Aigua de mar, FONT DE VIDA

Ester Benach

11 de novembre, 2001

"El mar cura les malalties de l'home", afirmava el pare de la medicina moderna, el grec Hipòcrates. L'aigua, la brisa, el sol, la sorra, les algues... juguen un paper molt important i beneficiós per a la nostra salut, i els països propers al mar han sabut aprofitar aquests recursos des de fa molts segles. De les cultures fenícia, grega i romana arriba entrat el segle XXI a Catalunya...

Una gran part de la comunitat científica aposta per la teoria que erigeix el mar com el medi que va originar la vida i d'on provenen la majoria d'espècies que poblen el planeta. El cert és que propietats no li falten (oxigen, hidrogen, nitrogen, clor, fòsfor, iode...), però sigui vàlida o no la teoria el que sí s'ha pogut contrastar és que el costum de banyar-se al mar és una tradició mil·lenària molt lligada als orígens de la medicina, la terapèutica i l'estètica.

De Nefertiti a les termes romanes

Diu la llegenda que la reina d'Egipte, Nefertiti (s. XIV aC), va trobar en els llims marins l'antibiòtic natural contra un bacteri que l'amenaçava de quedar-se cega. Més documentat és el fet que per al metge grec Galè (129-199) no hi havia res més purificador que un bany en tots els elements de la natura: terra, aire, aigua i foc, una premissa heretada del seu antecessor i pare de la medicina moderna Hipòcrates.

I és que van ser els grecs, amants de la higiene i els massatges perfumats, els primers de comprendre la importància dels banys fins al punt de construir el temple del déu de la medicina (Asleklepios) molt a prop de les aigües termals.

Actualment, a Grècia hi ha 752 balnearis i una gran oferta de centres de talassoteràpia. Precisament ara, que els Jocs Olímpics tornaran als seus orígens amb Atenes 2004, es construiran 10 centres de talassoteràpia a Rodas, Kos, Creta i Cefalònia.

Entre els romans, l'afecció pels banys va superar amb escreix la dels grecs i a ells s'atribueix el mèrit d'haver sabut explotar els manantials de manera racional, com han demostrat els nombrosos vestigis de les excavacions arqueològiques dutes a terme per tota la conca mediterrània. Les termes de Caracalla, amb capacitat per a unes 3.000 persones, o les de Pompeia, són un bon exemple d'unes instal·lacions concebudes meticulosament per a la curació, la relaxació i la higiene del cos.

L'aigua de mar

Si bé l'aigua en si mateixa exerceix efectes molt positius en la nostra salut, la quantitat de nutrients de l'aigua de mar és la que la distingeix de manera especial de la clorada o de la de riu. Les sals marines en suspensió, com el sodi o el clor, juntament amb els minerals com el iode (present en algues i molt deficitari en els homes), beneficien l'organisme en entrar en contacte amb l'epidermis.

També hi ha diferències entre les diverses aigües marines. La temperatura, la mineralització, l'acció de les marees, els corrents submarins, l'orografia i la influència solar són alguns dels factors que, sense fer-les millors o pitjors, les fan més adequades per a un tipus de tractament o un altre.

Per exemple, el mar Mort és el que té una millor mineralització, i les seves sals són des de l'antiguitat i fins avui dia molt valorades. En canvi, les algues de la Bretanya Francesa són les més cotitzades. De la mateixa manera, la composició de l'aigua del mar Mediterrani fa que les seves propietats esdevinguin sedatives, mentre que les de l'Atlàntic són tonificants.

Una font de minerals

En la composició química de l'aigua de mar s'han arribat a comptabilitzar fins a 92 elements simples, entre els quals cal destacar els principals minerals que el nostre organisme -mitjançant un procés anomenat osmosi- és capaç d'absorbir: el iode, un dels més importants, ja que té un gran poder desinfectant; el magnesi, que potencïa el sistema immunitari i que va a parar als músculs i teixits nerviosos; el potassi i el sodi, responsables de regular la quantitat d'aigua de les cèl·lules i els teixits; el sofre, molt eficaç contra el reumatisme, ja que enforteix els ossos i els tendons; el calci, que també intervé en la conservació i constitució dels ossos, en la coagulació sanguínia i el sistema nerviós, i el silici, que resulta un excel·lent preventiu de malalties infeccioses i està molt indicat en casos de desmineralització, de problemes ossis, vasculars, nerviosos, respiratoris i d'hipertensió.

La llista pel que fa a la composició fisicoquímica de l'aigua de mar podria ser molt més extensa. Tot i així, hi ha altres factors sense els quals aquesta riquesa de l'aigua marina restaria minvada.

Factors tèrmics i mecànics

Submergir-se en el mar sempre produeix una primera sensació de fred que provoca una vasoconstrucció perifèrica generalitzada. Al cap de poc temps, però, aquest fred es compensa amb mecanismes termoreguladors, augmenta la freqüència dels moviments respiratoris i la freqüència cardíaca al mateix temps que el sistema nerviós s'estimula i tonifica, tot originant una sensació de benestar.

En els centres de talassoteràpia, aquests efectes s'aconsegueixen gràcies als banys de contrast, però ja sigui en un centre o a la platja el que no és recomanable és el que s'anomena "segon calfred": és a dir, quan tenim fred i tremolem és senyal que hi portem massa temps i que el mecanisme termoregular ja no respon de manera beneficiosa.

Un segon factor és el mecànic, produït per una acció de compressió i pressió afavorit pel massatge de les onades o, en el seu defecte, per efectes incorporats a les piscines.

Bressol dels fàrmacs del futur

No és aventurat afirmar que molts dels fàrmacs del futur naixeran del medi marí. La seva riquesa és tan notable que, actualment, molts científics i empreses del sector centren les seves investigacions en el mar per tal de trobar-hi components susceptibles de derivar en medicaments. El verí que desprenen alguns animals marins podria combatre inflamacions o tumors i ja s'ha demostrat que alguns tipus d'algues del Carib són capaces de cicatritzar ferides i de reduir la inflamació.

L'esperança és tanta que fins i tot l'Organització Nacional de Cecs Espanyola (ONCE) s'ha posat en contacte amb una de les empreses que més vies ha obert en aquest camp (Pharma Mar) per tal d'investigar possibles solucions de la retinopatia diabètica.

La tasca no és fàcil, per dues raons principals: d'una banda, el 80% dels recursos marins es troben encara sense explotar; de l'altra, l'abocament de residus tòxics al mar, juntament amb l'escalfament progressiu de la terra, no prepara un futur massa saludable per al medi marí. Serà difícil trobar possibles remeis en llocs on, si segueix la degradació, no arribarem a conèixer mai la riquesa que contenen.

El Marítim, primer centre a Barcelona


El Poliesportiu Marítim, al passeig Marítim, és el primer centre de talassoteràpia de la ciutat de Barcelona.

Compta amb vuit piscines, cinc de les quals disposen d'aigua de mar i de nombrosos efectes mecànics.

Les piscines amb aigua dolça es destinen a la natació, a les activitats dirigides amb música i al bany per a infants.

El Marítim, amb una superficíe de 4.000 metres quadrats, ofereix un ampli ventall de serveis de salut i estètica, com l'aplicació de fangs i algues, els massatges, els drenatges, la reflexoteràpia, les dutxes a pressió, els tractaments de cutis, les manicures, les pedicures, les depilacions o la perruqueria.

A més, al poliesportiu hi ha una sala de fitness i musculació, i sales polivalents per dur a terme activitats dirigides com l'aeròbic, la gimnàstica o l'streatching.

La seva ubicació privilegiada a primera línia de mar permet a tots els seus usuaris accedir directament a la platja.

Espanya es posa les piles amb la talassoteràpia

Tot i no tenir tanta tradició com França o Alemanya, Espanya s'està convertint en un dels països capdavanters en la talassoteràpia.

Els dos primers centres van néixer el 1965, tot i que aleshores la talassoteràpia s'entenia només com a tractament per a la rehabilitació funcional. El fet que el centre pioner fos l'Hospital Puerta de Hierro ho demostra. El segon centre va ser inaugurat a Benicàssim (Castelló). Precisament a Castelló (Oropesa del Mar) s'inaugurarà d'aquí a uns mesos el centre de talassoteràpia més gran d'Europa, el complex Marina d'Or (a la foto), que amb 40.000 metres quadrats tindrà piscines d'aigua de mar, un centre mèdic especialitzat, un hotel de cinc estrelles i un aparthotel.

Fins a la seva inauguració, el rècord quant a superfície el té el centre de Gran Canària, amb 7.000 metres quadrats.

A Andalusia, sobretot a Màlaga, els centres de talassoteràpia existeixen gràcies a complexos hotelers, l'Hotel Melià i l'Hotel Byblos Andaluz, que aprofiten la seva proximitat a la Costa del Sol per oferir piscines amb aigua de mar i tractaments de salut relacionats amb el medi marí. El mateix succeeix a Múrcia amb el centre hoteler Sol y Mar, i a Mallorca amb l'Eurotel Golf Punta Rotja.

Però, a banda dels centres situats a la vora del Mediterrani, també en trobem a la Costa Cantàbrica espanyola, en concret al País Basc. La Perla, situat a la famosa Playa de la Concha de Sant Sebastià, és el més conegut i prestigiós.

A Catalunya, tot i la proliferació de balnearis, el primer centre de talassoteràpia serà el Poliesportiu Marítim que en poc temps deixarà de ser únic ja que hi ha alguns projectes en marxa a les platges del Vendrell.

l'autor

Ester Benach

Directora d'excel·lència i responsabilitat social

Llicenciada en Ciències de la Comunicació (UAB), Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques (UOC), Màster en Responsabilitat Social Corporativa (UOC)

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate