Fórum de les cultures

Ester Benach

5 de novembre, 2004

Per fi, el 9 de maig engega el Fòrum de les Cultures Barcelona 2004. Han passat més de tres anys des que se'n va començar a parlar i, des d'aleshores, els canvis que ha experimentat la ciutat són evidents i hi ha hagut discursos a favor i en contra. L'organització, que des d'abril compta amb unes 2.400 persones, treballa per donar-li forma i per combatre el desconeixement expressat per molts ciutadans. I ara que comença el compte enrere, quin és el resultat de tot plegat?

Amb les més de 386.000 entrades venudes fins ara, sembla que el Fòrum ha aconseguit engrescar moltes persones. El que no està tan clar és si la compra d'entrades i, per tant, la visita al recinte, respondrà a un bon coneixement del que s'hi duu a terme o bé a la curiositat per esbrinar-ho. Quan, a menys d'un mes que comenci l'esdeveniment encara es pot percebre un cert desconcert entre els barcelonins, intentem respondre novament a la pregunta que Tot Claror plantejava ara fa tres anys al reportatge "Fòrum 2004: què serà, serà?"

Què hi trobarem?

Durant els 141 dies que durarà el Fòrum (del 9 de maig al 26 de setembre) l'accés al recinte principal que acollirà el gruix de les activitats serà possible amb la compra de l'entrada.

Aquest recinte és una superfície de 30 hectàrees que apareix quan l'avinguda Diagonal toca el municipi de Sant Adrià del Besòs, quasi al davant del centre comercial Diagonal Mar.

Si ens passegem un dia per la zona i ens situem a la plaça Llevant (cruïlla de l'avinguda Diagonal amb rambla Prim), el primer que crida l'atenció són dos edificis: el Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CIIB), de 67.000 metres quadrats, capacitat per a 15.000 persones i que acollirà tots els diàlegs i dues exposicions (al plànol amb el número 3), i l'Edifici Fòrum (número 2), singular per la seva forma triangular i que acollirà l'auditori del CIIB, amb capacitat per a 3.200 persones i una sala d'exposicions. Tots dos edificis estaran connectats per una rambla subterrània.

Si no és que estem inscrits a un diàleg o que volem veure alguna exposició, els ciutadans accedirem directament a La Plaça, una esplanada de més de 15 hectàrees que s'obre camí per sota de l'Edifici Fòrum (número 1).

Quan La Plaça toca gairebé el mar, trobarem un espai verd amb escenaris i grades que rep el nom de Parc dels Auditoris (4), on s'organitzaran concerts i espectacles. I si ens hi endinsem més, a la recerca d'onades, hi veurem una zona de banys (7), que segurament esdevindrà punt de trobada per als qui vulguin nedar 60 metres, fins a l'illa Pangea.

Per últim, en direcció Sant Adrià del Besòs es construeix un port esportiu (5) amb capacitat per a 1.000 embarcacions, que acollirà les cerimònies d'inauguració i cloenda, i el Parc de la Pau (6), que acollirà un campament on viuran 1.200 nens i nenes de 16 ciutats del món.

Passejar per La Plaça

La Plaça està pensada com el punt de relació i intercanvi d'idees entre associacions, ciutadans..., un lloc per passejar i on tenen cabuda les propostes d'entitats i espectacles ben diversos.

Com a espais fixos, en destaca la Fira, l'espai on pren protagonisme la societat civil, les entitats de base. Ho faran mitjançant dues eines: l'Speaker's Corner, on en un escenari central i disposat radialment s'organitzaran actes de 50 minuts per promoure la interacció entre els organitzadors i convidats a l'acte i el públic. L'altra eina es deriva cap als 22 vehicle-estand, on les associacions podran exposar la seva tasca mitjançant activitats dinàmiques.

Segons l'organització del Fòrum 2004, més de 600 organitzacions no lucratives i entitats han presentat propostes des que es va obrir el termini, l'abril de 2003. Totes les iniciatives s'han organitzat d'acord als 11 períodes temàtics dels diàlegs de manera que organitzacions de la mateixa tipologia, per exemple les escoles, comparteixin juntes l'experiència, interactuïn, a la vegada que s'extreuen conclusions dels debats.

Un altre espai fix de La Plaça serà la Haima, en què associacions i Organitzacions No Governamentals dialogaran entorn les accions, les campanyes i les bones pràctiques empresarials que duen a terme.

També podrem assistir al Mercat, que pretén difondre el missatge "Tu pots ser sostenible aquí i ara mateix" per mitjà del consum responsable de productes respectuosos amb els recursos naturals i de comerç just.

I veure els Talismans del Món, una instal·lació dissenyada com una gran xarxa on ciutadans de vuit ciutats del món, des de l'Índia a Sarajevo, Alger, Maputo o Isfahan... penjaran talismans per simbolitzar els desitjos col·lectius, per a un món millor.

Altres iniciatives han previst demostracions de cuina amb productes de comerç just, postals sonores amb músiques d'arreu del món o Cubs de les Bones Idees, on es transmetran de manera visual els conceptes que es desenvolupen en altres indrets de la Plaça, de les exposicions de la Haima als tallers que es faran al port o els jocs i botigues que hi haurà al recinte Fòrum.

A més, una pantalla gegant recollirà els millors moments que s'hagin viscut durant el dia.

La transformarció de la ciutat

La transformació urbanística dels barris Besòs i Poble Nou del Districte Sant Martí ha estat evident a ulls de qualsevol ciutadà des que es va donar a conèixer la celebració del Fòrum 2004 a Barcelona. Una de les primeres obres que vam veure va ser un gran centre comercial. No és difícil trobar autoritats municipals que pensen que la creació d'un gran centre comercial és una de les maneres de revitalitzar un indret. Però era només la punta de l'iceberg. Els edificis antics dels voltants, del carrer Pere Quart, de la rambla de Poble Nou, la rambla Prim... estan essent substituïts a un ritme vertiginós per habitatges, hotels o oficines.

Aquest creixement de la ciutat ha estat fortament criticat per molts barcelonins i també per nombroses entitats, cosa que ha restat credibilitat a l'autèntic objectiu del Fòrum.

Una d'aquestes entitats, la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), igual com la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya, s'ha desmarcat totalment del Fòrum i una de les raons que esgrimeix és aquesta. Segons declaracions de Manel Andreu, president de la FAVB, a La Vanguardia (1 de març de 2004) la negativa a partipar en el Fòrum és per "l'urbanisme d'alt cost econòmic i allunyat de la realitat d'altres barris, així com per l'absència de compromís real de les administracions organitzadores amb conceptes clau per al 2004 -pau, sostenibilitat i diversitat cultural- i per la col·laboració econòmica d'empreses els valors de les quals són contradictoris amb el Fòrum'".

Precisament, el suport de certes empreses al Fòrum també ha estat motiu del desmarcament per part de moltes associacions. Per exemple, l'entitat Recursos d'Animació Inter-cultural va decidir no participar en l'esdeveniment argumentant-ho així en un comunicat: "Perquè, en particular, està finançat, aquest muntatge, per una empresa fabricant d'armes (Indra); perquè, en general, està finançat per gegants del capital: els mateixos que van decidir la guerra". També ha fet un pobre favor al Fòrum el fet que el Govern espanyol (coorganitzador, juntament amb l'Administració autonòmica i municipal) iniciés una guerra en contra de l'opinió de milers de ciutadans.

I després del 2004... què?

A partir del mes d'octubre d'enguany serà l'hora d'avaluar el que ha significat el Fòrum de les Cultures Barcelona 2004. Es pot preveure, a priori, que serà un èxit de visitants, entre turistes i barcelonins, que es caracteritzen per abocar-se en qualsevol iniciativa ciutadana. Un exemple: ja hi ha més de 4.800 voluntaris i s'han registrat prop de 84.000 adhesions a l'esdeveniment.

El fet que no hi hagi precedents també hi influeix, no hi ha possibilitat de comparar i, per tant, servirà més aviat per crear-ne unes bases de cara a la possible continuïtat del Fòrum de les Cultures. De moment, aquesta continuïtat pot estar garantida i, malgrat que no són opcions confirmades per l'organització del Fòrum, ciutats com Toronto o Chicago ja han fet sonar campanes sobre la possibilitat de ser hereves de l'esdeveniment.

Però una de les incògnites gira entorn l'explotació i el profit que una ciutat com Barcelona pot treure de les instal·lacions noves. Les que es van fer amb motiu de les Olimpíades han donat el seu rendiment i han ofert possibilitats noves a la ciutat. No va ser així en el cas de l'Expo de Sevilla.

En el nostre cas, el recinte del Fòrum s'obrirà a la ciutadania a partir del 26 de setembre com espai d'esbarjo entre plaça dura, jardins i platja.

Quant al Centre de Convencions, el més gran del sud d'Europa, serà gestionat per l'empresa francesa Générale Location, que ja té l'agenda plena. També gestionarà l'Edifici Fòrum. I el Port, construït per l'empresa del president del Real Madrid, ACS, el gestionarà Marina Premià.

Més enllà del Fòrum, la ciutat seguirà creixent. Hi ha previstes altres obres que no estaran enllestides de cara a l'esdeveniment, però que no trigarem pas gaire a veure convertides en realitat. Una és el centre geriàtric (a la confluència de la rambla Prim amb el carrer Llull), que tindrà un equipament sociosanitari, un hospital de dia i un centre d'atenció continuada. També està prevista la construcció de 800 habitatges nous, 300 dels quals en els terrenys que ocupaven les antigues cotxeres de Transports Metropolitans de Barcelona. Hi ha el compromís que la meitat siguin de preu protegit.

Per últim, a banda d'algun hotel més, oficines i habitatges, es construirà el zoo marítim i s'aixecarà una zona universitària (7,5 hectàrees entre la ronda Litoral, el carrer Taulat i el carrer de Sant Raimon de Penyafort). El Campus de Llevant tindrà 120.000 metres quadrats de sostre sobre rasant, dels quals la meitat seran d'equipaments universitaris i l'altra meitat es destinaran a fomentar la interconnexió entre la universitat i el món de l'empresa.

Les exposicions

El recinte del Fòrum acollirà quatre grans exposicions, que l'ocuparan de manera permanent durant els 141 dies. Cal dir, però, que arreu de la ciutat s'organitzaran exposicions en relació als tres eixos principals del Fòrum (diversitat cultural, desenvolupament sostenible i condicions de la pau).

'Veus' al CIIB: dedicada a la diversitat, un dels eixos temàtics del Fòrum. L'objectiu central és celebrar el fet de la comunicació humana i la diversitat lingüística i cultural. També vol servir per reflexionar sobre les condicions de llibertat individual i col·lectiva que són a la base del diàleg necessari entre cultures.

'Els guerres de Xi'an' al Moll del Parc de Sant Adrià: completa mostra d'art funerari xinès, basada en les troballes recents de les excavacions de les tombes de Qinshihuang i de Yangling. Les obres exposades són testimoni de dos dels períodes fonamentals de formació i consolidació de l'imperi xinès: el de les dinasties Qin (221-207 aC) i Han (206 aC-220 dC).

'Habitar el Món' al Moll Miradors: En relació amb l'àmbit de la sostenibilitat, es planteja el tema de les relacions entre l'espai i l'ésser humà. S'hi aborda a tres escales diferents, des de la més gran a la més petita: territori, ciutat i hàbitat.

Ciutats i cantonades al CIIB: L’exposició proposa un recorregut en el qual veurem com les cantonades materialitzen la trobada, l'encreuament i l’intercanvi, la sorpresa i l’opció, la por o el conflicte, la referència o la fita. Les cantonades urbanes, com a exponents de diversitat de condicions culturals i geogràfiques.

Els diàlegs

El Fòrum 2004 organitzarà 47 diàlegs estructurats en 11 blocs temàtics. Per assistir-hi, se n'ha de formalitzar la inscripció prèviament. La majoria són de pagament, amb descomptes especials si se'n té el passi temporal, s'és menor de 25 anys o major de 65 o bé per compra anticipada d'entrades. Els diàlegs que s'organitzen els mesos de maig i juny (segons els blocs temàtics) són aquests:

Introducció

1. El paper d'Europa en el món 11 de maig

2.El món, avui 12 i 13 de maig

3.La memòria compartida 14 de maig

Diversitat cultural i mitjans de comunicació *

4. Informació. Poder i ètica al segle XXI del 19 al 21 de maig

5. Ciutadans televidents (Input 2004) del 23 al 28 de maig

6. Comunicació i diversitat cultural del 24 al 27 de maig

7. Com. audiovisual global, diversitat cultural i regulació 28 i 29 de maig

La paraula

8. El valor de la paraula del 17 al 21 de maig

9. Diversitat lingüística, sostenibilitat i pau del 20 al 23 de maig

10. Comunicació i llenguatge en l'era digital del 21 al 26 de maig

11. Diversitat i identitats en els llenguatges narratius 14 i 15 de maig

Ciència, coneixement i desenvolupament sostenible

12. L'aigua: vida i seguretat 31 de maig i 1 de juny

13. Energia i desenvolupament sostenible 2 i 3 de juny

14. Conferència Mundial de meteorologia als mitjans del 3 al 5 de juny

15. Coneixement científic i diversitat cultural del 4 al 6 de juny

16. Salut i desenvolupament, els reptes del segle XXI del 5 al 9 de juny

17. 37è Congrés de la CIESM. Escoltar el mar del 7 a l'11 de juny

Llibertat, seguretat i pau

18. L'esport: diàleg universal del 10 al 12 de juny

Fòrum mundial d'educació, cultura i esport

19. Els conflictes en la vida quotidiana del 13 al 15 de juny

20. Conflictes: prevenció, resolució, reconciliació del 16 al 20 de juny

21. Justícia internacional 21 i 22 de juny

22.Cap a un món sense violència del 23 al 27 de juny

23. Una mirada biològica al conflicte i la cooperació del 17 al 20 de juny

El paper de l'educació i la cultura en el desenvolupament

24. Interacció'04. Vers una Agenda 21 de la cultura 4 i 5 de maig

25. Fòrum d'Autoritats locals de Porto Alegre 7 i 8 de maig

26. Virtual Educa. del 16 al 18 de juny

27. Drets culturals i desenvolupament humà. del 23 al 27 de juny

28. Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions del 6 al 9 de setembre

* Del 9 a l'11 de setembre, el diàleg Internet, diversitat cultural i mitjans d'informació completarà el bloc de diversitat cultural i mijans de comunicació.

De juny en endavant, es tractaran els següents temes: Globalització i desenvolupament; L'espiritualitat; Algunes veus no escoltades; El paper de l'educació i la cultura del desenvolupament; La ciutat, entorn de convivència, i Nou actors, noves dinàmiques. En el proper número de Tot Claror trobareu una llista detallada dels diàlegs.

Podeu consultar la informació detallada de cada diàleg i el formulari d'inscripció a la pàgina www.barcelona2004.org

Les obres

El projecte urbanístic del Front Litoral Besòs Barcelona 2004 està gestionat per l'empresa municipal Infraestructures del Llevant de Barcelona, SA, creada el juliol de 2000.

La magnitud del projecte impedeix que puguem explicar totes les obres que preveu, però cal assenyalar que, a banda dels espais propis del Fòrum, s'ha treballat per a la regeneració de la llera del riu Besòs, el soterrament de les línies d'alta tensió, la recuperació del biòtop marí, la millora del tractament i cobriment de la depuradora, la construcció d'una gran placa fotovoltaica, un sistema de climatització centralitzat, un sistema de recollida pneumàtica de residus sòlids urbans i la millora de la mobilitat i l'accessibilitat urbana.

Tot plegat, s'ha anat executant amb directrius ambientals, en les quals ha contribuït l'Institut Cerdà. Així, en la construcció dels edificis s'han tingut en compte elements de sostenibilitat com ara la integració ambiental, paisatgística i urbana; els elements arquitectònics de control ambiental; l'eficiència energètica; la selecció de materials ambientalment correctes; la gestió de recursos com l'aigua, l'energia i els residus, i l'accessibilitat.

l'autor

Ester Benach

Directora d'excel·lència i responsabilitat social

Llicenciada en Ciències de la Comunicació (UAB), Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques (UOC), Màster en Responsabilitat Social Corporativa (UOC)

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate