QUÈ SERÀ, SERÀ?

Ester Benach

4 de novembre, 2001

El proper dia de Sant Jordi, el 23 d'abril, faltaran exactament tres anys perquè se celebri a Barcelona la cerimònia d'inauguració del Fòrum Universal de les Cultures. Però l'abril del 2001, quan només falten 1.095 dies, molts ciutadans encara es pregunten en què consistirà exactament allò que el Fòrum mateix, en els seus llibres de presentació, explica que "assolirà unes dimensions i una projecció similars a la d'uns Jocs Olímpics o una Exposició Universal".

L'esdeveniment, concebut amb la finalitat de promoure el diàleg entre els pobles, durarà 150 dies, entre els dies de Sant Jordi, el 23 d'abril, i la Mercè, el 24 de setembre de 2004.

L'organitzaran de forma conjunta l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l'Administració General de l'Estat, amb el suport dels 186 estats membres de la UNESCO.

Serà la primera edició d'un nou esdeveniment que pretén "convocar ciutadans d'arreu a trobar-se en un lloc i un temps determinat i convidar-los a participar en una iniciativa que sorgeix amb la ferma voluntat d'afavorir nous i positius lligams entre les cultures del món", segons es manifesta al projecte.

Els Jocs Olímpics de la Cultura?

Aquests objectius es materialitzaran en l'organització de festivals artístics, actes lúdics, congressos, conferències, exposicions i manifestacions culturals, tant multitudinàries com per a un públic reduït. S'utilitzaran totes les formes de comunicació a fi q ue les cultures del món es coneguin més i aproximin posicions.

El programa definitiu de continguts i activitats, dirigit per l'exdirectiu de TV3 Oleguer Sarsanedas i Gemma Sendra, no quedarà enllestit fins a finals d'aquest any, tot i que a les darreries d'abril és previst que hi hagi un primer esborrany. "Esperem que qualsevol persona, de qualsevol edat, formació o procedència pugui trobar a la programació suficients atractius per acudir al Fòrum", diu Jaume Sodupe, Conseller Delegat de l'entitat organitzadora.

De moment, se sap que el Fòrum abraçarà tres temes troncals (les condicions per a la pau, el desenvolupament sostenible i la diversitat cultural) i set accions comunes (veure quadre).

Què tenen en comú el Fòrum i uns Jocs Olímpics o una Expo? Bàsicament dues coses: la voluntat d'organitzar un gran esdeveniment de talla internacional que torni a situar Barcelona com a capital mundial durant uns dies, i la regeneració urbanística d'una part de la ciutat. Probablement, el primer propòsit no s'aconseguiria sense el segon, i viceversa.

Amb tot, les diferències són moltes. D'entrada, no serà un espai de competició entre estats, no hi exhibiran els seus millors atletes ni els avenços tecnològics. Malgrat que els mecanismes de participació no estan definits, la voluntat del Fòrum és reunir no solament estats, sinó també ONG, multinacionals, cultures minoritàries, professionals... "Ni és una Expo, ni és una Fira o un Grec a gran escala. És una cosa nova i diferent", expliquen des de l'organització.

La idea és, també, que el Fòrum serveixi per establir acords internacionals sobre alguns punts (com l'educació, la cultura o el medi ambient), amb la utilització de mètodes de treball novedosos. "No volem que el Fòrum-diuen a l'organització- sigui com les grans cimeres de Rio, Seattle o Davos, on els estats es reuneixen per una banda i les organitzacions no governamentals per una altra, sense que hi hagi comunicació. Volem que tots seguin a la mateixa taula". Els optimistes creuen que serà possible, i els pessimistes dubten que molts governs, començant per la nova Administració Bush, accedeixin a aquesta mena de propostes.

51.000 milions de pressupost

El pressupost del Fòrum de les Cultures, aprovat per l'Assemblea del Consorci el passat desembre, serà de 51.000 milions de pessetes (només les despeses d'organització). En aquesta partida no s'inclouen les inversions necessàries en infraestructures, transports o urbanisme, que seran assumides per altres promotors públics o privats. Solament la construcció necessària per al Fòrum se situarà al voltant dels 90.000 milions de pessetes.

Aquest pressupost, així com l'organització general dels actes, és gestionat pel Consorci "Fòrum Universal de les Cultures-Barcelona 2004 SA", equivalent al COOB'92 que es va crear pels Jocs. El Consorci està format per l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el Govern central, i cadascun dels tres socis hi aportarà una mateixa quantitat de 10.000 milions de pessetes. A diferència dels Jocs, però, l'acord preveu que, en cas de dèficit, l'Ajuntament l'assumiria.

El paper dels patrocinadors

L'objectiu del Consorci és obtenir el 31% dels recursos per la via del patrocini. Per això s'han establert dues categories de col·laboració per part de les empreses privades: els socis (aporten 1.500 milions) i els patrocinadors (300 milions). En aquests moments, el Fòrum té dos socis (Telefónica i Endesa) i dos patrocinadors (IBM i MRW), i una vintena de multinacionals ja s'hi han interessat.

En aquest sentit, ja s'han rebut crítiques de sectors que temen que els nobles objectius del Fòrum acabin sent dominats pels interessos dels patrocinadors. Un periodista, Jaume V. Aroca, es preguntava recentment ales pàgines de La Vanguardia si es podria "compatibilitzar el possible patrocini de McDonald's, contactat ja pel Fòrum, amb la participació, segurament inexcusable, de José Bové, el líder de la Confederación Campesina", famós per haver desmantellat un local de la cadena americana d'hamburgueses a Millau (França). El Conseller Delegat del Fòrum, Jaume Sodupe, va respondre que "és possible fer-ho, ja ho crec que és possible; si no, no estaria aquí".

Entrades a 4.200 pessetes/dia

La resta dels ingressos, uns 15.000 milions, es pensen aconseguir amb la venda d'entrades. Altres possibilitats, com els beneficis provinents de drets televisius, no s'han començat a negociar per la falta de concreció del programa i, segons l'organització, "per les dificultats que entranya no tenir precedents".

A pesar que encara no està definit el programa concret d'activitats, el Consorci organitzador ja ha anunciat que el preu per accedir al recinte del Fòrum serà de 25 euros al dia, és a dir, de 4.195 pessetes. Per aquest import s'adquirirà un tiquet que servirà per accedir al recinte i gaudir de bona part de les activitats, excepte d'aquelles concretes (congressos, concerts...) que requereixin el pagament d'una entrada específica. És previsible que hi hagi diverses modalitats d'abonament (per més d'un dia, una setmana, tot el Fòrum...), així com avantatges per a determinats col·lectius.

A més, l'organització estudia la possibilitat que algunes activitats es facin en altres punts de la ciutat i, fins i tot, en altres punts de Catalunya: de moment s'han rebut trenta peticions d'Ajuntaments catalans que, seguint amb la idea de les "subseus olímpiques", han expressat el seu desig de participar en el projecte.

Cinc milions de visites

L'organització s'ha plantejat com a objectiu aconseguir que el recinte del Fòrum sigui visitat per cinc milions de persones, amb una mitjana de 10.000 diàries. Les previsions són que el 45% provinguin de l'àrea metropolitana de Barcelona, el 9% de la resta de Catalunya, el 20% de la resta d'Espanya i un 26% de l'estranger. Alguns han criticat aquestes previsions, considerant que l'Expo de Sevilla va tenir 14 milions de visitants i la de Lisboa 10. A l'organització barcelonina pensen que la previsió és moderada: "Millor fer previsions a la baixa i superar-les que no pas al contrari", diu el cap de premsa Manel Montilla.

Un dels aspectes encara no resolts és el de l'allotjament de molts dels visitants i professionals que vindran amb motiu del Fòrum, ja que, encara que es construiran places hoteleres noves, podrien no ser suficients si hi ha allau de visitants. En qualsevol cas, a l'organització són optimistes i pensen que una calendarització racional de les activitats solucionarà molts problemes. "El nombre de visitants no serà sempre constant, al llarg dels 150 dies. Variarà en funció del tipus i la quantitat d'activitats programades, així com del moment de l'any. Caldrà ordenar tots aquests aspectes", diu Montilla.

Un punt que caldrà tenir en compte és que d'aquí a tres anys la ciutat haurà de competir amb quatre grans esdeveniments europeus: els Jocs Olímpics d'Atenes, el Campionat d'Europa de Futbol de Lisboa i les capitalitats culturals europees de Gènova i Lille.

Falten tres anys, i encara hi ha molts dubtes per aclarir. Els propers mesos seran cabdals, ja que de la feina que es faci dependrà bona part de l'èxit del projecte: preparar un bon programa que engresqui estats, organitzacions, personalitats i fins i tot els ciutadans de Barcelona. La tasca d'ara pot suposar l'èxit d'aquí a tres anys. La idea, a pesar de tot, ja ha interessat ciutats com Boston, Montevideo, Oporto o Toronto, que podrien plantejar-se l'organització d'una segona edició.

Motor de renovació urbanística

A banda dels objectius culturals, el Fòrum del 2004 tindrà per a Barcelona un altre valor, el de la regeneració urbanística d'una superfície global de 184 hectàrees, on hi haurà els escenaris principals, entre el Poblenou i el marge dret del riu Besòs, als municipis de Barcelona i Sant Adrià.

L'operació urbanística, que "constitueix el primer exemple de la utilització d'un projecte cultural per construir un entorn més habitable a les ciutats", segons el Conseller Delegat, "es farà amb criteris de sostenibilitat social i urbanística", afegeix Jaume Sodupe.

Els objectius principals són aquests: ordenar els espais i usos del front litoral (amb criteris d’accessibilitat, continuïtat, integració urbana i repercussió mediambiental i paisatgística), reforçar la vida ciutadana (potenciant els usos d’habitatge, lleure, equipaments i activitat econòmica, per crear una nova àrea de centralitat urbana), desenvolupar un sistema d’espais lliures i reserves d’equipaments per al conjunt de la ciutat i contribuir a la regeneració dels barris i àrees més degradades.

Des del punt de vista patrimonial, el Fòrum llegarà a la ciutat un nou equipament museístic, un centre de convencions, una àrea hotelera i comercial, el nou port esportiu de Sant Adrià, la remodelació de la planta depuradora, una nova central fotovoltaica, un nou zoo, un nou quilòmetre de platges, 4.000 nous aparcaments, habitatges i noves infraestructures viàries i de transports.

Aquestes millores són gestionades per la societat privada municipal Infraestructures 2004 SA, creada en consorci pels ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià.

"Els continguts no els coneix ni el propi alcalde de Barcelona"
ANDRÉS NAYA, VICEPRESIDENT DE LA FAVB

Quina opinió li mereix el Fòrum del 2004?
Hi ha dos elements per analitzar: els continguts i el decorat que es prepara (és a dir, la transformació urbanística). Pel que fa als continguts, jo crec que no els sap ni el propi Ajuntament. Fins ara només s’ha parlat de com es financia, de com es creen els Consorcis, però el que és el contingut, els projectes relatius a la tolerància i la sostenibilitat, no s'han tractat. Ni l'alcalde sap què serà això del 2004.

Tot i així, estarà d’acord amb l'objectiu que es persegueix amb l'organització del Fòrum Universal de les Cultures?
Nosaltres tenim la impressió que el Fòrum és una excusa per fer obres a la ciutat i aconseguir inversions. I això ens sembla greu quan, sobretot, es posen com a excusa de les obres temes que són de primera actualitat i que tenim als carrers de la ciutat: la immigració, la tolerància…

L’Ajuntament s’ha posat en contacte amb vostès per fer-los partíceps del Fòrum?
No, i no entendríem el Fòrum sense una dimensió participativa seriosa i no virtual, sinó real, de la població i dels sectors afectats pels temes a tractar.

I respecte a la transformació urbanística?
En aquest sentit, em queda la preocupació de si aquesta serà definitivament l’oportunitat per a La Mina, que és l'assignatura pendent històrica de l’Ajuntament de Barcelona. No hi ha un projecte clar que la rehabilitació de La Mina es faci de manera integral. D'altra banda, no entendríem un Fòrum per a la Tolerància i la Sostenibilitat si al 2004 encara quedessin a la ciutat cases afectades per l’aluminosi. Una ciutat no pot organitzar un Fòrum així, de cara enfora, si dins la ciutat no ha resolt problemes que fan que moltes persones visquin de manera poc digna.

A banda de les dues qüestions que ha esmentat, com valora el projecte urbanístic presentat per l’Ajuntament?
La veritat és que no coneixem més que les propostes del "Projecte 22@", que té molts interrogants. Però, d’entrada, sembla que no són més que facilitats per als promotors inversors, com ha passat amb la construcció del barri de Diagonal Mar, que s'ha dut a terme amb operacions d'unes dimensions especulatives sense precedents.

l'autor

Ester Benach

Directora d'excel·lència i responsabilitat social

Llicenciada en Ciències de la Comunicació (UAB), Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques (UOC), Màster en Responsabilitat Social Corporativa (UOC)

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate