista

"L'alpinisme és un esport dur"

11 de novembre, 2009

Edurne Pasaban pot passar a la història com la primera dona que corona els catorze cims de més de vuit mil metres que hi ha al planeta. Everest, Makalu, Cho Oyu, Lhotse, Gasherbrum I i II, K2, Nanga Parbat, Broad Peak, Dhaulgin, Manaslu i Kangchenjunga ja estan als seus peus. Pròximament escalarà el Sisha Pangma i aleshores només li restarà l’Annapurna I.

Edurne Pasaban (Tolosa, 1975), alpinista, enginyera tècnica industrial i restauradora d’èxit ens rep a les instal·lacions del CAR de Sant Cugat, on s’entrena per afrontar l’ascenció al Sisha Pangma, penúltim obstacle a superar en el seu camí personal cap a la glòria. Hi posarà totes les ganes per aconseguir-ho, encara que hagi de passar per mals tràngols com quan va escalar el K2 i va perdre dos dits, un de cada peu.

Mai has pensat en els riscos que comporta ser alpinista?
I tant, que hi penso, molt sovint, però avui dia el risc existeix en molts altres llocs, tot i que és cert que nosaltres tenim més possibilitats que les altres persones. Només que quan fas una activitat que t’apassiona, tot això et supera.

Es comenta que practicar alpinisme pot comportar petites lesions cerebrals que acaben sent cròniques...
De moment jo no he notat pas res. Potser és veritat, però també és cert, i jo ho he viscut de molt a prop, que hi ha gent molt estressada que té problemes de salut per culpa de la feina, i no a la muntanya. Per això, no sé si la muntanya afecta, però no em preocupa gens. Jo m’hi sento lliure, en pau amb mi mateixa i amb l’entorn i la gent que m’acompanya. Estic segura que tot això no és dolent per a la salut física i mental.

T’obsessiona gaire que algú se t’avanci en el repte de ser la primera dona que fa els catorze cims de més de vuit mil metres?
No, no m’obsessiona, perquè jo estic fent la meva pròpia carrera. Si vull escalar els catorze cims és només perquè es tracta d’un projecte meu i en gaudeixo. Crec que la rivalitat entre Gerline, Nives i jo la creen la premsa i les circumstàncies. Som nosaltres tres i una alpinista coreana les que estem en la lluita per assolir els catorze cims de vuit mil metres, i suposo que és una història molt mediàtica. Tot comença a assemblar-se a aquella rivalitat que van tenir Scott i Amudsen per ser els primers a conquerir el Pol Sud. La gran diferència és que nosaltres som bones amigues i no existeix la rivalitat, tot i que és cert que a totes ens agradaria ser la primera. Almenys les que som europees no perdem el sentit comú per assolir el rècord. Seria perillós.

Quan hagis aconseguit el teu repte et plantejaràs nous objectius?
Em plantejaré altres coses. No crec que s’acabi res, segurament hauré de fer un altre tipus de desafiaments, que n’hi ha molts, en aquesta vida, i de ben diferents. M’agradaria continuar vinculada al món de l’aventura i filmar un altre tipus de documentals. El món de l’empresa també m’agrada, gaudeixo oferint conferències a executius de grans empreses, als quals puc transmetre experiències. També seguiré col·laborant amb la gent del Nepal i el Pakistan a través de la fundació. Actualment estic creant una empresa de management per ajudar altres esportistes.

Et veus en un despatx?
No crec que mai m’acabi de retirar de fer muntanya, tot i que un cop acabi el desafiament dels catorze vuit mil, segur que sorgeixen projectes interessants.

Tens algun projecte en ment?
De moment no tinc res més en ment que no sigui acabar el repte dels catorze. Potser quan acabi, si tot va bé la propera primavera a l’Annapurna, em plantejaré la idea de tornar a l’Everest, que ha estat l’únic vuit mil que he ascendit amb oxigen. Però ara prefereixo no pensar-hi, perquè estic centrada en la pròxima expedició al Shisha Pangma, que ja té data de sortida: el 7 de setembre.

Quin dels vuit mil que has fet fins ara ha estat el que t’ha costat més?
Tots els vuit mil són difícils. Muntanyes d’aquestes característiques sempre són dures, però potser les més complicades en tota la meva carrera han estat el K2, de 8.612 metres, l’estiu del 2004 al Pakistan, i el Kanchenjunga, de 8.586 metres, al Nepal. Són la segona i la tercera muntanyes més altes del planeta i en tots dos casos el descens va resultar difícil.

Has viscut situacions límit?
Al K2 vaig patir molt al descens, i podria dir que estava als límits del cansament, com al Kanchenjunga. Totes dues són muntanyes amb rutes molt complicades i tècniques en l’atac al cim. En totes dues vaig assolir el cim massa tard, passades les 16 hores, i això és perillós perquè la nit se’t tira a sobre durant el descens i l’esgotament i el fred es fan més intensos que mai. Les experiències al K2 i al Kanchenjunga m’han fet més forta.

Els darrers metres d’ascensió deuen ser emotius i esgotadors...
Sí, però són els més bonics. Els últims metres, quan ja veus el cim al teu abast o un company que ja hi és, són els millors moments. És quan tot el treball, l’entrenament i la il·lusió prenen sentit. Un cop a cim, només hi ha temps per abraçar-se als companys i fer-se fotos, perquè queda encara el més important del camí, la tornada a casa. De fet, es considera que un vuit mil no et pertany fins que no has arribat al camp base. Fins aleshores, tu li pertanys a ell.

L’alpinisme és un món d’homes?
És veritat que l’alpinisme és un món masculí, és un esport molt dur i a priori els homes tenen una naturalesa i una genètica més apropiada per a la muntanya, a més de certs condicionants culturals que afortunadament van canviant amb els anys, ja que cada vegada hi ha més dones a la muntanya practicant l’alpinisme.

Creus que pel fet de ser una dona els mitjans de comunicació fan una discriminació positiva?
No crec que sigui pel fet de ser una dona. Els mitjans fan discriminació positiva pel fet que pot succeir una cosa que mai abans no s’havia aconseguit: la primera dona que acabarà els catorze vuit mils. És cert que el catorze vuit mil femení és un rècord per a la història, com ho va ser fa molts anys la conquesta del Pol Sud. Pocs rècords d’aventura queden per assolir en l’actualitat, si més no de tan mediàtics com aquest, amb quatre dones disputant el desafiament dels catorze vuit mil.

Es diu que el treball en equip és fonamental en alpinisme. Per què?
Perquè sense un equip no aconseguiríem els cims que fem. Un equip es compon de més persones de les que un es pugui pensar. Són els teus companys d’expedició, els xerpes, els cuiners i els portadors. Tots conformen un equip que fa possible que alguns de nosaltres arribem al cim. Afortunadament, jo compto amb un equip molt fort i molt unit i crec que és una de les claus de l’èxit.

Amb tants nois al voltant i tants dies de convivència, hi deu haver moments per a tot...
Sí, hi ha moments per a tot, però aquests moments s’han de saber torejar molt bé. Els bons i els dolents. Les condicions de vida en un camp base són dures i la convivència és molt intensa. Per això és fonamental el respecte i l’amistat en l’equip. Si no, tot és molt més difícil.

Què et va dir la teva família quan els vas dir que volies ser alpinista?
Això no passa en un sol dia, és la feina de molts anys i, com amb la resta de la gent, a la família també li has de demostrar que aconseguiràs viure d’això.

És fàcil viure d’aquest esport?
No. En absolut. És molt difícil. Durant molts anys m’he pagat de la meva butxaca totes les expedicions, el material i els viatges. És un esport molt car i fins l’any passat, quan ja havia fet nou vuit mils, no vaig trobar bons patrocinadors que confiessin en el meu projecte.

Tothom pot fer alpinisme?
Primer t’ha d’agradar, perquè l’esforç i el compromís que necessites són molt grans. Si no hi ha passió serà impossible, però si n’hi ha, caldran a més moltes hores de pràctica i entrenament.

Quin és el teu dia a dia?
Al matí entreno tres hores, i després d’acabar les feines d’oficina, a la tarda dedico dues hores a entrenament, tot i que hi ha alguns dies que tinc compromisos i he de viatjar.

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate