Mireia Belmonte, campiona del món de natació en piscina curta

"Per triomfar cal un objectiu"

7 de novembre, 2011

Mireia Belmonte va irrompre internacionalment amb el seu sonat triomf als Mundials de Natació de piscina curta celebrats l’estiu passat a Dubai, on va aconseguir la medalla d’or en tres proves. Actualment, s’entrena a fons per aconseguir l’objectiu en què somia qualsevol nedador: l’or en uns Jocs Olímpics. Amb només vint anys va ser una de les nominades al premi Català de l’any que atorga El Periódico.

Mireia Belmonte (Badalona, 1990) ha viscut uns darrers mesos excepcionals en els quals destaquen les tres medalles d’or aconseguides als Mundials de Dubai en les proves de 200 metres papallona i 200 i 400 metres estil. Aquella cita hauria estat encara més històrica si s’hagués imposat també en la final de 800 metres lliures, però la seva amiga Erika Villaécija va ser més ràpida. Ara prepara els propers compromisos a les instal·lacions de Can Llong del Club Natació Sabadell.

Quines expectatives tens amb vista al futur a curt i mitjà termini?
A curt termini he d’afrontar el Mundial de Xangai, que és al juliol i vull mirar d’arribar a les finals en les quatre proves en què participaré. A mitjà termini tinc l’objectiu d’aconseguir la medalla d’or en els Jocs Olímpics de Londres 2012.

T'esperaves els grans resultats que vas obtenir als Mundials de Dubai?
La veritat és que no. Va ser tot molt estrany, perquè feia poc que havia canviat d’entrenador. Només havia estat entrenant molt dur, però no sabia si tot acabaria sortint bé o malament. I la veritat, quan vaig competir va sortit tot molt bé.

Et sents més pressionada que abans de l'èxit de Dubai?
Sempre reps pressió quan competeixes però sí que és veritat que arran de l’èxit a Dubai saps que s’espera més de tu. I jo sóc la primera a exigir-me més. Sóc molt conscient que per mantenir-se dalt de tot cal treballar molt. És molt dur mantenir-se en l’èxit. D’altra banda, sí que és veritat que sento molt més l’atenció dels mitjans de comunicació.

Quin ha estat el secret d'aquesta millora espectacular?
Abans entrenava fort, però el cas és que els entrenaments d’un temps ençà són brutals. Cada dia nedo sis hores. El nivell d’esforç és molt elevat i per aguantar tot això cal estar molt centrat. Per trobar l’equilibri, tot esportista s’ha de fixar un objectiu molt concret i treballar a fons per aconseguir-lo.

Aschwin Wildeboer va decidir anar a entrenar a l’estranger perquè diu que aquí no es prepara tan bé per a la competició. Opines el mateix?
Tant a Catalunya com a Espanya hi ha instal·lacions molt bones. I el mateix passa amb els preparadors, que són molt vàlids. Ara bé, també s’ha de dir que a fora també hi ha professionals molt bons. De fet, crec que seria bo anar un temps a fora per diversos motius. Primer perquè coneixeria altres llocs i altra gent. I segon perquè podria competir en un altre àmbit i no estar sempre fent-ho en el català i l’espanyol. Marxar a fora és una possibilitat.

Quins aspectes cal millorar perquè els nedadors d'aquí obtinguin grans resultats als Jocs Olímpics?
Pel que fa a les instal·lacions no ens podem queixar. N'hi ha moltes i de bones.

Quins creus que han de ser els preceptes del bon esportista?
Abans he comentat que cal tenir un objectiu ben clar. Però a més cal treballar bé, descansar bé i alimentar-se bé. Això exigeix una rutina estricta que pot provocar que la teva vida social o familiar se’n ressenti una mica.

Em pots explicar en què consisteix un dia de cada dia a la teva vida?
Em llevo a les cinc del matí. Començo a entrenar a les sis. Després, si puc vaig a la Universitat Autònoma de Barcelona, on estudio ADE. Al migdia dino i torno a venir al Club Natació Sabadell per entrenar-me tres hores més. Quan acabo marxo cap a casa meva, el CAR de Sant Cugat, sopo i a les deu ja sóc al llit dormint.

Cuides molt la dieta?
El fet de gastar molta energia m’obliga a ingerir molts hidrats en forma de pasta i altres aliments. Procuro evitar els embotits, les llaminadures, la pastisseria..., però és clar, de vegades és inevitable caure en la temptació. No hem d’oblidar que si no menges bé, no entrenes bé.

Tens algun nedador o nedadora com a referent?
El meu ídol és Michael Phelps. Sé que és impossible arribar a fer el que ha fet ell, però procuro emmirallar-m’hi. És un referent tant com a persona com a esportista. M’encanta la seva tècnica. És el millor del món.

Alguna vegada has dit que es fa més cas del que diuen els futbolistes al seu Twitter que de les medalles que guanyeu els nedadors. Us sentiu menyspreats pels mitjans de comunicació?
Ho comprenc i crec que és normal que el futbol capitalitzi l’agenda dels mitjans de comunicació. Però quan vaig guanyar les medalles a Dubai vaig consultar els diaris esportius i em va ser molt difícil trobar la notícia que parlava del meu èxit entre tanta informació futbolística. Penses que no es valora prou el que has fet. Al cap i a la fi, vaig guanyar en uns campionats del món. Això és molt gran.

Com et definiries com a persona?
Sóc molt autoexigent, disciplinada i constant. I també presumida.

Com et vas iniciar en la natació?
Vaig començar amb només quatre anys, ja que pateixo escoliosi a la part inferior de l’esquena. Els metges van aconsellar als meus pares que fes natació per corregir-la. Als cinc anys ja vaig entrar al Club Natació Badalona, on ja entrenava. Vaig anar pujant nivells i competint. El 2008 vaig fitxar pel Club Natació Sabadell però no vaig començar a entrenar aquí fins l’any passat.

Quina ha estat la persona més important per impulsar la teva carrera?
En primer lloc la meva família. Però també tots els entrenadors que he tingut. L’entrenador és una figura amb la qual treballes cada dia i, lògicament, hi acabes compartint molts moments.

És tan sacrificada com es diu, la carrera del nedador d'elit?
Moltíssim, pel que explicava abans. Em passo el dia entrenant, anant i venint al CAR de Sant Cugat i al Club Natació Sabadell.

I els caps de setmana també?
Els caps de setmana també. Dissabte entreno tot el dia i algun diumenge també. Això quan no tens competició, perquè quan n’hi ha no descanses cap dia. Aleshores treballo dues setmanes seguides i si puc vaig a classe, tot i que si estic de concentració és impossible.

Has pensat a deixar-ho?
No. M’agrada molt nedar i competir. Ara bé, sí que és veritat que de vegades et sents poc recompensada.

És difícil viure de la natació?
Sí. Ara, amb la beca vaig fent, però no estalvio. Sé que quan deixi de competir hauré de posar-me a treballar. La natació em garanteix el present perquè la beca em paga l’estància al CAR de Sant Cugat i les dietes. Per aquest motiu estic estudiant administració i direcció d’empreses.

En què penses quan nedes tanta estona seguida?
Quan entreno sempre vaig cantant mentalment. Et passes moltes hores a l’aigua. Vaig pensant en les meves coses.

Costa tenir amics, amb aquesta disciplina tan rígida?
Costa tenir amics de veritat. M’explico: costa perquè no tinc prou temps per dedicar a les meves amistats, malgrat tot ells ho entenen. Això té les seves coses bones i dolentes. En canvi, sí que viatjo molt, tot i que només veig els aeroports, els hotels i les piscines on competeixo (riu). Però també fas amistats amb la gent del teu equip.

I hi ha temps per a nòvios?
No. En absolut. Això més endavant.

Encara et queda molta corda, però has pensat què t'agradaria fer després de retirar-te?
Ho he pensat una mica. Estic fent direcció i administració d’empreses i m’agradaria treballar en el sector de la moda. Muntar una empresa de moda. Una cosa així. Ja es veurà. De moment encara sóc al primer any de carrera.

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate