Clubs esportius de BCN

Sergi Larripa

8 de novembre, 2007

El fet que ha distingit la Barcelona esportiva dels darrers cent-cinquanta anys ha estat el paper dels seus clubs esportius. uns clubs pioners arreu l’estat que han fomentat la pràctica esportiva, l’associacionisme, el civisme, la competició, i la projecció internacional de la ciutat.

Segons la Wikipèdia, s’anomena “Club” a un “grup de persones lliurement associades, o societat, que reuneix a un nombre variable d’individus que coincideixen en els seus gustos i opinions artístiques, literàries, polítiques, filantròpiques, esportives, etc., o simplement en el seu desig de relació social”.

Hi ha moltes altres definicions de “club”, però aquesta ens agrada perquè no distingeix la personalitat jurídica del “grup” (pot ser una societat anònima, una associació, una fundació...), perquè no matisa si els seus membres són practicants o espectadors de l’afició comuna, i perquè afegeix que els membres poden haver-se reunit, simplement, per un “desig de relació social”. És una definició àmplia i, per tant, il·lustrativa de la realitat dels clubs esportius de Barcelona: prop de mig miler de societats de gairebé un centenar de disciplines esportives diferents, que associen desenes de milers de barcelonins. És una dada rellevant que fa que, només en centres de pràctica esportiva, Barcelona sigui la primera ciutat europea, i la tercera del món, en nombre de ciutadans associats a un club.

Una tradició històrica
La quantitat i importància dels clubs esportius a Barcelona té arrels històriques. El cosmopolitisme de la ciutat i l’empenta dels seus ciutadans va fer que, ja al segle XIX, Barcelona fos la ciutat pionera d’Espanya en la fundació de clubs esportius.

La precocitat amb què es van fundar a Barcelona diferents clubs esportius fa que la ciutat comptal ja tingui, al 2007, tretze clubs vius que han celebrat el seu centenari.

El primer club esportiu fundat a Barcelona (i a tota Espanya) va ser, al 1856, el Círculo Ecuestre, creat per un grup d’amics de la classe alta barcelonina aficionats a l’hípica.

La mateixa burgesia barcelonina fun dà, el 1876, el Reial Club Nàutic de Barcelona, que es convertí en el primer club nàutic de l’estat.
Ben diferents van ser els orígens socials del Centre Excursionista de Catalunya, fundat el 1876, i que també va ser pioner a l’Estat, en aquest cas, respecte les activitats de muntanya.

Els deu anys que van transcórrer entre 1897 i 1907 van ser prolífics en l’aparició de nous clubs esportius a la ciutat. Se’n van fundar una bona quantitat, dels quals 10 han perviscut fins els nostres dies. El Reial Club de Polo, el Tennis Barcelona i La Salut, i el Club Natació Barcelona van ser els introductors a l’Estat de les seves respectives disciplines esportives. En aquesta època també es fundaren el FC Barcelona i el RCD Espanyol, dels quals no cal dir la rellevància que han tingut entre els ciutadans.

“Els nostres clubs centenaris van ser pioners en la implantació de la pràctica esportiva a Barcelona i de la modernitat que representava aquell nou estil de vida”, diu el regidor d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, Pere Alcober, que afegeix que “la història d’aquests clubs està íntimament lligada a la pròpia història esportiva de Barcelona. I a ells els devem aquest esperit emprenedor en l’organització d’activitats que hem heretat, i el fet que Barcelona s’hagi guanyat el reconeixement de ciutat emprenedora en el món de l’esport”.

I és que una de les aportacions més trascendents d’aquests clubs ha estat l’organització d’esdeveniments esportius de primera fila. A ells devem el Trofeu Compte de Godó de tennis, el trofeu Zegna de Vela, la Copa Nadal de natació o el Torneig de Polo de Reis, per citar-ne només alguns dels més rellevants.

Clubs de tota mena
El ventall de clubs esportius és, però, molt ampli i heterogeni. A banda dels reconeguts clubs centenaris, a Barcelona trobem 460 clubs i associacions esportives de tota mena: des de gimnasos fins a associacions de petanca, passant per entitats d’activitat esportiva per a discapacitats, fundacions sense ànim de lucre o poliesportius de titularitat municipal.

Tot i que no és fàcil fer una classificació de clubs per discipines esportives, ja que la majoria són poliesportius, si es pren com a referència la disciplina principal, del Directori de clubs ,es desprèn que el futbol és, amb 108 entitats, la disciplina que compta amb més clubs a la ciutat, seguit de la petanca, amb 62, i la gimnàstica/fitness, amb 61. A poca distància els segueixen el futbol sala, el bàsquet i la defensa personal (vegeu quadre).

La varietat de clubs de Barcelona queda palès consultant el directori: a la ciutat comptal fins i tot podem afiliar-nos a societats de tir al plat, whu shu, o lluita grecoromana, disciplines esportives que compten amb un club a la ciutat.

Factors d'associacionisme
L’ampli ventall de clubs i entitats repartides per tots els barris tenen en comú el fet de ser els aglutinadors de milers de persones aficionades a l’esport en general o a una activitat en particular, i que es reuneixen ja sigui per practicar-la físicament o per gaudir-la com a simples espectadors. I és que, tal i com afima l’Ajuntament a la seva web, “l’esport és el principal factor d’associacionisme a la ciutat: del conjunt de persones associades que hi ha a Barcelona, el 20,8% ho estan a clubs esportius”.

Segons l’Enquesta d’Hàbits Esportius feta per l’Ajuntament de Barcelona, el 23,1% del entrevistats pertany a una associació o club esportiu. Per districtes, és a Sarrià-Sant Gervasi i a Sant Andreu on trobem més associats: 33,7% i 33,2%, respectivament.

Els principals motius pels quals els barcelonins s’associen a un club són: aconseguir tenir regularitat en la seva pràctica esportiva, per al 40,2%; tenir accés a bones instal·lacions, per al 34,5%; disposar de monitors que els orientin correctament en la seva pràctica esportiva, per al 28,6%, i per relacionar-se amb moltes persones, per al 26,3%.

Els principals motius pels quals el 76,9% dels entrevistats no pertany a cap club o associació esportiva són: les quotes que s’han de pagar (43,4%); no conèixer cap club o associació que els pugui interessar (33,9%); els horaris no són compatibles amb la seva activitat (28,1%), o per preferir fer esport sense sotmetre’s a normes de club (25,2%). El preu de les quotes és el que més marca la diferència entre homes i dones (38,5% i 47,7% respectivament).

La realitat és que cap ciutat europea té, en proporció al seu nombre d’habitants, tants clubs i entitats esportives com Barcelona, ni tants ciutadans associats a clubs esportius. El resultat és que l’esport esdevé a casa nostra un factor clau en la vida social de la ciutat. Com afirma el director de l’Institut Barcelona Esport, Albert Soler, “l’esport introdueix moltes persones en organitzacions i associacions que tenen una gran repercussió en la vida social dels barris de la ciutat. Les entitats, les associacions, els clubs i les federacions esportives de Barcelona han estat, des de sempre, agents actius en la promoció de la participació dels seus associats i membres en la vida ciutadana, per mitjà de la pràctica esportiva”.

FC BARCELONA: "MÉS QUE UN CLUB"
La millor mostra del paper social que pot arribar a acomplir un club esportiu és el Futbol Club Barcelona. La foto il·lustra la celebració ciutadana que hi va haver l’any passat després de guanyar la Lliga, i mostra fins a quin punt un club de futbol pot arribar a despertar passions. L’expresident del club, Narcís de Carreras, va dir fa trenta anys que “El Barça és més que un club”, atenent al paper representatiu i substitutiu que, especialment durant els anys del franquisme, va jugar en la societat barcelonina i catalana. L’escriptor i reconegut culé Manuel Vázquez Montalbán va arribar a afirmar que “el Barça és l’exèrcit no armat de Catalunya”. La realitat és que el FC Barcelona és avui dia (deixant de banda les entitats asseguradores automobilístiques com el RACC) l’entitat esportiva amb més associats del planeta, amb més de 155.000 socis i milers de penyes de tot el món.

l'autor

Sergi Larripa

Director de la Revista Claror i Director de Marketing i Comunicació de Clubs Claror

Llicenciat en Ciències de la Comunicació per la UAB, Diplomat en Història per la UB, Master en Direcció de Marketing d’Entitats Esportives UB, Postgrau en Polítiques de Marketing IQS-URL, Postgrau en Marketing Digital i Inbound Marketing a Inesdi.

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate