Què són la por, l’ansietat i les fòbies?

Eduard Teixidó

2 d'octubre, 2014

La por és una de les emocions bàsiques que tenim els humans i altres animals i es manifesta en una sensació d’angoixa provocada per la presència d’un perill real o imaginari. 

En realitat, la por és un sistema d’alarma biològic que s’ha desenvolupat al llarg de l’evolució i que activa els sistemes d’alerta i precaució a més de l’energia necessària per lluitar o fugir amb la finalitat de sobreviure. La por és només un fet adaptatiu a un nivell òptim. Per exemple, una persona amb baix nivell de por que practiqui un esport de risc pot fer una estimació imprudent i provocar un accident. Per contra, una persona amb massa por pot limitar molt les seves activitats esportives i de lleure i, per això, disminuir la seva qualitat de vida. Per tant, hi ha un equilibri entre la por o ansietat i el rendiment. 
 
Com es manifesta la por
La por es manifesta de diverses formes. D’una banda, s’experimenten sensacions corporals (taquicàrdia, sudoració, hiperventilació). També es produeixen una sèrie de pensaments anticipatoris en què pot ser que una cosa dolenta passi si no estem atents. I finalment, actuem d’alguna manera per sortir de la situació. 
 
L’ansietat
Pel que fa a l’ansietat és una mica més difícil d’explicar què és, perquè és un fenomen més complex, subjectiu i menys automàtic. És una reacció emocional en què hi ha implicats sentiments com per exemple el nerviosisme, la preocupació, l’enuig o la tensió. També hi ha l’aspecte motor o del comportament com ara la inquietud. També hi ha sensacions fisiològiques. La diferències entre l’ansietat i la por és que l’estímul que genera la por és més específic, la resposta és més automàtica, amb un component biològic més elevat, però la resposta que s’executa és quelcom concret. En canvi, l’ansietat és un fenomen més subjectiu, el perill és menys clar i més difícil de delimitar. A més, no reaccionem sobre un perill immediat sinó sobre la sensació d’amenaça. Per això podríem dir que la por està més centrada en el present i l’ansietat en alguna cosa que pot passar en el futur. 
 
En l’ansietat patològica és molt comú la sensació de no controlar la situació i de no poder predir què passarà, de manera que es desenvolupa recel sobre el futur. A més, es produeixen uns canvis desadaptatius en l’atenció que fa que la persona se centri en aquelles coses que poden ser interpretades com a avisos que alguna cosa dolenta passarà. 
 
Fòbies
Pel que fa a les fòbies podem dir que van un pas més enllà i són pors desproporcionades, irracionals i no adequades, ja que objectivament no hi ha raons suficients que justifiquin la reacció de la por (actualment hi ha classificades més de cinc-cents tipus de fòbia). El que distingeix les fòbies és, primer de tot, que són respostes molt intenses de por desproporcionades a la situació. En segon lloc, les fòbies són pors irracionals; per més que s’intenti convèncer un fòbic amb arguments lògics i explicacions correctes que no hi ha res per témer, la por no desapareix. 
 
A més, la persona és conscient que la seva por és irracional i ho accepta, però sent que no pot evitar sentir. Per això, la tercera característica de les fòbies és que no estan sota control voluntari perquè, com acabem de dir, la persona no pot evitar sentir una por profunda en situacions que no són realment perilloses. La conseqüència de les fòbies és que fan que la persona eviti la situació temuda. 
 
Els tres components de la fòbia
És molt important tenir present les tres formes en què es manifesta la por o l’ansietat perquè estan molt relacionades entre si i expliquen per què les fòbies es mantenen al llarg del temps si no es rep tractament. Prendrem com a exemple una fòbia creixent: l’aerofòbia o fòbia a volar. 
 
En un primer moment, hi ha unes situacions que són temudes perquè considerem que no són segures, que no tenim el control, que no tenim recursos per afrontar la situació si passés alguna cosa, etc. Llavors es desenvolupa l’expectativa de perill i l’ansietat. Com a conseqüència d’això, la persona o bé decideix evitar la situació o bé, un cop s’hi troba, pateix ansietat. D’una banda, té tots els símptomes fisiològics descrits anteriorment i, a més, en els seus pensaments augmenten les expectatives i les interpretacions de perill. Es donen biaixos d’atenció i d’interpretació que fan que la situació sembli encara més perillosa, etcètera. Aleshores es desenvolupen les conductes defensives, que són les que busquen distreure, o sentir-se més segurs, o bé escapar de la situació. 
 
L’alleujament de l’ansietat que se sent en el moment d’abandonar la situació i el suport i l’atenció rebuda pels altres agreuja la creença que allò temut és realment perillós i es reforça la fòbia. La conseqüència és que la fòbia cada vegada serà més intensa, interfereix més en el funcionament de la persona i provoca un malestar més intens.
 

l'autor

Eduard Teixidó

Responsable de sala fitness del Claror Sardenya

Llicenciat en Psicologia (UB), Màster Oficial en Activitad Física i Salut (UNIA-UPO),Tècnic superior Activitat física (IES Mare de Déu de la Mercè), Entrenador Nacional de fitness (Aprofide), Curs d'especialització en Psicologia de l'Esport (UAB), Promotor d'Activitat Física i Salut (UAB), Curs de Trastorns mentals Severs (per Dra. Rosa Ordoñez), Curs de violencia de sexe i génere (UB)

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate