L'espàrrec, un aliat per a la teva dieta

Mireia Quifer

8 d'octubre, 2014

L'espàrrec és un membre de la família de les liliàcies, que també inclou la ceba, el porro i l'all. Aquests vegetals s'han conreat per més de 2.000 anys al sud d'Europa. El tipus d'espàrrec verd és el més comú, però també es poden trobar espàrrecs blancs i morats. És un vegetal molt utilitzat en les dietes d'aprimament.
Valor nutricional
Aigua (93,6%)
Fibra insoluble
Són font important de folats, potassi, fòsfor i retinol (provitamina A)
Són molt lleugers: 18 quilocalories en 100 grams
Tenen baix contingut en sucres (1,7 %)
 
Característiques físiques
Aquest vegetal allargat amb petites fulles a la punta és originari de l’Àsia com a planta silvestre, però avui dia es conrea a tot el món, sobretot a les regions temperades.
 
N’hi ha de tres tipus
- Verd o blader: creix en contacte amb la llum solar i genera clorofil·la, que s’encarrega de donar-li el color verd. Principalment es conrea al Mediterrani.
- Blanc: creix sota terra o evitant l’exposició de la llum solar i no genera clorofil·la.
- Morat: es caracteritza per tenir un alt contingut en sucres i baixos nivells de fibra. Es originari d’Itàlia. 
 
Els espàrrecs es classifiquen segons el calibre, és a dir, segons el gruix, ja que poden ser molt gruixuts (fins a 19 mil·límetres) o molt prims (inferior a 9 mil·límetres), la terbolesa, la coloració i la uniformitat.
 
Propietats
Els espàrrecs destaquen pel seu baix contingut calòric, per tant fa que sigui molt recomanat per a les dietes d’aprimament i que augmenti la sensació de sacietat pel contingut que té en aigua i fibra, que alhora afavoreix el trànsit intestinal.
Els folats són recomanats durant els primers mesos de gestació, ja que ajuden a prevenir que el nadó neixi amb espina bífida.
El potassi fa que sigui un aliment molt diürètic i beneficiós per contrarestar la hipertensió arterial i la retenció de líquids.
Se n’ha de vigilar el consum en casos de gota, hiperuricèmia o càlculs renals d’àcid úric, ja que són rics en purines.
 
Conservació
Es recomana que es conservin els espàrrecs frescos a la nevera embolicats amb un drap humit (tenen una durada de fins a tres setmanes).
També es poden congelar, però perden la seva fermesa. Per congelar-los, cal rentar-los bé i tallar-ne la base. Seguidament, s’han d’escaldar entre dos i quatre minuts (segons la llargària) i ficar-los en aigua molt freda durant cinc minuts. Tot seguit, cal ficar-los al congelador en recipients hermètics. 
La indústria ens proveeix amb conserves que es mantenen en bones condicions en llocs secs i a temperatura ambient durant anys. Cal saber que són rics en sal.

l'autor

Mireia Quifer

Nutricionista

Diplomada en Diètetica i Nutrició Humana (UB), Llicenciada en Ciència i Tecnologia dels Aliments (UB)

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate