Esport com a eina de revindicació

Cristian González

8 de novembre, 2008

Barcelona acollirà del 24 al 27 de juliol la dotzena edició dels eurogames, un esdeveniment en que durant quatre dies, més de 5.000 esportistes d’àmbit amateur i un total de 30.000 visitants se citaran a la capital catalana per reivindicar els drets dels homosexuals en l’esport.

Dos anys després que l’Assamblea General de la Federació de l’Esport de Gais i Lesbianes d’Europa escollís Barcelona com a seu dels propers EuroGames, l’entitat que s’encarrega d’organitzar l’esdeveniment, el club barceloní Panteres Grogues, ultima els detalls d’un esdeveniment que comptarà amb un pressupost de 917.500 euros i utilitzarà 1.500 voluntaris. Unes xifres que els equiparen en movilització social a uns Jocs Olímpics.

Miquel Torres, gerent de l’entitat, recorda que “tothom volia venir a Barcelona perquè és la primera ciutat del sud d’Europa que volia organitzar uns EuroGames”. I és que quan la capital catalana va presentar la seva candidatura moltes altres ciutats del prestigi de París o Viena es van retirar perquè sabien que no tindrien opcions ja que la ciutat comtal és ara mateix el destí de moda per al moviment LGTB que sota les seves sigles aplega Gais, Lesbianes, Transexuals i Bisexuals.

Tot i que són coneguts popularment com els Jocs Olímpics dels gais i les lesbianes, tenen com a objectiu final reivindicar la igualtat dels homosexuals en un àmbit tradicionalment tan discriminatori com és el món de l’esport. Però la veritat és que existeixen diferències notables respecte a unes olimpíades ja que van adreçats exclusivament a l’esport amateur, són només d’àmbit europeu i es competeix per clubs i no pas per països. “Una altra confusió és que als EuroGames només hi poden participar homosexuals i això no és veritat perquè, al contrari del què molts pensen, també hi poden prendre part els heterosexuals”, explica Miquel Torres.

“L’objectiu essencial dels EuroGames és celebrar un acte esportiu de caire reivindicatiu obert a tothom per tal de conscienciar el conjunt de la ciutadania en el respecte per la llibertat sexual de cada persona”, explica Miquel Torres per denunciar després que “molt pocs esportistes professionals s’han vist amb cor de reconèixer públicament la seva homosexualitat i això passa perquè tenen por de ser boicotejats per les seves federacions o a perdre els seus suculents contractes publicitaris”. La idea de crear un esdeveniment com els EuroGames va néixer per denunciar aquesta situació en l’esport professional, tot i que després es va pensar que calia centrar-se en la defensa dels esportistes homosexuals de caire amateur perquè “solen tenir molts més problemes i solen ser difícils de denunciar”.

Més que esport
Al marge de les activitats estrictament esportives, els EuroGames també proposen un programa cultural, amb teatre, música, exposicions de fotografia, pintura i narrativa, visites culturals per la ciutat i els seus voltants, entrades a museus, exposicions i espectacles. L’organització té previst col·locar un village diürn situat al Passeig de la Reina Maria Cristina que serà un punt de trobada i un espai de participació de la societat civil, on entitats associades al col·lectiu LGTB oferiran fòrums i conferències obertes a tothom.
Antonio Guirado, Secretari General de la Federació d’Associacions Coordinadora Gai-Lesbiana, es mostra molt satisfet amb l’espai que tindran per fer les seves reivindicacions. “Concebem els EuroGames no com un acte de protesta però sí com un acte d’afirmació que busca la normalització dels homosexuals en tots els àmbits de la societat i de la vida”. En aquest sentit, també se situarà un village nocturn de vessant més lúdica a la denominada zona del Gaixample, entre els carrers Consell de Cent i Muntaner.

Tant des del Club Panteres Grogues com des de les diverses entitats del moviment Gai-Lesbiana de Barcelona reconeixen que els EuroGames són un esdeveniment en què l’esport és només una excusa per reivindicar-se d’una manera atractiva. “Crec que el moviment gai-lesbiana ha modificat la seva manera de mobilitzar-se abandonant la postura de pancarta i manifestació per una versió més lúdica que també pot ser efectiva”, reconeix Antonio Guirado. Miquel Torres, de Panteres Grogues, no té problemes a reconèixer que “tot i que comptarem amb bons atletes que ostenten marques lloables, especialment en les proves de natació, la realitat és que estem parlant d’esport a nivell amateur i per tant qui vulgui veure esportistes d’elit es podria sentir una mica decebut”.

Impuls institucional
Joan Miró, president del Club Panteres Grogues, explica que l’organització està rebent molt de suport tant per part de l’Ajuntament de Barcelona com de la Generalitat de Catalunya. “Tots estem interessats en què els EuroGames de Barcelona siguin un èxit en tots els sentits”. L’Ajuntament, a través de l’Institut Barcelona Esports, ha cedit diversos espais i equipaments esportius per poder fer les diferents proves amb garanties de qualitat. La Generalitat de Catalunya també ha ofert totes les facilitats a través de la Secretaria General de l’Esport. El grau d’implicació és total ja que les institucions són conscients que Barcelona ha d’aprofitar aquesta bona imatge que té entre el col·lectiu homosexual i que l’han situada com un referent internacional a l’alçada de ciutats com Berlín, Amsterdam, París, Londres o Manchester.

Turisme gai
Com en qualsevol esdeveniement d’aquestes dimensions, està previst que durant els quatre dies de celebració dels EuroGames, Barcelona rebi la visita d’unes 30.000 persones. Josep Anton Rojas, director de Promoció de Turisme de Barcelona, reconeix que “la ciutat no ha preparat cap operatiu especial per a aquest esdeveniment, més enllà de la cessió d’espais per a la celebració de competicions esportives i els village de dia i de nit”. Des del Gremi d’Hotelers tampoc s’ha preparat cap operatiu especial tot i que l’organització dels EuroGames facilitarà informació sobre allotjament a les persones que la sol·licitin.

La majoria dels visitants vindran d’Alemanya, seguits dels espanyols de la resta de l’estat, holandesos, francesos, italians i d’altres nacionalitats. Tot i que no s’ha fet una estimació dels ingressos que reportaran a la ciutat aquests visitants, sí que se sap que el perfil social i econòmic d’aquest col·lectiu es caracteritza per ser parelles o grups d’amics que solen tenir un promig de despesa superior al de la mitjana del turista de la ciutat. “Visiten els centres i equipaments culturals de la ciutat, compren en botigues cares, són clients dels restaurants i volen descobrir l’oferta nocturna de la ciutat”, explica Josep Anton Rojas.

Des de Turisme de Barcelona també s’ha constatat que s’ha produït. un augment d’aquest segment de visitants, l’aparició d’empreses turístiques que s’hi especialitzen i la creació de fires de turisme específiques. Per aquest motiu, s’ha editat una guia turística amb l’oferta de la ciutat per a aquest col·lectiu i també s’assisteixen a algunes fires especialitzades d’aquest sector del mercat que es troba en una clara expansió.

l'autor

Cristian González

Llicenciat en Periodisme (UPF), Llicenciat en Història Contemporània (UB), Màster en Comunicació Empresarial Especialitat en Tecnologies Digitals (UPF).

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate