Enric Truñó, comissionat de la candidatura olímpica Barcelona-Pirineu 2022

"Els Jocs de Barcelona 92 es van impulsar el 1981 quan hi havia un atur del 24%"

8 de novembre, 2010

Enric Truñó és comissionat de la candidatura olímpica Barcelona-Pirineu 2022. Enginyer químic i regidor de l’Ajuntament de Barcelona del 1979 al 1998, va treballar a l’àrea d’Esports, Joventut i Turisme i va ser membre de la comissió permanent del COOB 92.

En aquests moments, quin és l’estat de la candidatura de Barcelona-Pirineu 2022?
Estem en un moment inicial del projecte amb la creació de l’equip de treball i de cerca dels requeriments que el COI i les federacions internacionals tenen per organitzar un esdeveniment d’aquestes característiques. Això es farà fins al setembre, que serà quan explicarem el pla director de la candidatura. Aquí sí que expressarem clarament a l’opinió pública i als diversos agents implicats en el projecte com pensem fer-ho especificant els temes que cal tractar, els agents, el calendari i els recursos necessaris.

I després?
Bé, el COE encara no ens ha indicat quin serà el seu calendari de treball. Tot apunta que no ens demanarà que presentem la proposta abans dels Jocs Olímpics de Londres l’estiu del 2012. Preveiem que ho haurem de fer a la tardor, i el COE es pronunciarà l’hivern del mateix any o el gener del 2013.

La crisi afecta el projecte?
No, perquè estem parlant d’un projecte estratègic que és a dotze anys vista. Imagina’t quants governs municipals i autonòmics hi haurà en aquest temps. Aquest projecte posa l’horitzó lluny i obliga a pensar en el consens i en la implicació de tothom a llarg termini. No és un projecte tàctic o conjuntural. No és pas per fer un titular als diaris. No ho és. Cal recordar com es va treballar per als Jocs del 1992. Es va començar a impulsar el gener del 1981 sota el mandat de l’alcalde Narcís Serra, quan l’atur a la nostra ciutat era del 24 %. En aquell moment, ningú no va gosar dir que la situació de crisi econòmica no aconsellava fer un projecte com aquell. La situació actual no ha de ser un impediment per pensar en projectes de futur.

Després de l’afer de la Diagonal, l’alcalde Jordi Hereu va anunciar un canvi en la seva política d’inversions. Això afectarà?
No. L’alcade Hereu m’ha confirmat el suport al projecte i de fet no és per a aquest mandat ni per al proper. Si al final ens concedeixen els Jocs seria per al 2015. Estem parlant que hi haurà hagut dues eleccions municipals pel mig (2011 i 2015). A més, cal tenir en compte que les grans infraestructures de la ciutat ja s’estan construint independentment de si s’acaben organitzant els Jocs o no. Estem parlant d’una situació diferent de la del 1992, ja que actualment la ciutat està molt més preparada amb les rondes, una xarxa potent de metro, l’aeroport, el port, Rodalies i molt més. El projecte no requereix un esforç en infraestructures sinó un esforç per augmentar les dinàmiques socials i organitzatives del país. Cal aprofundir en una vertebració real de Barcelona amb els Pirineus catalans.

El projecte preveu grans inversions?
Intuïm que a la zona metropolitana de Barcelona en tindrem prou amb les infraestructures que ja tenim i les que estan previstes construir en els propers anys, com l’estació intermodal de la Sagrera i la millora de Rodalies. En tot cas, caldria centrar-se més en la connectivitat entre Barcelona i els Pirineus, cosa que ja forma part del pla d’infraestructures del transport de Catalunya aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya. Gràcies als Jocs es podrien accelerar en alguns casos, com en el del desdoblament de l’eix del Llobregat entre Berga i Bagà. Una altra obra important seria la construcció del túnel de Tossa, que és en mans de l’Estat i que també podria rebre una empenta en funció d’una cita en el calendari.

Compten amb el suport institucional?
A la Comissió Institucional de Seguiment hi ha l’Ajuntament de Barcelona amb els seus cinc grups municipals, la Generalitat de Catalunya, una representació dels municipis dels Pirineus, les tres diputacions que toquen l’àmbit dels Pirineus, el Consell de Cambres de Comerç de Catalunya, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i la Federació Catalana d’Esports d’Hivern. Per tant, tenim el suport institucional, social, econòmic i esportiu del país. Ara bé, no es tracta d’un xec en blanc.

A què es refereix quan parla d’organitzar uns Jocs sostenibles?
Un dels pilars del projecte és pensar-lo seguint la lògica de la sostenibilitat ambiental, social i econòmica. Cal ser respectuosos amb el medi ambient, cal consensuar el projecte amb tothom i cal que ens ho puguem pagar.

En aquests moments la candidatura de Saragossa és més favorita?
Ells porten més temps treballant en una candidatura. Es tracta d’una candidatura molt competitiva amb una ciutat important com ho és Saragossa i uns Pirineus, els aragonesos, que ofereixen moltes possibilitats. No cal oblidar que Saragossa és la cinquena ciutat espanyola. Els tenim tot el respecte.

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate