Paradís de l'esport a l'aire lliure

Sergi Larripa

1 de novembre, 2007

El clima mediterrani converteix la ciutat de Barcelona en un gimnàs obert on es pot practicar una gran varietat d’esports, en solitari o amb companyia, durant gairebé totes les estacions de l’any. Aquest avantatge climàtic converteix la capital catalana en una de les ciutats del món amb més possibilitats a l’hora d’exercitar-se físicament. Per això, cada vegada hi ha més gent que aposta per fer activitat física en espais públics. Segons càlculs de l’Ajuntament, unes 300.000 persones utilitzen els espais urbans de Barcelona com a escenari de la pràctica esportiva regular.

Fer una passejada en bicicleta, caminar, córrer per carrers i parcs de la ciutat són practiques saludables i senzilles de fer. Les platges, el port o les pistes de patinatge també poden ser equipaments esportius on tenir cura de la nostra salut i, de fet, cada vegada més es dissenya els espais públics tenint en compte aquest aspecte.

Si bé la valoració general és positiva, hi ha punts negres a millorar. Barcelona presenta un clar dèficit en grans parcs públics on poder practicar esport a l’aire lliure si la comparem amb altres ciutats europees com Londres, amb el seu Hide Park, o Nova York amb el Central Park. La capital catalana supleix aquesta carència amb una clara aposta per una major conscienciació a l’hora d’idear places o recintes urbans oberts que es poden aprofitar per fer diferents disciplines esportives, entre les quals hi destaca el patinatge.

Capital del patinatge
En el cas del patinatge i del skateboard, segons els experts, la ciutat comtal ha esdevingut la capital mundial del skate i cada vegada són més els patinadors i skaters que s’hi congreguen per practicar el seu esport preferit. Barcelona és coneguda com “el paradís dels skaters” i sembla haver estat dissenyada per satisfer totes les necessitats dels patinadors. Un dels punts que la fan la ciutat ideal és el benèvol clima mediterrani que permet estar al carrer un bon grapat d’hores, tot i que des de l’Ajuntament també s’ha apostat per crear molts espais oberts on poder patinar adequadament (skate parks).

John és un dels molts skaters que cada dia es congreguen davant del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). “És la Meca dels patinadors”, diu. I és que skaters d’arreu del món hi van per deixar la seva marca, com ja han fet patinadors de prestigi internacional com el britànic Geoff Rowley. Per anar-hi cal saber que la policia només permet patinar els dimarts i diumenges durant tot el dia i la resta de dies a partir de les 19 hores.

Altres punts que per les seves característiques congreguen un bon nombre de patinadors i skaters són la Plaça Universitat, davant de l’Estació de Sants i el Paral·lel, la pista de la Via Favència, Torres i Bages, la Nova Icària, el Port Olímpic i el Fòrum. Tots aquests espais presenten desnivells, obstacles, voreres i bancs, tot un conjunt d’elements òptims per gaudir del patinatge.

A la platja
Un altre entorn propici per fer activitat física a l’aire lliure són les platges del litoral de Barcelona, que també la converteixen en una ciutat amb personalitat pròpia dins del panorama internacional. A banda de l’àmplia varietat d’esports aquàtics i marítims que es poden practicar a l’aigua, a la sorra també s’hi pot fer activitat física. Així, les platges de la Barceloneta, la Mar Bella i Nova Icària tenen prestacions per jugar a volei platja i futbol a tres. Sovint també acullen altres disciplines una mica més complexes, com per exemple aeròbic de platja, takatà, tai-txi o fins i tot l’esquí de sorra que organitza el Centre Excursionista de Catalunya a la plaja de la Barceloneta quan no és temporada de neu.

Però si es prefereix l’exercici individual es pot aconseguir un bon to físic general perquè hi ha distribuïts per tota la ciutat un total d’onze circuits esportius (veure quadre 1). En destaca el circuit de fitness urbà del Parc del Litoral, situat a la platja de la Mar Bella. Aquest circuit facilita fer flexions, estiraments i exercicis variats que combinats amb un exercici cardiovascular, com córrer, proporcionant un entrenament molt complet. D’altra banda, tot el front Marítim és un circuit ideal per córrer o fer llargues caminades tot gaudint de la brisa marina.

A l'aigua
El fet que Barcelona sigui una ciutat amb mar i compti amb port esportiu també ofereix una gran varietat d’esports aquàtics i nàutics a practicar. Així doncs, el surf té el seu lloc a la Barceloneta quan el dia presenta ràfegues de vent apropiades que garanteixin l’onatge necessari. Altres esports aquàtics que es poden practicar a la costa de Barcelona, al marge per descomptat de la natació, són el caiac de mar, el kytesurf i el windsurfing.

En l’àmbit estrictament nàutic existeix una àmplia oferta i demanda. Segons Isabel Vargas, responsable de promoció del Centre Municipal de Vela, “a Barcelona es practica la vela lleugera, la de creuer, el windsurf i el kytesurf; totes es poden practicar tant a nivell d’escola, esportiu o lúdic”.

Barcelona és una ciutat amb unes condicions meteorològiques, tant de clima com de règim de vents, molt bones per navegar durant tot l’any. En quant a equipaments, n’hi ha molts al litoral barceloní tot i que el referent més important de la ciutat és el Centre Municipal de Vela del Port Olímpic per on passen, anualment entre escolars i cursetistes, unes 12.000 persones. Segons Isabel Vargas, “el que necessita l’esport de la vela és que els ciutadans mirin de cara al mar i descobreixin totes les possibilitats que tenen per navegar”. I és que la vela lleugera inclou totes aquelles embarcacions de 1, 2 o 3 tripulants. En la modalitat de vela lleugera hi ha diferents classes (algunes d’elles olímpiques): Làser, 420, 470, Catamarà, Europa, Classe A, Optimist i moltes altres. La vela de creuer inclou totes aquelles embarcacions a partir d’aproximadament 7 metres i que estan cabinades.

Cada vegada hi ha més gent que practica esports de vela a Barcelona. Fruit d’aquest fenomen creixent, la Federació Catalana de Vela ha tramitat durant l’any 2007 un total de 8.196, de les quals 3.587 llicències corresponen a esportistes infantils, juvenils i sèniors que han participat en competicions.

En tot el litoral de la província de Barcelona es practica molt la vela, però és a la mateixa ciutat de Barcelona on conflueixen més clubs, escoles de vela i associacions que ho faciliten.

Barcelona és reconeguda internacionalment com un dels centres referents en la formació i pràctica dels esports nàutics. La capital catalana va ser reconeguda internacionalment en aquest esport des de que el 1992 es van celebrar el Jocs Olímpics. Des d’aleshores cada any s’organitzen a la ciutat regates a nivell internacional i cal destacar-ne la gran participació. Seleccions de diferents països sovint escullen Barcelona per fer entrenaments abans d’algun campionat del món o olimpíada.

Punts per a l'escalada
Una altra disciplina que normalment s’associa a l’alta muntanya o a centres especials és l’escalada. En aquest cas, Barcelona compta amb tres espais a l’aire lliure que per les seves característiques atrauen els escaladors. A la Foixarda hi ha un mur natural al davant del Camp de Rugbi que presenta totes les condicions per practicar-hi aquest esport i està degudament condicionat. Hi ha una zona d’escalada amb vies senyalades segons el nivell de dificultat, així com l’antic túnel amb la circulació de vehicles tallat i transformat en un rocòdrom d’entrenament amb diverses dificultats i possibilitats.

Al marge de la Foixarda, també hi ha dos espais més que s’han convertit en punts improvisats d’escalada però que no compten amb el reconeixement de l’ens municipal. El primer és el Boulder no equipat que hi ha situat al Parc Güell i el segon és el mur del Castell de Montjuïc, que en aquest cas està semiequipat amb elements de seguretat.

Espais naturals
Tot i no comptar amb un gran parc, Barcelona té petits pulmons verds on també s’hi pot córrer, caminar, jugar a petanca o anar en bicicleta (veure quadre 2). Així, trobem el Parc Natural de Collserola , on fins i tot s’hi pot fer hípica, la muntanya de Montjuïc, i un gran nombre de parcs i jardins on es poden trobar espais ideals per dur a terme la pròpia activitat esportiva, i sempre d’una manera respectuosa amb el medi ambient.

Al marge dels recintes naturals o ajardinats, l’Ajuntament de Barcelona ha instal·lat en moltes places de barri un total de 129 taules de tennis taula i prop de 120 cistelles de bàsquet. A més de dotar certs espais de determinades infrastructures per facilitar la pràctica de l’esport, Barcelona també compta amb un calendari que es materialitza en més de 300 activitats anuals esportives. Entre elles s’hi troben activitats que potencien l’ús dels espais urbans per a la pràctica esportiva. L’exemple més clar és el Barnatresc, el cicle de caminades que potencia el senderisme urbà per donar a conèixer la ciutat als seus participants. O activitats com el “Mou-te en bici” que potencia l’ús habitual de la bicicleta com a mitjà de transport habitual per la ciutat adreçat a infants i joves, entre moltes altres activitats.

ANAR EN BICICLETA, MÉS QUE UN ESPORT
Anar en bicicleta pels carrers de Barcelona ja ha trascendit el fet merament esportiu i ha esdevingut una manera saludable de desplaçar-se per la ciutat de manera ecològica, barata i ràpida pel que fa a desplaçaments de curta distància. Aritz Ferrando, coordinador del Bicicleta Club de Catalunya (BACC), confirma aquesta tendència i apunta que “segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, unes 30.000 persones utilitzen la bicicleta per moure’s per la ciutat, dada que significa un 1% del total del trànsit de la capital catalana”. El BACC considera aquesta dada molt positiva ja que fa uns anys estava en el 0,3%, tot i que encara està molt lluny dels índex de ciutats europees pioneres com ara Amsterdam o Munich, on on les bicicletes representen un 10% del trànsit.

Per a Aritz Ferrando, “en els propers anys cal seguir apostant per l’ús de la bicicleta amb l’increment dels 128,8 quilòmetres actuals de carril bici, però sobretot incidir en l’educació dels conductors de cotxe i moto perquè vegin els ciclistes com a un més en la circulació de la ciutat”. Des del BACC s’apalaudeix l’èxit del Bicing amb més de 80.000 persones abonades en només un any de servei tot i que segons Ferrando, “cal millorar-ne el funcionament tant pel que fa a l’enllumenat de la bicis com en la reposició”. En aquest sentit, l’Ajuntament incrementarà 30 quilòmetres més el carril bici, extendrà les zones amb limitació de velocitat a 30 quilòmetres per hora i ampliarà el nombre d’aparcaments que actualment és de només 3.250.

l'autor

Sergi Larripa

Director de la Revista Claror i Director de Marketing i Comunicació de Clubs Claror

Llicenciat en Ciències de la Comunicació per la UAB, Diplomat en Història per la UB, Master en Direcció de Marketing d’Entitats Esportives UB, Postgrau en Polítiques de Marketing IQS-URL, Postgrau en Marketing Digital i Inbound Marketing a Inesdi.

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate