Jorge Lorenzo, campió del món de Moto GP

"El meu somni s'ha fet realitat"

12 de novembre, 2010

Jorge Lorenzo és el nou rei del motociclisme després de proclamar-se campió del món de Moto GP. Aquest mallorquí de caràcter controvertit ha fet història en convertir-se en el segon pilot espanyol que s‘imposa a la categoria reina del motociclisme, després que el català Àlex Crivillé ho aconseguís el 1999. I el millor de tot és que encara té prou temps per desbancar el mític Valentino Rossi.

Ha estat una temporada plena de reptes, d’obstacles que calia salvar, però al final el títol mundial és una realitat. Jorge Lorenzo (Palma de Mallorca, 1987) ja és una llegenda. Amb només 23 anys ha estat capaç d’imposar-se al gran Valentino Rossi en un tram final de temporada apassionant. La seva joventut convida els més optimistes a pensar en un llarg regnat del noi de Palma. Ambició i ganes no li falten pas.

A començaments d'any t'imaginaves fer una temporada tan espectacular com aquesta?
El meu objectiu era intentar ser campió, però mai no vaig imaginar que faria una temporada com aquesta.

Com valores aquesta temporada?
He millorat en l’aspecte mental. La lesió en un dit de la mà dreta va ser un moment molt dur psicològicament. Estava molt il·lusionat, treballant molt fort, entrenant-me moltíssim, més que mai en la pretemporada. De cop i volta, a poques setmanes de començar el Mundial, me’l vaig trencar. Vaig pensar que seria un any complicat. I que hauria de fer tombarelles de felicitat si en les primeres carreres podia acabar entre els sis o set primers. Però em vaig recuperar força bé. A Qatar, vaig quedar segon i gairebé guanyo: una o dues voltes més i hauria enxampat Valentino. Això em va donar ales per seguir amb molta força. La de Jerez va ser la victòria més bonica de la meva carrera. A partir d’aquí tot va anar molt bé. Encara que la caiguda de Valentino va facilitar, segurament, que jo aconseguís més triomfs. En les últimes carreres els altres van fer un pas endavant i nosaltres ens havíem estancat.

Què et va passar pel cap quan et vas proclamar campió del món?
Crec que la tensió de la carrera, el cansament, no em van permetre gaudir del triomf. Havia aconseguit el que més desitjava, però no podia sentir res.

Havies imaginat abans viure un moment com aquest?
Sempre imagines aquest moment. I, quan arriba, no saps com actuar ni què dir. És el màxim que podia aconseguir. El meu somni s’ha fet realitat. I vull agrair-ho a tanta gent que em falten paraules. Sóc un noi afortunat. Quan era petit, no era capaç d’apreciar la bondat de la gent. Ara sé valorar les bones persones. I sóc afortunat perquè la gent del meu entorn sempre s’ha preocupat per mi.

Vas trobar a faltar algú estimat?
M’hauria agradat que la meva família hagués vingut: el meu pare, la meva mare i la meva germana. Però la veritat és que, encara que no sóc gaire supersticiós, no m’agrada que vingui gent que, normalment, no ho fa. Aquí estic treballant. I ningú no s’emporta la família a l’oficina.

De qui et vas recordar en el moment del triomf?
M’he recordat dels caps d’equip que he tingut: de Giampiero Sacchi, de Dani Amatriaín i de Lin Jarvis, que ha estat una peça clau en la meva carrera. També de Marcos Hirsch, que ha cuidat de mi i ha seguit tots els meus passos en el Mundial. Tampoc no em vull oblidar de l’equip i de tota la gent que m’ajuda.

Quins són els teus objectius per a l'any que ve?
Doncs el mateix. Però sobretot continuar millorant en les sortides i en el pilotatge en pluja.

Quan amb vint anys vas guanyar en 250 cc, vas dir que allò no era pas res, que encara havies de fer història en la categoria reina. Ara l'objectiu és...
També vaig dir que, si no hagués aconseguit res en Moto GP, encara que això és una passada, ja era molt feliç amb els títols de 250 cc. Els objectius, afortunadament, són molt complicats: continuar al davant de tot, lluitar contra un gegant com és Honda i contra una moto tan competitiva i un pilot tan bo com ho és Valentino, que sap fer evolucionar les motos. És un gran repte i caldrà estar molt preparat per afrontar-s’hi.

Sembla que Honda s'ha reforçat molt. Et preocupa?
Honda és una moto que ha anat molt bé els últims anys, sempre demostra que és molt potent. I ara han fet un pas endavant, així que el proper any caldrà treballar molt per poder competir-hi.

Recentment, Jaume Alguersuari ens comentava que la Fórmula I s'ha convertit en un circ excessiu. Passa el mateix amb les motos?
No crec que la cosa arribi a tant. Hi ha molta gent, però no és el mateix.

És veritat que no existeix amistat entre pilots o és un tòpic?
Existeix. I tant que existeix. Els pilots són persones igual que la resta. L’únic, però, és que no és pas senzilla, jugant-nos tant com ens juguem. Però jo en Moto GP tinc molts amics. Toni Elías, per exemple, és un fenomen.

Quan eres petit tenies algun pilot al pedestal?
Max Biaggi era el que més m'agradava.

Quina opinió et mereixen Valentino Rossi i Dani Pedrosa?
Són dos dels millors pilots i lluitar-hi prestigia el campionat.

Què faràs aquestes vacances?
Descansar i fer un parell de carreres de cotxe a Montmeló i Alcañiz.

En què consisteix la preparació física d'un pilot de motociclisme?
Doncs en moltes hores de gimnàs, practicar amb la moto algunes vegades i després alimentar-se i descansar molt bé.

Quins són els avantatges i quins els inconvenients de ser pilot?
En el meu cas la part bona és que faig el que m’agrada, un treball amb el qual gaudeixo. L’inconvenient, les lesions. Un mai no s’hi pot acostumar, a això.

Quines aficions tens fora del circuit?
M’agrada molt navegar per Internet, les xarxes socials com Twitter i Facebook. M’encanta el cinema, escoltar música, sortir amb els meus amics o jugar a la consola Xbox 360. De tot, el que és normal.

Se sap que quan eres petit vas entrenar més que ningú per arribar a ser on ets. Vas sacrificar molt en la teva vida privada i sentimental?
No ho sé. No puc comparar les vides de gent que no conec. Però jo em divertia moltíssim quan a les tardes me n’anava amb el meu pare a entrenar.

Si tinguessis un fill que volgués ser pilot de motos actuaries com ho va fer el teu pare?
De moment no hi penso en tot això. No ho sé pas.

Ets un culer reconegut. Per què el teu cor està amb el Barça?
Perquè m’agrada el Barça. M’agrada la seva filosofia i he viscut molt de temps a Barcelona els últims deu anys. És una ciutat que em va acollir molt bé, en la qual em sento molt a gust. Però també sóc del Mallorca, l’equip de la meva terra.

Quin jugador de futbol és el teu favorit per guanyar la Pilota d'Or?
Espero que un futbolista espanyol. Iniesta i Xavi són els meus favorits, són genis i se la mereixen.

Et preocupa el futur o tens una idea clara del que faràs quan deixis això de les motos?
Una mica relacionat amb el món de les dues rodes, però tinc 23 anys, encara queda molt.

En l'àmbit professional, sabries dedicar-te a alguna altra cosa?
Ostres! No ho faria tan bé segur. Gairebé he passat més temps damunt d’una moto que caminant. Per ser bo en alguna cosa has de practicar molt. No és per presumir, però en l’única activitat que el meu pare em va fer participar ho he fet bé. I no hem provat res més! Se’m donen molt bé els videojocs. Potser podria guanyar-me la vida així.

Per cert, en el tema noies, ja t'has calmat una mica?
D'això mai no parlo. No m'agrada parlar de la vida privada.

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate