Els límits que ens imposa la fatiga

Miguel Ángel Martínez

16 de juliol, 2014

Tots sabem que no podem fer exercici infinitament, que ens cansarem i que, tard o d’hora, ens haurem d’aturar. L’aparició de la fatiga és un procés de caràcter benigne, caracteritzat per un període d’incapacitat, transitòria i reversible, que ens obliga a aturar o disminuir la intensitat de l’activitat per no produir danys permanents a l’organisme.

Si faig exercici a molt poca intensitat, no em canso. Per què m’haig d’aturar llavors?
Quan fem exercici a molt baixa intensitat, utilitzem àcids grassos com a combustible principal. Aquest substrat és molt abundant a l’organisme, i podem trobar-ho lliure a la sang, emmagatzemat al teixit muscular i al teixit adipós. És un substrat que ens proporciona molta energia (106 ATP en el cas de l’àcid palmític) i en disposem de reserves abundants (una persona de 75 quilos amb un 10 % de greix podria fer tres o quatre maratons amb aquesta reserva energètica).
 
Però malgrat tot, no podríem mantenir l’esforç durant moltes hores sense necessitat de descans. Això és deu al fet que les estructures musculars i articulars pateixen desgast amb el moviment, de manera que arribaria un moment en el qual la destrucció de les estructures i la inflamació muscular ens obligarien a aturar l’exercici.
 
D’altra banda, la deshidratació que patiria l’organisme agreujaria aquesta situació, i si no féssim una ingesta d’aigua adequada, seria la deshidratació la responsable de la necessitat d’aturar l’exercici. És a dir, necessitem parar per estrès mecànic o per estrès tèrmic.
 
Si faig exercici a una intensitat mitjana, n’és l’estrès mecànic també el responsable?
Quan fem exercici a intensitats més elevades, en què augmenta considerablement la necessitat d’oxigen, necessitem aconseguir energia més ràpid, de manera que no utilitzarem els àcids grassos (triguem molt a mobilitzar-los i oxidar-los). En aquest cas farem servir glucosa. Podem trobar glucosa lliure a la sang, emmagatzemada al teixit muscular (en forma de glucogen muscular) o al fetge (en forma de glucogen hepàtic). La glucosa ens proporciona menys rendiment energètic (38 ATP), però ens la facilita més ràpidament. Les reserves de glucogen són molt més limitades, de manera que, aproximadament, podem mantenir l’esforç 60 minuts (depenent de la intensitat). És a dir, en aquest cas, ens veiem obligats a parar per la depleció dels dipòsits de glucosa.
 
Si buidem massa els dipòsits pot aparèixer confusió mental o problemes de coordinació. Això es deu al fet que les neurones aconsegueixen l’energia de forma gairebé exclusiva a partir de la glucosa i si la seva concentració en sang disminueix de forma considerable, el nostre cervell pot patir per manca d’energia. Els maratonians coneixen aquest succés com el «mur».
Ja, però si vaig molt de pressa, no puc mantenir el ritme més de dos o tres minuts
 
Efectivament, quan fem exercici a intensitats molt elevades, també fem servir glucosa de forma prioritària, però en aquest cas, aconseguim l’energia mitjançant els processos anaerobis, que generen menys rendiment energètic (2 ATP), però ens la proporciona de manera molt ràpida.
 
El principal inconvenient d’aquest procés és l’augment en la concentració de protons (H+) al plasma, la qual cosa provoca la reducció del pH a la sang, i això produeix acidosi metabòlica. El nostre organisme és molt sensible a les variacions del pH, i disposa de sistemes de protecció, però quan la producció d’H+ supera la capacitat de tamponament de l’organisme, es produeix un ambient que dificulta l’acció muscular i ens veiem obligats a disminuir la intensitat o aturar l’exercici. En aquest cas, ens haurem d’aturar per acidosi metabòlica.
 
Conclusió
Fer exercici és saludable i convenient, però genera estrès a l’organisme. Per tal que la situació d’estrès no ens afecti negativament, disposem d’un recurs molt eficient: l’aparició de la fatiga. Els mecanismes que la generen són diversos, i depenen de la durada i la intensitat de l’exercici fet.

l'autor

Miguel Ángel Martínez

Màster en Fisiologia. Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. Tècnic Superior en Animació d’Activitats Físico-Esportives

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate