I els petits, que no anem a l'escola?

Ester Benach

11 de novembre, 2000

El 69% dels barcelonins entre 0 i 3 anys no podran accedir a l'escola bressol aquest curs. 1.700 famílies han quedat fora de les preinscripcions i moltes d'altres desisteixen de provar escolaritzar els seus fills, amb els problemes que això comporta. Davant d'aquesta situació, les associacions de pares i mares exigeixen la creació immediata de les 1.700 places per a aquest curs. La previsió més optimista, però, és la creació de 750 places que un conveni entre la Generalitat i l'Ajuntament podria fer realitat de cara al curs 2001-2002.

"Garantir una educació de qualitat que doni resposta a les necessitats educatives actuals (...) i garantir una millor planificació i gestió dels recursos econòmics i humans i de les infraestructures educatives". Aquesta és la primera premisa que, en matèria d'educació, defineix l'Ajuntament de Barcelona en el Projecte Educatiu de Ciutat que encapçala el Pla d'Actuació Municipal per als propers quatre anys.

És com a part d'aquesta educació que cal tenir en compte la primera etapa d'escolarització del nen/a, la que es fa en escoles bressol dels 0 als 3 anys. Pediatres i pedagogs coincideixen a destacar els beneficis que comporta que els nens/es vagin a la guarderia, sobretot a partir dels 18 o dels 20 mesos, i s'interrelacionin amb altres nens.

En canvi, un 69% dels barcelonins d'entre 0 i 3 anys s'han de quedar a casa per la manca d'escoles bressol a la ciutat.

Actualment a Barcelona hi ha 292 escoles bressol, de les quals 43 són de titularitat pública (5 llars d'infants de la Generalitat de Catalunya i 38 escoles bressol de l'Ajuntament de Barcelona) i 249 són privades (vegeu en el quadre "Escoles Bressol a Barcelona" la distribució per districtes).

Una xifra insuficient tenint en compte les dades estadístiques del nivell d'escolarització.

Plaça per a 1 de cada 4 catalans

A Catalunya hi ha censats més de 168.000 nens fins els 3 anys, i només 1 de cada 4 pot comptar amb una plaça en el conjunt de guarderies públiques i privades del territori català (el 1998 el nombre de places era de 40.680), segons un estudi de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de Barcelona.

A Barcelona, són 34.778 els nens/es d'aquesta edat, segons dades del curs 98-99 proporcionades per l'Institut d'Educació de Barcelona i la Delegació Territorial d'Ensenyament de Barcelona.

Dels prop de 35.000 nens, el 31% (10.781) van accedir a l'escola bressol el curs 98-99 (de tots, només 2.449 ho van fer en una escola pública) i la resta (prop de 24.000) es van quedar a casa esperant trobar plaça en el curs lectiu següent.

Esperant les 30.000 noves places promeses per la Generalitat

Davant el dèficit d'escoles bressol, l'exconseller d'Ensenyament de la Generalitat, Xavier Hernández, va prometre, el febrer de 1999, promoure la creació de 30.000 noves places en els següents sis anys.

També es van fer promeses el mes d'octubre, durant el període de campanya electoral de les eleccions al Parlament de Catalunya: la creació, per al curs 2000-2001, de 6.000 noves places d'escoles bressol a Catalunya, de les quals 2.000 es destinarien a Barcelona.

Els pares afectats comencen les reivindicacions

L'incompliment de les expectatives creades en l'àmbit de l'educació dels més petits va provocar que els pares afectats alcessin la veu. El mes de maig, per exemple, més de 2.000 famílies es van manifestar a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per exigir a la Generalitat de Catalunya l'execució del compromís adquirit.

Congregats per la Federació d'Associacions de Pares (FAPAC), els pares i les mares van reivindicar el dret a l'educació dels nens fins a tres anys i l'elaboració d'un mapa escolar per establir amb més claredat la demanda territorial i les necessitats per zones d'influència.

Segons el portantveu de la Coordinadora d'Associacions de Pares i Mares d'Escoles Bressol i Llars d'Infants de Barcelona, Carles Seara, una de les reivindicacions concretes és que "l'Administració creï de manera immediata, per al curs 2000-2001, 1.700 places".

Aquesta xifra es correspon amb elnombre de famílies de la ciutat que s'han quedat sense plaça en la preinscripció d'aquest curs, una xifra que podria arribar als 2.000 alumnes el curs vinent.

Qui ha de finançar les places noves?

La segona part de la polèmica va esclatar el passat mes de juny quan l'actual consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Carme Laura Gil, va presentar el pla per a la creació de les 6.000 places de Llars d'infants de titularitat pública.

El Pla, dotat amb un import global de 1.267 milions de pessetes, permet que els municipis puguin acollir-se a subvencions, amb un límit de 200.000 pessetes per a cada nova plaça escolar, en un intent d'impulsar 6.000 nous llocs en centres de titularitat municipal. La Consellera també va anunciar que es destinarien ajuts per al manteniment de les escoles públiques i els centres privats sense ànim de lucre.

Però el Pla va rebre moltes crítiques per part dels municipis, que consideraven que la Generalitat no podia projectar la responsabilitat en la creació de places als ajuntaments, que no tenien ni recursos ni competències. La resposta de la consellera d'Ensenyament va ser contundent: "En cap cas es crearan noves guarderies públiques de la Generalitat, però mantindrem les que ja tenim".

El Pla també va rebre crítiques al Parlament. El partit de l'oposició, PSC, va advertir als municipis que les ajudes de la Generalitat eren tan minses que portaria els consistoris a la fallida.

El resultat, però, ha estat un total de 156 municipis acollits a la convocatòria de subvencions, cosa que permetrà la construcció de 5.868 places a Catalunya.

La situació a Barcelona: no hi haurà noves places aquest curs

En la llista dels 156 municipis acollits a subvencions no apareix Barcelona, tot i que en el moment del llançament del Pla es va anunciar que la ciutat podria rebre més de 300 milions, la qual cosa es traduiria en 1.600 places noves per al curs 2000-2001.

La situació actual a Barcelona és que per al curs 2000-2001 no hi haurà més places d'escoles bressol. Tot i així s'estan mantenint converses entre l'Ajuntament i la Generalitat per concretar un conveni específic per crear, durant l'any 2001, 750 places noves.

La xifra queda lluny de les 1.700 places reivindicades per les associacions de pares i mares, una diferència que la consellera d'Ensenyament va atribuir al fet que "l'Ajuntament no ha disposat dels recursos necessaris per poder crear-les".

Quan el curs ja ha començat, pares, mares i mestres esperen el Decret que la Generalitat està elaborant en aquesta matèria.

I què fem amb els més petits?

Mentre les administracions es barallen fent càlculs econòmics i estadístics, la realitat és que milers de famílies a tot Catalunya s'hauran d'enfrontar amb uns quants problemes: on deixar els fills durant el dia?, quin inconvenient representa que el fill no pugui accedir a l'escola fins als tres anys?, podem pagar una escola bressol privada?, i hi trobarem plaça? podem tenir un segon, un tercer fill...? Multitud de preguntes que, en alguns casos, tindran difícil resposta.

Quant costa una escola bressol?

El cost de les escoles bressol gestionades per l'Ajuntament oscil·la entre les 3.000 i les 35.000 pessetes mensuals, en funció de la renda anual de la unitat familiar. Les Llars d'Infants gestionades per la Generalitat costen unes 22.500 pessetes i també es poden rebre subvencions, tot i que els ingressos familiars han d'oscil·lar entre les 164.000 i les 551.000 pessetes anuals.

En canvi, un centre 0-3 anys privat pot costar des de 15.000 pessetes, per una estada de 4 hores al dia, fins a 50.000 per 6 hores al dia.

La diferència és substancial, tenint en compte que a les escoles públiques el nombre de nens per mestre és molt més baix, de 4 a 8 nens per mestre, davant la indefinició en una escola privada que pot variar en funció de les hores, i que pot arribar als 15 o 20 nens per mestre.

El Districte de l'Eixample reacciona davant les reivindacions

Una de les reivindicacions veïnals de l'últim any a Barcelona i, en concret, al Districte de l'Eixample ha estat la construcció d'escoles bressol públiques, ja que molts pares i mares es troben amb la impossibilitat d'escolaritzar els seus fills en una edat tan especial com la dels 0 als 3 anys.

Segons dades de l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona, l'Eixample té una població de prop de 5.600 nens/es nascuts entre el 1996 i el 1998, que disposen d'un total de 62 escoles bressol. D'aquestes, només 2 són públiques i les 60 restants són privades, fet que converteix l'Eixample en el Districte amb l'índex més elevat d'escoles bressol privades, seguit d'Horta-Guinardó, que en té 32 de privades i 8 de públiques.

Davant la manca evident d'escoles de titularitat pública i d'intenses reivindicacions, el Districte de l'Eixample va presentar un Pla d'Equipaments per al mandat 2000-2003, en el marc del ple del 4 de juliol. El Pla preveu la construcció de cinc noves escoles bressol, una per barri, cosa que suposaria passar de 115 places a 400.

El 2005 la població catalana de 0-3 anys augmentarà en 30.000 habitants

D'acord amb les projeccions d'augment demogràfic, l'any 2005 la població de 0 a 3 anys s'haurà incrementat, com a mínim, en 29.243 habitants, segons un estudi recent de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IEC).

La situació, doncs, s'agreujarà ja que la creació de les 30.000 places per millorar la situació actual serà insuficient per pal·liar els problemes en un futur no massa llunyà.

L'IEC, organisme de la conselleria d'Economia i Finances, té l'objectiu de proporcionar a les administracions públiques de Catalunya instruments estadístics fiables per prendre decisions. És per això que, a més de la previsió assenyalada pel 2005 segons un creixement baix, ha treballat amb d'altres hipotesis factibles.

Una d'elles és la que resulta d'un creixement alt, tenint en compte factors com l'índex de natalitat i el d'immigració. En aquest cas, la població de 0-3 anys podria superar els 257.000 infants, una xifra que sobrepassarà amb escreix la capacitat de les escoles bressol existents amb una oferta de 70.000 places.

Aquestes previsions indiquen que l'índex d'escolarització, encara que es construeixin les 30.000 places previstes, no haurà millorat gaire: estarà entre el 27 i el 35% de la població. La situació, segons l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de Barcelona, és que, d'aquí a cinc anys, tampoc "s'arribi al llindar mínim" d'escolarització.

Segons els diferents agents socials, és difícil que un país europeu cobreixi el 100% de les seves necessitats educatives en el segment 0-3 anys, però és inacceptable que el llindar se situi entorn al 30%, deixant un 70% de la població de 0-3 anys sense opcions d'escolarització.

1: Combina fecunditat persistent baixa (1,4 fills per dona) i disminució de la immigració.

2: Càlcul en funció d'un creixement mig. És el més rellevant segons l'IEC.

3: Previsió d'una fecunditat alta (1,9 fills per dona) i creixement del flux d'immigració.

l'autor

Ester Benach

Directora d'excel·lència i responsabilitat social

Llicenciada en Ciències de la Comunicació (UAB), Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques (UOC), Màster en Responsabilitat Social Corporativa (UOC)

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate