Les entitats del barri, unides per millorar l'entorn

Ester Benach

5 de novembre, 2000

El novembre de 1998 naixia al barri de la Sagrada Família un projecte de sensibilització ciutadana vers el medi ambient. La campanya "Al barri, naturalment" ha posat en marxa moltes accions i segueix en la mateixa línia d'actuació per fer de la Sagrada Família un barri sostenible.

La campanya "Al barri, naturalment", fruit del treball conjunt d'un col·lectiu de 22 entitats del barri i de l'Administració municipal, va néixer com un projecte de barri, únic a Barcelona, que pretenia conscienciar els veïns sobre qüestions relacionades amb el medi ambient. Mitjançant accions internes de cada entitat i altres d'externes i conjuntes, el projecte d'Educació Ambiental persegueix quatre finalitats bàsiques: millorar el medi ambient al barri, potenciar l'educació pel que fa a l'adquisició i/o modificació d'hàbits saludables, conscienciar en la corresponsabilitat els diferents agents socials i avançar en la línia de col·laboració entre el món associatiu i l'Administració.

La tasca intensa de la comissió mediambiental ha permès assolir molts dels objectius i, tant ciutadans com diferents estaments de l'Administració municipal (Districte de l'Eixample, Institut Municipal d'Educació de Barcelona) s'han involucrat en les moltes i diverses accions a curt, mitjà i llarg termini.

El reciclatge, punt de partida

La quantitat de residus que generen les ciutats s'ha fixat especialment en la recollida selectiva per tal de reduir l'impacte de les deixalles sobre el medi ambient i estalviar energia i matèries primeres gràcies als tractaments posteriors de reciclatge.

A Barcelona cada cop hi ha més opcions que faciliten als ciutadans el reciclatge: contenidors específics per a paper, vidre i plàstic; recollida porta a porta de mobles i trastos vells, i punts verds o deixalleries (equipaments per a deixalles que no tenen cabuda als contenidors de recollida selectiva).

Al barri de la Sagrada Família, el reciclatge i la recollida selectiva han estat punts clau, ja que, paral·lelament a l'augment progressiu dels contenidors, s'han endegat altres vies de recollida que, a poc a poc, van guanyant adeptes.

Per exemple, l'Associació de Veïns de la Sagrada Família fa dos anys que recull ampolles de cava buides per reciclar-ne el vidre, i també elabora sabó a partir de l'oli domèstic usat.

Contenidor de compostatge

Més de quaranta famílies s'han inscrit per fer ús del contenidor de compostatge instal·lat a la plaça Sagrada Família que permet la recollida selectiva de matèria orgànica. El contenidor accepta tant restes de menjar com de jardineria (fulles, branques, gespa tallada...) i en el seu interior es realitza el procés de compostatge per tal que el producte resultant pugui ser utilitzat com a adob orgànic als parcs.

Aquesta acció forma part de la campanya de Parcs i Jardins "Fem compost als parcs", que també s'ha dut a terme en altres parcs de Barcelona, tot i que no amb tanta acceptació per part dels veïns com en el barri de la Sagrada Família.

L'èxit del contenidor de compostatge -hi ha persones que esperen per fer-ne ús- ha ocasionat que se n'hagi demanat un altre a la plaça Gaudí.

En relació a accions pendents, la instal·lació d'un punt verd o deixalleria veurà la llum de manera puntual per la Festa Major (dissabte 6 i diumenge 7 de maig). La deixalleria serveix per reciclar aquells productes que no tenen cabuda en els contenidors convencionals de recollida selectiva, com olis, fluorescents, pintures, medicaments o bateries de cotxe.

Actualment a Barcelona -concretament al voltant de les rondes- ja hi ha uns quants punts verds, però algunes persones pensen que són massa lluny del centre de la ciutat i que cal integrar-los als barris com un contenidor més d'escombraries.

La presència d'espais verds

Segons dades de l'Ajuntament de Barcelona (1998), la ciutat compta amb 1055.1 hectàrees de zona verda (sense incloure les 1.795 del Parc de Collserola), de les quals 457.400 m2 pertanyen al Districte de l'Eixample.

Els espais verds, a banda d'oferir serveis de lleure als ciutadans, compleixen funcions mediambientals com higienitzar l'ambient, purificar l'aire, protegir del vent, disminuir la densitat de soroll... Vetllar per la bona conservació d'aquests espais és una de les accions més fàcils de dur a terme: només cal respectar les senyalitzacions, no llençar escombraries, netejar el que embruta el gos, respectar al màxim els jardins i l'arbrat, no embrutar la sorra de la platja ni emprar sabons o detergents a les dutxes instal·lades.

Al barri de la Sagrada Família, els veïns estan molt conscienciats quant al respecte de zones verdes, sobretot pel que fa a les "joies de la corona", les places Gaudí i Sagrada Família, encara que hi ha altres iniciatives perquè joves i grans siguin conscients de la importància de cuidar la natura.

L'hort al terrat i el Jove jardiner

Al Centre Cívic Sagrada Família s'ha ideat el projecte "Hort al terrat", en què un grup de persones de l'espai de gent gran s'encarreguen de mantenir un hort. La iniciativa, a més, fomenta la relació intergeneracional, ja que els joves de l'Espai infantil aprenen dels grans les principals premises que cal tenir en compte a l'hora de tractar la natura.

També s'ha creat la figura del Jove jardiner, una activitat endegada per l'escola Tabor en què els alumnes de quart de Primària converteixen una classe setmanal en una sessió pràctica a l'interior d'illa Montserrat Roig. La sessió s'orienta a aprendre les eines bàsiques per treballar la terra i permet que els joves plantin llavors que en poc temps seran plantes. Aquest projecte ha engrescat tant alumnes com professors i ja es planteja repetir l'experiència l'any vinent.

El Camí escolar, un projecte pioner a Barcelona

Una de les experiències pilot que s'estan treballant amb més intensitat és la del Camí Escolar a l'escola Tabor, que s'espera totalment enllestit entre els mesos de setembre i octubre. Es tracta d'una via de circulació per a vianats que s'activaria durant les hores de màxima afluència d'escolars al centre. Per triar el camí, es va realitzar un estudi sobre els carrers més utilitzats pels estudiants del centre, i van sorgir-ne les principals vies que calia protegir: carrer Provença (entre Lepant i Dos de Maig), Mallorca (entre Padilla i Dos de Maig), Cartagena (entre Còrsega i Aragó) i Castillejos (entre Rosselló i València).

De moment, el projecte ja ha marcat les principals vies i ha dibuixat en les cruïlles grans senyals d'atenció per pas d'escolars. No obstant això, encara hi ha alguns aspectes principals no resolts: l'increment de la protecció mitjançant semàfors, l'ampliació d'algunes voreres, la transformació d'alguns trams de carrer en zona de vianants i les millores en senyalitzacions vials, sobretot davant dels pàrquings.

El projecte del Camí Escolar ja ha aconseguit tenir èxit abans d'implantar-se definitivament, perquè després de l'experiència pilot al barri de la Sagrada Família es vol introduir en altres indrets de la ciutat.

L'aigua: un bé que cal preservar

No es pot parlar de medi ambient sense fer referència a una de les preocupacions actuals més evidents: l’escassetat d’aigua, una problemàtica que no és exclusiva de Barcelona.

Un informe elaborat per la Comissió Mundial de l’Aigua davant el segle XXI destaca com a principals dificultats el malbaratament, la contaminació, la deforestació i la degradació dels sòls.

La solució per prevenir o pal·liar les mancances d'aigua que podem sofrir en un futur no gaire llunyà passen per un estalvi en el consum. Per intentar-ho, resulta molt útil instal·lar dispositius d'estalvi d'aigua o dosificadors a les aixetes i als electrodomèstics.

Encara hi ha una altra qüestió tant o més important: la de mantenir l'aigua en bon estat i reduir-ne la contaminació. En aquest sentit, també podem ajudar des de casa, per exemple, evitant llençar per l'aigüera o pel vàter detergents, dissolvents, olis, pintures... Els detergents i sabons més recomanables són els que no contenen fosfats i, a més, per a la neteja del vàter podem utilitzar una barreja casolana de vinagre i detergent suau. No hem d'oblidar que llençar-hi materials sòlids com taps de plàstic o bastonets de cotó dificulta la posterior depuració i tractament d'aigües residuals.

El mapa verd de Barcelona

Una de les accions que vol dur a terme la Comissió Mediambiental és la d'elaborar el mapa verd, una guia on es visualitzi gràficament el barri i la ubicació geogràfica de zones verdes, contenidors de deixalles, carrils de circulació, carrils bici, zones de vianants, semàfors...

De moment es tracta d'un projecte, però el que sí que podem obtenir és el mapa verd de la ciutat, una guia on apareixen les organitzacions, associacions i entitats ciutadanes relacionades amb el medi ambient.

L'elaboració del mapa verd de Barcelona s'emmarca en el projecte internacional Green Map, del qual podeu trobar informació en l'adreça d'Internet www.greenmap.com.

Només 29 ciutats han elaborat el mapa verd, com per exemple Nova York, Sydney, Buenos Aires, Mont-real, Santiago de Xile, Liverpool o Kyoto. A Espanya Barcelona ha estat la primera i, de moment, l'única.

l'autor

Ester Benach

Directora d'excel·lència i responsabilitat social

Llicenciada en Ciències de la Comunicació (UAB), Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques (UOC), Màster en Responsabilitat Social Corporativa (UOC)

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate