La ciutat de les curses

Sergi Larripa

4 de novembre, 2007

La Marató, la mitja, la cursa d’el corte inglés, la bombers, la mercè, les curses de 10 quilòmetres, la milla, la de les dones, curses populars a la majoria de barris... els barcelonins no tenen excusa per no sortir al carrer i posar-se a córrer.

Barcelona no només és una bona ciutat per veure grans events esportius de participació professional, com vam veure al darrer número, sinó que és, sobretot, una ciutat ideal per participar en esdeveniments esportius de caire popular. Poques ciutats del món tenen un calendari d’activitats esportives de participació ciutadana tan extens i variat com Barcelona.

A la ciutat se n’organitzen anualment més de 300, i de tota mena: des de curses atlètiques fins a caminades populars, passant per travesses aquàtiques al port, o la festa de patins i bicicletes. Més de 60 d’aquests esdeveniments tenen lloc a la via pública; si traiem els mesos de juliol i agost, ens surt una mitjana de més d’un event al carrer per cap de setmana. En són masses? El director general de l’Institut Barcelona Esports (IBE), Albert Soler, ho té clar: “No. No són massa events. Són els que la ciutat demana. Si tots els que fem tenen èxit de participació, és perquè fem els que la gent vol. El que sí és cert és que fins i tot en podríem fer més, perquè d’idees i projectes no en falten, però nosaltres mateixos posem el fre, perquè no és fàcil organitzar activitats al carrer a una ciutat com Barcelona, tallant carrers..., i hem de trobar l’equilibri per satisfer tots els ciutadans, tant els que volen fer esport al carrer com els que no entenen que es tallin carrers per a activitats esportives”. Els events de participació ciutadana més habituals són les curses atlètiques. N’hi ha més de 30 anuals, de tots els tipus i distàncies.

Una llarga tradició
Barcelona va viure les primeres curses al carrer els primers anys del segle XX, amb la popularització de l’activitat física entre els ciutadans.
El 1920 es va celebrar la primera edició de la Jean Bouin, la cursa més antiga de les que actualment es disputen a Espanya. Va ser concebuda per un grup de periodistes amants de l’atletisme, que la van batejar com a Jean Bouin en honor a un mític atleta francès dels anys 10 que va morir tràgicament el 1914 a un dels fronts de la Primera Guerra Mundial.

Als anys 30, especialment amb l’arribada de la República, van néixer moltes altres curses, de la mà del creixement de l’esport popular, que van desaparèixer amb l’esclat de la Guerra Civil.

Durant els anys del Franquisme, l’única cursa popular remarcable de la ciutat va ser la Jean Bouin, que va resistir el pas del temps malgrat diversos entrebancs, com ara variats canvis de recorregut o, fins i tot, la suspensió en dues ocasions, els anys 1955 i 1967.

El gran “boom” de les curses atlètiques va arribar als anys 70, i no només a Barcelona sinó a tot el món. La moda del footing va contagiar tothom i a les principals ciutats del món va començar a ser habitual veure persones vestides amb xandall pel carrer. I amb la moda van arribar les grans curses multitudinàries. Només cal veure la data de naixement de les maratons més conegudes del món: Nova York, 1970; Berlín, 1974; Amsterdam, 1975. A París hi va arribar el 1976, el mateix any en què Dustin Hoffman protagonitzava la pel·lícula Marathon Man...

A Barcelona, la febre de les curses populars va renéixer el 1978, coincidint amb l’arribada de les llibertats i del primer ajuntament democràtic.

El propi Ajuntament va impulsar, aquell any, la celebració de la Cursa de la Mercè, i també naixeren diverses curses populars de barri, com les de Sant Antoni, Sant Andreu, la Sagrera o Sants, en el marc de les respectives festes majors. L’èxit de participació va propiciar que el 1979 s’organitzessin altres curses tan rellevants com la d’El Corte Inglés o la Marató de Barcelona.

A principis dels 80, mentre als cinemes triomfava la pel·lícula Carros de foc i creixia l’afició pel que avui anomenem running, seguien naixent noves curses, com la Milla Sagrada Família, el 1984.

En la segona meitat dels anys 90, un cop superada la ressaca dels Jocs Olímpics de 1992, van sorgir noves proves ja consolidades en el calendari anual de la ciutat. Al 1998 van néixer la Marató i Mitja marató del Parc de Collserola i la Cursa Bombers, i al 1999 la versió barcelonina de la Sant Silvestre.

Curses de tots els tipus
Els barcelonins poden escollir tota mena de curses: des de maratons i mitges maratons (que n’hi a dues: les urbanes i les del Parc de Collserola), fins a curses curtes com la Milla. La distància més habitual, però, són els 10.000 metres (13 de les 30 curses més destacades de la ciutat tenen entre entre 8 i 11 quilòmetres).

La més coneguda i concorreguda és la Cursa d’El Corte Inglés, també coneguda com “La Cursa”. Celebrada per primer cop el 1979, és la cursa més multitudinària del món, amb participacions que superen cada any els 55.000 atletes. A més, des del 1994, quan hi van participar 109.457 persones, ostenta el rècord Guinness com la cursa amb major participació de la història. També tenen molta assistència la de Bombers, la de la Mercè, la Marató i la Sant Silvestre, que superen els 6.000 atletes.

Una cursa de creació recent que està tenint un gran èxit és la Cursa de la Dona, en què només hi poden participar dones. L’any passat, en la segona edició, ja va aplegar més de 5.000 corredores.

L’alta participació a tantes curses, segons Albert Soler, “té diverses raons. El clima barceloní ajuda molt i convida a utilitzar el carrer com espai d’esbarjo. D’altra banda, els barcelonins som molt participatius: som més de participar a una cursa que d’anar com a espectadors a aplaudir els qui hi corren. I això té a veure amb el fet que siguem la primera ciutat europea en nombre de ciutadans abonats a instal·lacions esportives. Els barcelonins fan molt esport entre setmana: quan arriba el cap de setmana no els fa mandra participar a una cursa perquè estan acostumats a fer esport”.

A part de les grans curses “de ciutat”, cal destacar el paper que desenvolupen les curses populars de barri, que se celebren en el marc de les festes majors. Algunes d’elles, com les de Sant Antoni, la Barceloneta, Sants o Sant Andreu superen els 1.000 corredors i tenen un prestigi merescut, a pesar de comptar amb pressupostos modestos.

Activitats de muntanya
Les característiques geogràfiques de Barcelona permeten que, a banda de curses urbanes, a la ciutat també es puguin celebrar diverses curses populars de muntanya. El Cros de muntanya de Can Caralleu, la Cursa i Caminada de Collserola, o les ja esmentades Marató i Mitja marató del Parc de Collserola en són els millors exemples.

Una alternativa a les curses són les caminades. L’Ajuntament de Barcelona n’organitza diverses l’any, conegudes amb el nom de Barnatresc. Permeten combinar l’activitat física suau amb el coneixement de la natura i la cultura de la ciutat, en funció de l’itinerari de cada sortida.

Altres activitats
A banda de curses atlètiques i caminades, Barcelona ofereix un ampli ventall d’altres activitats esportives de participació ciutadana. Hi ha curses ciclistes, biatlons, triatlons, curses de patins o raids, com el Barcelona Marítim. De tots els events, el més antic i prestigiós és la Copa Nadal de natació, que des de 1907 organitza el Club Natació Barcelona i que el dia de Nadal aplega centenars de valents disposats a passar molt fred a les aigües del Port de Barcelona.

I l’activitat més concorreguda és la Festa de la Bicicleta i dels Patins, que els darrers anys aplega més de 20.000 persones disposades a passar-s’ho bé en una jornada d’esport, salut i lleure per a tothom.

Segons el director de l’IBE, Albert Soler, “el repte de futur no és crear nous events, sinó millorar i potenciar els que ja tenim. Tot és sempre millorable, i aquest és el nostre repte”.

LA MILLA, TROFEU INTERNACIONAL CIUTAT DE BARCELONA
La Milla Sagrada Família, que organitza cada any la Fundació Claror, serà des d’aquest any “Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona”. Concebuda el 1984 com una cursa de barri en el marc de la Festa Major de la Sagrada Família, la Milla ha anat augmentant cada any el seu prestigi per l’increment d’inscrits i, des del 2002, per la participació d’atletes professionals. Des d’ara, la Milla es consolidarà, per tant, com “la Milla de Barcelona”, un esdeveniment de ciutat.

l'autor

Sergi Larripa

Director de la Revista Claror i Director de Marketing i Comunicació de Clubs Claror

Llicenciat en Ciències de la Comunicació per la UAB, Diplomat en Història per la UB, Master en Direcció de Marketing d’Entitats Esportives UB, Postgrau en Polítiques de Marketing IQS-URL, Postgrau en Marketing Digital i Inbound Marketing a Inesdi.

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate