Ignasi Aragay, sotsdirector d’Opinió i Cultura del diari ARA

"L’ARA apareix perquè a Catalunya no s’havia renovat la premsa generalista en català"

4 de novembre, 2011

Ignasi Aragay (Barcelona, 1966). Periodista. És autor dels llibres Diccionari Montaigne, El lector obsedit i Anolecrab. Ha estat deu anys cap de Cultura del diari AVUI i actualment és sotsdirector d’Opinió i Cultura de l’ARA. Ha escrit a les revistes El Món, L’Avenç, BCN Metròpolis, Cultura i El Temps.

Quin balanç fan dels primers mesos del diari?
El balanç és molt positiu. En l’àmbit quantitatiu teníem unes previsions molt prudents per al 2011 i en aquests moments estem molt per sobre d’allò que esperàvem, tant pel que fa a persones que visiten el diari digital com en publicitat contractada. En tots els terrenys estem al doble del que havíem previst. La versió digital té mig milió d’usuaris únics i som el diari líder en llengua catalana. Pel que fa a l’edició de paper venem vint mil exemplars entre setmana de mitjana quan teníem previst per al 2011 estar en els deu mil exemplars. I els caps de setmana en venem uns quaranta mil. En publicitat també hem doblat, si bé, ara, un cop passada la novetat de ser un diari nou, l’onada de gent interessada a anunciar-se s’ha moderat respecte als primers mesos.


En termes qualitatius hem detectat que tothom té una molt bona opinió del diari que fem, independentment de l’espectre social de la nostra audiència. Tot això ens satisfà i ens fa tenir expectatives de seguir creixent, ja que som un diari jove. A més, també estem apostant molt per la nostra presència en el món 2.0, com ara a Twitter, on som líders tant en català com en castellà.

Quin és el perfil del lector?
Buscàvem situar el diari en una centralitat i, per tant, no ens interessava atraure un lector amb un perfil ideològic marcat ni d’una edat en concret. Tot i això, està passant de forma natural que tenim molts lectors procedents del món universitari. Crec que tenim un públic força heterogeni.

La irrupció de l’ARA haurà fet mal a la resta dels diaris
Evidentment que hem afectat a la resta dels diaris, però no tant com es diu. Tenim enquestes que ens diuen que dels vint mil exemplars que venem al quiosc, deu mil corresponen a gent que no comprava habitualment el diari o que feia temps que ja no en comprava. Els altres deu mil es reparteixen entre lectors que provenen d’altres diaris com El Periódico, l’Avui, La Vanguardia i El País. Hem agafat una mica de tot arreu. Per això tothom està una mica nerviós.

Per què calia un nou diari?
A Catalunya no s’havia renovat l’oferta de premsa generalista en català. Des de la transició no havia aparegut cap diari més en llengua catalana. Pensàvem que això no era normal i que el país es podia reflectir d’una altra manera, ja que en els darrers anys s’ha produït una revolució tecnològica brutal que no s’havia vist reflectida en la premsa. Vèiem que hi havia espai per a un nou diari.

Quin és el futur de l’ARA?
L’aposta per garantir el futur és aprofundir en la versió digital, tot i que, ara, el present encara ve marcat per la presència de l’edició de paper. Avui dia un diari de paper sense versió digital no s’entén, però també un diari digital sense edició de paper queda igualment coix. Nosaltres recollim la informació i la difonem a tot arreu, sigui en paper, per Internet al web o a les xarxes socials i fins i tot per SMS.

La Vanguardia prepara una edició en català...
Sí, ho sé. Ara es parla que seria abans de l’estiu. Estaria bé perquè així es normalitzaria del tot l’oferta de premsa en català. Evidentment, això ens frenaria a nosaltres una mica, però també ens hem de felicitar perquè, en part, pot ser que l’aparició de l’ARA hagi accelerat aquest procés. Hem obligat la gent a moure’s. No oblidem que el debat de La Vanguardia en català fa dècades que dura.

Desapareixerà el diari de paper?
A llarg termini potser sí, però crec que encara trigarem uns quants anys perquè costa força que els lectors canviïn d’hàbits i, si no, només cal fixar-se en el que està costant implantar el llibre digital. La gent continua volent seguir passant paper. Crec que les edicions de paper encara tenen recorregut però cal repensar-les. Nosaltres hem apostat per fer un diari més d’anàlisi i no tant d’informació pura i dura. Els anys diran cap on va el futur del paper però cal dir que ara, amb la crisi, els diners de publicitat s’han refugiat en les edicions de paper, perquè el món digital encara té poca incidència tot i tenir moltes visites. El diner és conservador.

Què diferencia l’ARA?
És un diari nascut el segle XXI, sabent tota la tecnologia que hi ha ara disponible. És un diari que neix amb un plantejament econòmic sostenible, és a dir, no podem ser gaires i, de fet, som el diari de Catalunya amb menys plantilla. Som una redacció d’entre vuitanta i noranta persones, però tothom està preparat per fer de tot. Som una redacció jove i tecnològica que s’ha fet amb un procés de selecció bastant treballat. I, finalment, som un diari amb molta obertura internacional, ja que tenim un acord amb The New York Times pel que fa a l’absorció d’alguns dels seus articulistes d’opinió, ciència, política i economia. Som un diari, en conjunt, ben acabat.

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate