Juan Carlos Higuero, atleta

L'esperança del successor

6 de novembre, 2002

Aficionats i especialistes ja coincideixen a assenyalar-lo com la nova figura de l'atletisme espanyol. Atleta especialista en 1500, està disposat a continuar forjant la llegenda que, en aquesta distància, van crear i alimentar històrics com Gonzàlez, Abascal o Cacho. Recent sotscampió d'Europa a Viena, ara es disposa a guanyar els campionats d'Espanya i d'Europa d'estiu. I es disposa a guanyar-los amb una alegria innata...i amb la samarreta del Barça, el seu club.

Ens rep a l'hotel on s'allotja, amb una samarreta del Barça de futbol que duu el seu nom a l'esquena. La primera pregunta, per tant és obligada:

Sembles orgullòs de dur aquesta samarreta, ets feliç d'estar al Barça? u el seu nom a l'esquena. La primera pregunta, per tant és a:
Sí! Cada vegada que me la poso, em porta sort. La veritat és que em sento molt còmode amb ella i molt protegit. Ser al Barça és un orgull. M'omple plenament que una entitat tan gran i important hagi confiat en mi. A més, l'any està anant molt bé, i això fa que em senti doblement feliç.

Com és que vas plantejar-te fitxar pel FC Barcelona?
Va ser per Luis Saladié, de Nike; va ser ell qui va impulsar el fitxatge. Va comentar-ho als components del Barça: "Mireu, aquí teniu Higuero, que està amb Nike, i que estaria bé que vingués al Barça". La veritat és que quan van proposar-m'ho va agradar-me molt. I, per això, vaig firmar i els vaig dir que sí. Fins i tot vaig afirmar-ho, que volia ser al Barça.

Quants anys tens de contracte?
Un any.

Un any, només?
Sí!

I t’agradaria continuar-hi?
Sí, m'estan anant molt bé les coses, i sóc partidari de no canviar gaire de club. A veure si per al proper any s’animen! A més, penso que tots els atletes que han fitxat estan "donant la talla". A mi m’encantaria seguir al Barça!

Creus que és positiu que clubs de futbol com el Barça s’introdueixin en l’atletisme per donar-los suport?
Sí. L’atletisme és un esport que, a poc a poc, va creixent molt. I si clubs de futbol com el Barça li donen suport, millor per a tots. A més, si els atletes aconseguim èxits, també podem contribuir a fer més gran l'entitat.

Abans de fitxar pel club, a tu t’agradava el futbol? Et senties a prop del Barcelona?
Quan era petit i vivia a Aranda, tenia el Barça com a un bon equip. A mi m’agradaven, més o menys, tots els equips. Mai he estat un "contra" de ningú. Potser m’agrada una mica el Madrid, perquè quan era petit tenia uns quants amics del Madrid. Però, ara, el Barça és un equip que des del 92, amb Cruyff, ha fet una pressió molt forta. Ara sóc molt del Barça, perquè ells han confiat en mi i jo confio en ells.

A part de l’atletisme, ets una persona a qui agraden la resta d’esports?
De petit era un "multiesport". He jugat a futbol, handbol, bàdminton i a tots els altres esports. La veritat és que m’agraden molt tots; quan hi ha alguna cosa d’esport a la televisió m’ho empasso, m'ho miro.

Com és que finalment vas decidir dedicar-te a l’atletisme?
Va ser una casualitat. Jo jugava a futbol als campionats que es feien per Aranda, i els guanyàvem. Més endavant, per casualitat, vaig acompanyar el meu germà a una carrera. Van veure’m jugant pel carrer d’Aranda i van proposar-me córrer la cursa, ja que em van dir que corria molt bé. Vaig córrer i vaig guanyar la carrera. Des d'aquell moment, vaig començar a anar a les carreres de les festes dels pobles, i les guanyava totes. Així, vaig anar-me animant, i van anar passant els anys, guanyant-ho tot... fins ara.

En quin moment t'adones que et pots dedicar professionalment a l’atletisme?
Vaig adonar-me'n a partir dels setze anys, en el primer mundial de Cross. Quan vaig anar-hi vaig dir-me: Aquí pot haver-hi futur. També m’ho deien els meus pares, que havia corregut molt bé. Al 1995 vaig classificar-me per al Campionat del Món i vaig quedar cinquè en el Campionat d’Espanya, essent més jove i corrent amb els grans. A partir d’allà sí que vaig veure que se m’havien obert les portes.

La teva família era esportista? Vivies l’esport de prop?
Els meus pares la veritat és que no han fet gaire d’esport, però els meus germans sí que eren molt bons esportistes. I, a més a més, són com jo: alts i prims. I se’ls veu que també tenen fusta. El que passa és que tenen una edat en què ja no practiquen gaire esport, però els agrada molt.

De petit quins eren els teus ídols? En quins atletes et fixaves?
Cacho ha estat sempre com un mirall, i ara és el meu rival. Em recordo de Cacho a l’any 92, quan va guanyar l'or de Barcelona. I del primer cop que vaig còrrer amb ell, contra el meu ídol: se'm posaven els pèls de punta i la pell de gallina.

Tu quines creus que són les teves millors característiques com a atleta?
El físic és bo; sóc alt i prim, que és molt important. I, després, m’agrada, sobretot, la manera que tinc de córrer. Aquell canvi de ritme del final és el que em fa guanyar carreres, em caracteritzo per ser molt brusc canviant de ritme.

I a nivell personal?
A nivell personal, destaco pel cap, perquè em crec les coses. Si em dic que he d'intentar fer una marca, ho aconsegueixo. I com a persona sóc normal. M’agrada estar amb els amics i l'entrenador. Comparteixo amb ells tots aquests moments.

Perquè la gent pugui fer-se'n una idea, com és la vida d’un atleta de les teves característiques? Quantes hores t'entrenes? A què et dediques?
És una miqueta dura. M'entreno, més o menys, dues vegades al dia durant la setmana. Però no cada dia. Si la setmana té set dies, doncs n’entreno potser quatre i els altres tres ho faig més a poc a poc, per no cansar-me tant. Després de la competició, hi ha les dietes, que són molt equilibrades, per no guanyar pes. A més, el descans és fonamental. Hi entren molts factors, però els que t’he dit són els més importants

T'entrenes en solitari o en equip?
Som vint-i-cinc persones entrenant-nos! A més, jo tinc vint-i-tres anys i sóc dels més grans. Ara ha vingut una remesa d’atletes molt bona. Un d’ells ha quedat Campió d’Espanya de Cross i és una promesa. Tots estem entre els dinou i els vint-i-tres anys. Tinc un grup d’entrenament que és bastant maco i la veritat és que entrenar-se en equip és bo.

Antonio Serrano és l’entrenador?
És l’entrenador. Li fem ballar una mica el cap, tots plegats! Ell sempre ha de ser a la pista, perquè n'hi ha al guns que ens entrenem durant els matins i uns altres, a les tardes. Ha de ser-hi tots els dies. I, la veritat, ell és un punt de suport bastant important. A ell dec bona part dels meus èxits.

Quines són les teves metes per a aquesta temporada un cop aconseguida la plata a Viena?
Ara he fet un pas important. He fet la meitat de la temporada, la d'hivern, i ara em queda l’altra meitat, la d'estiu, la més difícil. Tinc diversos objectius, tot i que en destaco tres. El primer és baixar la meva marca en 1.500m de 3'32" a 3'30". El segon objectiu és guanyar el Campionat d’Espanya i, el tercer, el Campionat d’Europa. O sigui, que són tres objectius molt difícils. Però bé, si aconsegueixo dos dels tres objectius em donaré per satisfet.

Quins són, segons el teu parer, els rivals més importants que tindràs?
Els atletes espanyols. Espanya és, en 1.500 m, la millor potència europea. Per això els Campionats d'Espanya ja seran duríssims. Després, als campionats d'Europa, tornaran a ser els tres o quatre espanyols que hi vagin, a més del portuguès Rui Silva i potser algun francès. Però crec que, per als espanyols, els màxims rivals serem nosaltres mateixos. Tant de bo que als Campionats d'Europa puguem guanyar les tres medalles els tres espanyols!

Com definiries Fermín Cacho?
Fermín Cacho és el corredor ideal.

Redolat?
Redolat és molt regular.

Andrés Díaz?
Redolat i Andrés Díaz són tots dos molt semblants, homes de temps ràpids; la diferència jo no la hi veig. Potser, puc dir-te que, ja en la carrera, Redolat és més de canvi de ritme i Andrés Díaz de ritme constant.

Reyes Estévez?
Reyes Estévez és de cap fort.

Rui Silva?
Rui Silva és molt intel·ligent i un rival molt dur per al futur.

Tu creus que la generació actual de migfondistes espanyols és comparable a la britànica de fa uns anys amb Coe, Ovett, Cramm i companyia?
Home, les britànics que dius són els mítics! Ovett, Cramm i Coe sortien i feien el pòdium tots tres! Jo crec que els migfondistes espanyols, si no estem al seu nivell, ho estarem d'aquí poquet, tot i que és difícil. A més, en l'àmbit mundial, els africans estan molt forts. Però bé, s’intentarà igualar-los i superar-los, és clar!

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate