L'esport a la tercera edat

4 de novembre, 2010

L’activitat física per a la tercera edat compleix dos objectius importants: millorar o mantenir la qualitat de vida de la gent gran i una funció social, de relació, tan important per mantenir una bona salut mental.

Hem de ser pràctics, el que realment importa i preocupa una persona quan es va fent gran és poder continuar fent els actes quotidians de la vida per ella mateixa. Seure i aixecar-se d’una cadira, vestir-se i desvestir-se, arribar als armaris alts i als baixos de casa, pujar escales, no caure a terra, fer treballs manuals..., són alguns exemples d’accions que sempre ens han semblat fàcils, fins que arriba el moment en què ja no ho són. I la millor cura és la prevenció.

Portar un estil de vida saludable i fer activitat física moderada i correctament és la millor recepta per gaudir de la llibertat que ens dóna poder ser independents en totes les tasques de la nostra vida quotidiana. Cal remarcar la importància de fer activitat física de forma correcta, i aquí entra el paper del tècnic o entrenador esportiu, que haurà d’assegurar-se que els exercicis proposats no suposin cap risc.
L’altra funció primària seria la social. La gent gran es relaciona, riu i s’ho passa pipa quan arriba al gimnàs i es troba amb els companys i les companyes.

És un fet provat que som éssers socials. Tothom té la necessitat de fer relacions, xerrar, compartir coses, expressar sentiments...; ens fa sentir millor i veure la vida amb més optimisme. Malauradament, per a la majoria de gent el pas dels anys els va acotant la xarxa social i fa cada vegada més difícil fer nous amics. Les activitats en grup són una oportunitat excel·lent per trencar amb això.

I el fet de fer relacions en un àmbit sa com és un centre esportiu fa que compartim i aprenem hàbits saludables de vida, perquè ens mou un interès comú en aquest sentit. Podem aprendre moltes coses d’una patologia que ens hagin diagnosticat fa poc si escoltem altres persones que pateixen o hagin patit el mateix; el pitjor que podem fer és tancar-nos dins nostre i portar la càrrega en solitari.

Moure's com un infant
Sobre quina activitat física hem de fer a la tercera edat i com fer-la es podrien dir moltes coses. Per començar, cal assenyalar que no es diferencia gaire de l’activitat que ha de fer un nen. Quan som petits fem de tot i en tots els angles possibles, això fa que anem aprenent a fer funcionar el nostre cos a gran velocitat i alhora les càrregues de treball s’estan repartint per totes les articulacions sense deixar cap punt feble. Quan som adults perdem en gran mesura aquest ventall de moviments tan enriquidor. Deixem de jugar amb tanta freqüència i ens especialitzem en esports concrets o, si no, fem cada dia més o menys les mateixes pautes de moviment. Això resulta en l’assoliment del punt de màxim rendiment esportiu en l’edat adulta, però també comporta un excés de càrregues massa repetitives que passaran factura tard o d’hora.

A la tercera edat hauríem de reprendre (si ho hem deixat de banda) tota aquesta varietat de gestos que ja no fem mai i que cada vegada ens fa més por dur a terme. No parlem de fer tombarelles, el pont o salts sobre una cama mentre fem l’avió amb els braços estirats, sinó de treballar de manera divertida, amb seguretat i amb molta varietat.

Per tant, hauríem d’evitar l’entrenament repetitiu i rutinari, ja que no comportarà un benefici en rendiment esportiu com podria fer-ho a l’edat adulta i, a més, ja no té cap sentit patir la sobrecàrrega articular que comporta aquest tipus d’activitat física. És veritat que, per exemple, caminar una o dues hores seguides a bon ritme és un exercici cardiovascular excel·lent però, si això de caminar ja ho hem fet tota la vida, per què no provar de tant en tant a nedar, fer bicicleta estàtica o, simplement, jugar a tennis de taula?

Problemes més freqüents
A mesura que ens anem fent grans solem patir problemes físics força comuns entre la població. En destaquem alguns, tot indicant quin tipus de treball ens pot anar bé per pal·liar-los.

L’equilibri: quan som nens una caiguda no suposa res, quan som adults no és gaire freqüent que sigui greu, però a la tercera edat són molt perilloses. El treball de l’equilibri no ens evitarà una caiguda, però si ens el prenem seriosament ens pot salvar en més d’una ocasió. Exercicis amb una cama, amb ulls tancats, amb plataformes d’equilibri, de puntetes, de taló..., ens donaran uns resultats sorprenents a mitjà i llarg termini. També és molt interessant, encara que molt més complicat de portar a la pràctica, treballar la tècnica de caiguda (la millor manera de caure per no fer-nos mal), sempre que ho fem amb seguretat i en grups reduïts.

La mobilitat articular: la flexibilitat és l’única capacitat física bàsica que tenim al màxim quan naixem. Tot el que podem fer després és intentar recuperar el que anem perdent pel camí. Una bona mobilitat articular ens facilitarà moltíssim qualsevol moviment (valgui la redundància). Si pensem en el nostre cos com tot un seguit de palanques (articulacions) que s’accionen mitjançant tensors (músculs) i que, per a cada acció, en fan una altra de contrària, com més flexible sigui el tensor que fa l’acció contrària (antagonista) més fàcilment podrem fer el moviment en qüestió. Dit això no cal insistir en la importància del treball de flexibilitat durant tota la vida però, sobretot, a la tercera edat, quan, a més, la pèrdua d’hidratació a les articulacions va fent minvar encara més la mobilitat.

Els estiraments passius barrejats amb mobilitzacions més dinàmiques ens donaran més benestar a mitjà i llarg termini.

La higiene postural: biomecànicament, el nostre cos s’ha adaptat o ha evolucionat cap a una postura determinada. Mantenir durant molta estona una postura incorrecta o treballar mecànicament fora de les línies o angles adients no aporta res de bo. I el cos ho fa saber immediatament: es queixa, es pot arribar a queixar molt. A la tercera edat, tant la falta de flexibilitat com la deshidratació dels cartílags i l’acumulació de vicis posturals ens poden passar factura. La constant correcció postural per part del tècnic durant qualsevol tipus d’exercici és imprescindible, com també el treball específic.

Els reflexos i la coordinació motora: encara que sigui inevitable la pèrdua progressiva d’aquesta plasticitat neuronal —que fa que un nen sigui tan modelable i alhora tingui aquesta impressionant capacitat d’aprenentatge—, exercitar els reflexos i la coordinació intermuscular retardarà, mantindrà o, fins i tot, ens ajudarà a millorar certs aspectes motrius. Els progressos en aquesta àrea amb la gent gran demanen paciència i una bona predisposició.

Les malalties cardiovasculars: és l’afecció més important de les que es poden prevenir en la majoria de casos. Mantenir-se actiu físicament i mentalment, fer exercici moderat durant una bona estona i portar una dieta sana i equilibrada són les millors prevencions i tractaments possibles. Això ja ho sabem tots, però..., com podem portar-ho a terme sense caure en l’avorriment i sabent que ho estem fent de manera correcta? Trobant companyia! Compartim tot això amb altres companys i companyes, relacionem-nos, gaudim plegats i busquem sempre la recomanació, l’ajuda i el seguiment d’un tècnic especialitzat.

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate