Les àrees verdes, centre de debat

Ester Benach

8 de novembre, 2005

El dia 2 de maig les àrees verdes d’aparcament a l’eixample i ciutat vella, a excepció de la barceloneta, van entrar en funcionament. ha passat poc temps perquè els agents implicats en puguin fer una valoració, però a peu de carrer sí que se’n poden copsar algunes impressions

Les àrees verdes han complert un mes. S’han posat en marxa als dos districtes més cèntrics de Barcelona, l’Eixample i Ciutat Vella (menys a la Barceloneta). La implantació s’ha fet entre la incertesa d’alguns veïns que no sabien gaire bé quan podien començar les multes; també, entre actes vandàlics, protestes mediàtiques, cassolades, recollides de signatures i molta feina per part dels responsables tècnics i polítics de l’Ajuntament, que havien de fer front a dubtes, indignacions i crítiques dels ciutadans.

Tots a pagar per aparcar
“Un total d’1.150.000 vehicles accedeixen diàriament al centre de la ciutat.
I un 93% d’aquests hi volen estacionar. Com també volen fer-ho tots els veïns que hi resideixen. La regulació de l’aparcament en superfície es fa necessària si no volem arribar, aviat, a una situació de col·lapse”. Aquesta és la primera advertència amb què ens trobem en entrar a la web de l’àrea verda de l’Ajuntament de Barcelona (www.bcn.es/areaverda).
El fet és que aquesta regulació passa per pagar: la plaça particular, l’abonament a un garatge o, qui no tingui ni una cosa ni l’altra, la plaça d’aparcament al carrer.
De places, n’hi ha de dos tipus. Les blaves ja ens són familiars i conviuen amb nosaltres des de 1983. El preu per hora és igual per a tothom, 2,25 euros, i funcionen els dies laborables, de 9.00 a 14.00 i de 16.00 a 20.00 hores. Ara, el consistori n’ha ampliat el nombre i ja n’hi ha 4.381.
Les places de l’àrea verda tenen dos preus. Per als residents de la zona degudament acreditats (amb la targeta adhesiva proporcionada per l’Ajuntament) aparcar costa 20 cèntims al dia. Els no residents només poden fer ús d’una plaça “verda” durant un màxim de dues hores (segons la zona, només una hora) i per 2,75 euros l’hora (més car que l’àrea blava). Hi ha indrets, però, on els no residents no podran aparcar ni que sigui pagant, per exemple a Ciutat Vella. Excepte algun cas concret, l’horari de funcionament de l’àrea verda és de 8 del matí a 8 del vespre, de dilluns a divendres, i no compten els dies festius ni l’agost.
A partir de l’1 d’octubre, l’àrea verda s’entendrà més enllà. Les zones afectades no estan encara definides però quasisegur que no s’implantarà al Districte de Nou Barris i que la Ronda del Mig servirà de zona fronterera. “Les àrees verdes han de servir per treure la pressió sobre l’aparcament en zones molt congestionades i així garantir que el veí pugui aparcar el cotxe prop de casa”, comenten des de la regidoria de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona.

La protesta ciutadana
Durant la primera setmana, un petit període de gràcia quant a funcionament, tots els mitjans de comunicació van fer-se ressò dels actes reivindicatius contra les àrees verdes.
El 3 de maig, la segona assemblea organitzada per la Plataforma Veïnal de Comerciants de Ciutat Vella i l’Eixample va omplir a vessar el local de l’Associació de Veïns i Veïnes del barri de la Sagrada Família. “Tenim cartes en l’assumpte, no som quatre pringats”exclamava Xavi Clemente, un dels portantveus de la Plataforma.
La segona reunió va tenir lloc el 9 de maig a la casa de Cadis. Hi havia d’assistir el regidor de mobilitat, Jordi Hereu, però a darrera hora la va desconvocar, posposant-la per al 17 de maig i en petit comitè. L’assemblea va servir, almenys, perquè els veïns es desfoguessin. ”No sóc optimista pel que fa al senyor Hereu i l’Ajuntament. El que em preocupa és l’actitud que tenim tots. Els únics canvis que es poden produir estan en funció de la força que tinguem”, afirmava Xavi Clemente.
Els veïns també eren contundents: “No hi ha res a negociar. És un NO rotund i cal anar a la reunió proposant la retirada absoluta!”, exclamava una veïna mentre altres assentien amb el cap. Un altre veí s’aixecava per corrobar-ho: “Fa molts anys que treballo amb ells, els conec, i l’únic que podem fer és amb força. Has de demanar el màxim perquè et donin la meitat”.
Des de la regidoria de mobilitat no s’enten massa aquest malestar. “Aquesta mesura ha estat debatuda en consells plenaris i cada Districte ha dialogat amb les entitats”. Sobre la reinvidicació que les places siguin gratuïtes per als residents ens comenten que “el preu es va fixar quan es van aprovar les ordenances fiscals a finals d’any. Un cop aprovades hi ha un període d’exposició pública per fer al·legacions i, saps quantes se’n van fer? Tres. Dues dels partits de l’oposició i una del consell de gremis”.
No ho veu de la mateixa manera el president de l’Associació de Veïns i veïnes del barri de la Sagrada Família de l’Eixample, Jordi Ligüerre, que ha trobat a faltar més comunicació i informació abans d’implantar la mesura. De tota manera, Ligüerre és conscient que “la gent protesta molt però tothom paga. A més, fins i tot, em trobo amb veïns que estan contents perquè ara troben un lloc per aparcar“.

On van els diners?
La desconfiança d’alguns veïns també es deriva cap altres qüestions. “Si l’àrea verda no té ànim recaptatori, per què no creen l’euro solidari? Per què l’Ajuntament no dóna al tercer món els milions d’euros que recaptarà a l’any?”, diu un. “El problema d’això és que es crea un precedent i, qui diu que l’any vinent l’àrea verda no valdrà més?”, pregunta un altre.
Des de la regidoria de mobilitat ens responen que en principi no es planteja un increment del preu, més tenint en compte que ja s’ha buscat un preu molt diferent entre residents i no residents. Pel que fa al destí de les recaptacions econòmiques, el consistori ens explica que l’ordenança municipal “fixa que tot el que s’inverteixi s’ha de destinar al funcionament del propi sistema (és a dir, al bon funcionament dels parquímetres, al pagament dels vigilants que, per cert, no són de la Guàrdia Urbana...) i si hi ha excedent ha d’anar íntegre a la mobilitat, sobretot al transport públic”.
Cal fer números. Fonts municipals estableixen la despesa en manteniment en 23 milions d’euros anuals. Per la seva part, el Partit Popular va afirmar no fa gaire que el 2004 la recaudació del consistori -només en àrees blaves- havia estat de 16’6 milions d’euros, un 90 per cent més del que constava en pressupost. A aquesta xifra caldrà sumar la recaptació en àrees verdes i les multes (1.000 al dia de mitjana segons fonts municipals).

Més dotació en transport ?
A Transports Metropolitans de Barcelona, el responsable del gabinet de premsa, Gustau Lamadrid, no veu lligam directe entre la implantació de les àrees verdes i la dotació en transport públic: “S’estan prenent decisions diferents, el que passa és que totes tenen un objectiu semblant: potenciar el transport públic i facilitar la mobilitat. Però aquest reforç no és conseqüència de la implantació de les àrees verdes”. Lamadrid ens explica que s’han comprat 145 autobusos articulats i 39 trens de metro (cada tren està format per 5 combois). En quasi tots els casos, els vehicles nous serviran per substituir els vells, excepte sis trens, que reforçaran la Línia 5, tres la Línia 2 i tres més la Línia 3. Precisament, aquesta falta de lligam és el que indigna molts ciutadans, que creuen que abans d’implantar l’àrea verda s’hauria d’haver potenciat el transport públic, sobretot l’interurbà.
I l’òrgan encarregat d’aquest transport interurbà, l’Autoritat del Transport Metropolità tot i reconèixer que s’està fent un esforç important per millorar-lo, també dóna la impressió que actuarà a posteriori pel que fa als reforços concrets, sobretot els que acompanyin a la implantació de l’àrea verda i serveixin per dissuadir als que vénen de fora de Barcelona de fer-ho en cotxe. De reforços concrets se’n faran “quan es vegi necessari i si es veu un increment de la demanda, com s’ha fet sempre”, comenten des d’ATM.

On són els cotxes?
Des de la implantació de l’àrea verda, una de les preguntes més freqüents és “On són els cotxes?”. Hi ha carrers que tenen sorprenentment moltes places lliures, però, contràriament, des de la primera setmana ja s’havia apreciat i era notícia l’augment important en les sol·licituds per tornar-se a empadronar a la ciutat i, així, gaudir dels avantatges dels residents. La pregunta és difícil de respondre i les impressions són contradictòries.
El servei de premsa del Servei Català de Trànsit, malgrat que és aviat per tenir-ne xifres fefaents, comenta que “per la informació que ens donen les càmeres, no veiem canvis substancials ni en la llargada ni en l’horari de les cues”. Ens adverteixen, però, que un descens o increment de, per exemple,10.000 vehicles és imperceptible per a ells, mentre que pot originar canvis notoris en la circulació a la ciutat.
De fet, segons les dades de valoració facilitades per l’Ajuntament sobre l’efecte de les àrees verdes durant les primeres setmanes, a l’Eixample s’ha notat entre un 7 i un12% de places lliures.
Hi ha qui opina que aquest augment de places lliures es deu a que els conductors intenten aparcar en zones lliures i que cal esperar a que l’àrea verda s’estengui a d’altres districtes per veure si realment compleixen el seu propòsit. Sigui com sigui, haurem d’esperar uns mesos més per veure realment si la mesura adoptada per l’Ajuntament de Barcelona, i que moltes ciutats europees ja han implantat fa temps, aconsegueix els objectius per als quals ha nascut. Si ens pot servir de consol, almenys no hem adoptat el sistema nipó on per aconseguir el permís de circulació s’ha d’acreditar que es té plaça de pàrquing.

l'autor

Ester Benach

Directora d'excel·lència i responsabilitat social

Llicenciada en Ciències de la Comunicació (UAB), Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques (UOC), Màster en Responsabilitat Social Corporativa (UOC)

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate