Gaudeix d'un munt de propietats menjant endívies

Olga Amado

20 d'agost, 2014

De gust amarg característic, les endívies pertanyen a la família de les asteràcies, un grup d’hortalisses molt ampli que inclou també l’enciam, la carxofa, el cardo, la xicoira o l’escarola. En realitat l’endívia és una variant de la xicoira que s’obté a partir del seu cultiu. 

El seu origen tal com l’entenem avui és belga, o més concretament de Brussel·les. Tot apunta que va ser un treballador del jardí botànic de Brussel·les qui va observar que de les arrels de xicoira tapades amb terra en sortien uns brots allargats o cilíndrics, molt compactes, amb les fulles de color blanc i la punta de color lleugerament verd pàl·lid. 
 
Avui dia, el cultiu de l’endívia comprèn dues fases: primer l’obtenció de l’arrel i, posteriorment, el fa el cultiu forçat amb foscor per aconseguir el blanqueig de les seves fulles. 
 
És un aliment de temporada d’estiu, malgrat que el seu cultiu ha fet que les trobem al supermercat durant tot l’any. S’han de triar blanques, sense taques ni cops, i per menjar s’aconsellen les que tenen les fulles dures i més blanques, ja que seran menys amargues.
 
La millor manera de menjar-les és en cru, perquè així n’aprofitem totes les propietats, però també es poden fer al forn o a la planxa. 
 
Propietats nutricionals
Baix contingut calòric (21,7 cal /100 g), alt contingut en fibra i aigua (95 %). Conté provitamina A, vitamina B9, vitamina C i vitamina E. D’entre els minerals que aporta, en destaca el calci, el potassi, el fòsfor i el iode. 
La provitamina A es presenta en forma de pigment, el betacarotè, que posteriorment el cos transforma en vitamina A, present en la pell i la retinata.
La vitamina B9 o àcid fòlic intervé en la formació de glòbuls vermells, la síntesi de material genètic i anticossos. 
La vitamina C actua en la formació de col·lagen, de glòbuls vermells, en els ossos i les dents i millora l’absorció del ferro dels aliments. 
La vitamina E confereix estabilitat a les cèl·lules sanguínies i té una potent acció antioxidant. 
El potassi és un mineral essencial en la generació i transmissió de l’impuls nerviós i permet un funcionament muscular normal. Per això, quan hi ha un descens apareixen dolors musculars, rampes o, fins i tot, infart de miocardi.
Alhora, el potassi, juntament amb el sodi són reguladors de l’equilibri àcid base.
El calci es troba principalment als ossos i les dents, però també intervé en la coagulació sanguínia.
Juntament amb el calci, el fòsfor és l’altre mineral determinant en la formació d’ossos i dents. 
El iode és essencial per al bon funcionament de la glàndula tiroides i per al bon desenvolupament del fetus. 
 
Usos i indicacions de l’endívia
De les propietats nutricionals de l’endívia se’n desprenen els seus usos i indicacions terapèutiques. És molt aconsellable en dietes d’aprimament i per millorar el trànsit intestinal. Té acció diürètica, antiinflamatòria, depurativa hepàtica i millora l’estat immunològic. Tradicionalment també s’acostuma a donar en cas de diarrees i febre.

l'autor

Olga Amado

Responsable Àrea de salut de l’Esportiu de Llinars

Llicenciada en medicina i cirurgia (UAB). Especialista en Medicina de l’Activitat Física i l’ Esport (UB). Màster en Nutrició i Alimentació (UB).

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate