Natàlia Via-Dufresne, regatista olímpica de vela

"La Copa Amèrica es veu massa negoci"

7 de novembre, 2006

Natàlia Via-Dufresne pot ser una gran desconeguda per al públic en general, però duu a l’esquena una carrera plena d’èxits en el competitiu món de la vela esportiva, en què ha aconseguit dues medalles olímpiques.

Em pots explicar una mica qui és Natàlia Via-Dufresne?
Sóc una esportista que fa vela i se centra en una modalitat olímpica com la classe 470, tot i que ara també porto embarcacions més grans. A més, també estudio un màster en Direcció Esportiva i sóc llicenciada en Fisioteràpia.

Quan vas decidir dedicar-te a la navegació esportiva?
Va ser tot molt natural. Ja de petita, vaig dir als meus pares que m’apuntessin a fer vela, com van fer amb els meus germans. Vaig començar com si fos un joc i, a poc a poc, m’hi vaig anar enganxant, hi vaig fer amics, regates territorials... I al final vaig veure que em volia dedicar a la competició professional.

A casa teva hi ha força vinculació amb l’esport nàutic...
Als meus pares els agrada la vela, però no han participat mai en competicions; en canvi, els meus germans sí. Fins i tot la meva germana va guanyar una medalla d’or als jocs d’Atlanta el 1996.

Va ser fàcil, familiaritzar-te amb la vela?
Sempre m’ha agradat l’esport, i de petita jugava a tennis i a bàsquet. La veritat és que quan vaig començar amb la vela el procés va ser molt natural i, quasi sense adonar-me’n, ja competia.


Explica’m un dia de feina en la teva vida
Tot depèn de l’època, però quan preparava els jocs olímpics m’aixecava a les nou, anava al gimnàs dues hores, després anava al port a preparar el vaixell i navegava durant quatre o cinc hores. En acabat, tornava i em reunia amb l’entrenador per mirar el vídeo de la jornada, per observar maniobres i tècniques per millorar. També hi havia dies que tenia sessió amb el psicòleg o que em dedicava a arreglar alguns aspectes del material del vaixell.

Resulta molt absorbent preparar-se per competir a alt nivell?
La veritat és que sí. A més, pensa que fins que no comences a obtenir resultats passa molt de temps. Cal que vagis agafant molta experiència i només amb paciència i treball ho pots aconseguir. T’ho has de plantejar a llarg termini i has de tenir ben clar al cap que no sempre pots guanyar.

I ara que has abaixat el llistó dels reptes, què et dediques a fer, exactament?
Encara competeixo, però a una intensitat més baixa. De fet, ara em dedico més als estudis i a preparar el futur professional, perquè em vull obrir altres camins en la vida.


Es pot viure exclusivament de la vela o només ho aconsegueixen els millors en aquest esport?
Per viure d’això cal obtenir resultats sempre, i a més tenir la sort de rebre suport econòmic tant del club com de patrocinadors privats o la Federació. El problema és que la vela no és un esport gaire mediàtic i sempre estàs a la recerca de patrocinadors. És complex aconseguir una bona repercussió en els mitjans de comunicació, i per això molta gent no hi està interessada. En aquest sentit t’has de buscar molt la vida.

Després de guanyar la plata als jocs olímpics d’Atenes el 2004, tu i la teva companya d’equip d’aleshores, la Sandra Azón, vau criticar la falta d’ajuda econòmica de les institucions...
És que és veritat. La vela sempre guanya medalles, i només se’n recorden quan hi ha els jocs olímpics. Però això també passa amb molts altres esports. Han de ser conscients que per arribar a la cita olímpica calen quatre anys de preparació i que ens han d’ajudar en tot aquest temps, perquè, si no, és molt complicat arribar a un nivell competitiu. No hi ha dubte que a la vela li calen més diners.

Creus que els mitjans de comunicació us deixen arraconats?
En certa manera sí, perquè només se’n recorden quan guanyes medalles olímpiques: també hi ha els Mundials i els Europeus. És una llàstima que això passi, perquè la resta del temps també aconseguim èxits importants.

Creus que l’Estat hi hauria de destinar més recursos?
Com en moltes coses, falten diners, però també és un problema de gestió. Hi ha ajudes del COE i de l’Associació d’Esports Olímpics que estan molt bé, però només estan ben pagades quan obtens uns resultats espectaculars. Si no, reps ajudes del tot insuficients i això ocasiona que els qui comencen tinguin molts problemes per arribar lluny. Per tant, el planter de la vela espanyola podria anar a menys en els propers anys.

Quina diferència hi ha entre la medalla de plata que vas guanyar a Barcelona’92 i la que vas aconseguir als jocs olímpics d’Atenes 2004?
A Barcelona va ser tot com molt familiar i potser no era prou conscient del que havia aconseguit. No hi partia com a favorita, i vaig ser la sorpresa. A Atenes vaig tenir més pressió, perquè ja hi arribava com a esportista experimentada, i se m’exigia molt. Em vaig preparar a consciència, i realment va ser molt dur.

Després d’Atenes tu i la Sandra Azón us vau separar, tot i haver aconseguit molts èxits. Hi mantens bona relació?
Jo ara estic amb la Laia Tutzó i estic molt contenta, perquè és molt competitiva. Amb la Sandra som amigues des de petites i encara tenim bona amistat. Haig de reconèixer que tant de temps juntes treballant a un alt nivell acaba cremant i arriba un moment que decideixes un canvi d’aires, perquè la pressió et porta a certes situacions de tensió.


Hi ha gent que diu que la vela és un esport de rics que té poc interès per a la majoria. Què els diries?
La vela no és un esport de rics, malgrat que sovint doni una imatge glamurosa o que agradi a gent amb cert poder adquisitiu. En l’àmbit de la Copa Amèrica sí que es mouen pressupostos molt elevats, i en categoria de creuer a nivell professional. Però hi ha molts altres nivells accessibles a tothom que no requereixen tenir gaires diners.

Qualsevol persona que ho vulgui pot practicar aquest esport?
I tant que sí. Només t’has d’apuntar a una escola de vela. És tan fàcil com fer un curs de qualsevol altre esport. Actualment s’ofereixen moltes facilitats. En el meu cas, els pares no es pot dir que fossin “rics”, i no vaig tenir problemes per començar.

Ara ja tens 32 anys. Et veus amb ganes de navegar a aquest nivell més anys?
No tinc intenció de desvincular-me mai de la vela, tot i que en l’alta competició és una altra cosa. Després d’Atenes vaig comentar que ho deixaria, però vaig trobar la Laia i de moment seguim juntes.

T’agradaria anar als jocs olímpics de Pequín 2008?
Actualment no hi ha un relleu clar en 470 femení a l’equip olímpic, i potser tornaré a uns jocs, tot i que em plantejo coses diferents. Encara no he pres una decisió definitiva. Mai no se sap.


Has pensat mai en la retirada?
Sí. El 1998, quan no trobava la companya d’equip ideal per competir en categoria 470, treballava al departament de la dona, a Nike, i m’ho vaig plantejar, perquè hi estava molt a gust. Però aleshores vaig trobar la Sandra i tot va canviar.

Quan et retiris a què et penses dedicar?
De fet, ara estudio un màster en Gestió Esportiva i he creat una assessoria de gestió empresarial amb Jordi Villacampa, Ferran Martínez i Jordi Sans. Creiem que podem aportar un canvi en les dots directives seguint l’experiència del món de l’esport.


Com valores que València sigui la seu de la propera Copa Amèrica?
Jugo a futbol amb els veterans del meu país i també amb els del Barça i, sobretot, jugo a golf, un esport que m’ha atrapat i que no em deixa escapar. La veritat és que m’hauré d’espavilar perquè veig que tinc més panxa que mai! (riu).

Què li sembla que València sigui la seu de la Copa Amèrica?
Home, estic contenta pels valencians, tot i que ho veig tot massa com un negoci. És una prova en que s’està deixant de banda una mica l’essència de l’esport. En aquest sentit, hi ha moltes empreses i interessos polítics al darrere. A més, les noies ho tenim magre per entrar en algun dels equips que hi participen, perquè t’exigeixen una condició física notable. Els vaixells són grans i has d’estar molt fort.


Creus que té alguna opció de victòria, l’equip espanyol?
El favorit és l’equip suís de l’Alinghi. Hi han invertit una gran quantitat de diners, que han dedicat al disseny de l’embarcació i a contractar una tripulació molt bona. El nord-americà Oracle també té opcions de guanyar. L’equip espanyol estaria en un segon grup on, per què no, podria donar la sorpresa.

Seria Barcelona una bona seu per a la Copa Amèrica?
Per descomptat que sí. Té tradició nàutica i instal·lacions, que és el que cal, però hi ha altres elements extraesportius que fan imprevisible l’elecció de la seu de la Copa Amèrica. Els interessos polítics i empresarials sovint hi tenen molt de pes.

Tornant a l’aspecte personal, et planteges ser mare en un futur immediat?
De moment encara no (riu). No tinc prou temps i ara estic molt bé personalment. A més, tinc tres nebots que ja m’omplen prou.

Alguna vegada has fet de model. Com valores l’experiència?
Sí, ho he fet en alguna ocasió. La veritat és que m’agrada, encara que sóc conscient que no deixen de ser feines esporàdiques. Ho veig com un complement més per tirar endavant, però tampoc no és el lloc on em sento més còmoda (riu). Tinc un representant que em busca feines de publicitat.

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate