Un esport més educatiu i una escola més esportiva

Ester Benach

9 de novembre, 1998

Els dies 21,22 i 23 de maig va tenir lloc a Barcelona el 1r Congrés de l'Educació Física i l'Esport en edat escolar. Aquesta ha estat la primera vegada que professionals de l'àmbit de l'ensenyança, l'esport i l'administració s'han trobat sota el mateix sostre per reflexionar i debatre diversos aspectes sobre l'activitat esportiva dels nois i noies en edat escolar.

L’esport constitueix una de les activitats més importants de les practicades pels infants i els adolescents.

Així ho constata un estudi realitzat a partir d'una mostra de 673 individus de Barcelona entre 1 i 17 anys, on l'esport apareixia com una de les activitats més importants realitzades pels infants i pels joves (un 42%), molt per sobre del percentatge de les acadèmiques i les d’oci.

Una altra de les moltes conclusions d'aquest treball dirigit pel catedràtic de la Universitat de Girona, Ignasi Vila, és que la part de la infància que realitza més esport pertany a la franja de 6 a 16 anys, la que passa més temps a l’escola, i que a partir dels 16 i els 17 anys els joves deixen, majoritàriament, de fer-ne.

L'estudi demostra, doncs, que existeixen dues realitats -esport i escola- que van molt lligades. Però també és veritat que no sempre s’aconsegueix interrelacionar-les bé per la manca d'espais de debat i reflexió on s'agrupin tots els agents implicats en els dos àmbits.

Per primer cop ha tingut lloc aquest espai de debat: el 1r Congrés de l’Educació Física i l’Esport en edat escolar a la ciutat de Barcelona s'ha organitzat els dies 21, 22 i 23 de maig a l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC). Un congrés sense precedents i que era necessari perquè esport i escola poguessin compartir i discutir punts de vista. Com deia la segona tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i presidenta de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, Eulàlia Vintró, en l’acte d’inauguració del congrés "en anys de tradició i existència del Consell Escolar Municipal i del Consell de l’Esport de l’Ajuntament de Barcelona mai havíem fet una sessió conjunta. Ha estat necessària la convocatòria d’aquest congrés perquè aquests dos móns que tenen tants punts en contacte entressin realment en un treball de col·laboració per obtenir una escola més esportiva i un esport més educatiu".

Inculcar millors valors

La pràctica de l'activitat física cada cop té més pes a la nostra societat. Poc o molt, tothom hi està vinculat, ja sigui com a practicant o com a simple observador. L'esport ha aconseguit, sobretot pel que fa a la vessant professional o a l'alta competició, un estatus envejable.

Hi ha una sèrie de valors que són inherents a l'esport, uns són positius, d'altres negatius i, sovint, aquests últims són els que més arriben als joves. La competitivitat, la competència desmesurada, l'agressivitat i fins i tot la violència posen en perill l'esport escolar, on haurien de predominar altres valors com la participació, el treball en equip, l'autoconfiança, el coneixement d'un mateix, l'equilibri, l'esforç, en definitiva, la formació i el creixement personal dels infants i els joves. L'Alcalde de Barcelona, Joan Clos, així ho afirmava en la sessió inaugural del congrés: "Vivim en una societat que té molt clarament identificats uns valors predominants com l'èxit i la competitivitat, però si volem una ciutat on la solidaritat i la convivència vagin essent idees més importants, les idees d'èxit i competitivitat han d'estar compensades amb les de participació, solidaritat i amb els aspectes més lúdics de l'esport".

Però, com potenciar tots aquests valors? Com aconseguir un esport més educatiu? Com introduir l'esport dins l'horari lectiu i com fer un seguiment de l'esport que es practica fora de l'escola? Es pot prescindir de l'educació física en una ensenyança de qualitat? Com es pot millorar la participació de les associacions de pares i mares? Com es poden aprofitar millor els espais esportius de les escoles? Com resoldre el problema de la manca d'espais i equipaments esportius?...

La preparació

Per ordenar la gran quantitat de qüestions per parlar, debatre i solucionar han estat necessaris dos ingredients bàsics: una bona preparació prèvia al congrés i la participació del màxim nombre de persones vinculades al món de l'esport i l'educació.

Per això es van difondre, durant l’últim trimestre de 1997, més de 7.000 guies de debat en tots els àmbits de Barcelona on es treballa l’esport escolar.

La Guia va ser elaborada per les institucions i entitats que configuraven el comitè organitzador del congrés (la Direcció d'Esports i l'Institut Municipal d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona, l'INEFC i la Federació de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC), entre d'altres). La Guia de Debat va intentar mostrar els principals problemes i temes clau de l'esport i l'educació física en l'edat escolar a Barcelona perquè tots els sectors de la comunitat educativa i esportiva hi participessin enviant les seves propostes després d'un període de reflexió.

La participació

L'objectiu central, aconseguir la màxima participació possible per fer del congrés un treball de col·laboració, va ser aconseguit amb escreix.

Abans del congrés van tenir lloc 43 sessions de debat en centres escolars de primària i secundària i 41 més en diverses entitats acadèmiques, clubs, federacions, associacions esportives i centres de recursos pedagògics. Es van rebre moltes propostes i comunicacions que van ajudar a completar les ponències, que van quedar perfilades en cinc blocs temàtics: esport i educació; l'educació física al sistema educatiu; l'organització de l'activitat fisicoesportiva fora de l'horari lectiu; els tècnics responsables de l'educació física i l'esport en edat escolar: formació i sortides professionals, i l'ús i gestió dels espais esportius en els centres docents.

Pel que fa a la participació, les persones inscrites van ser més de 400, provinents de diferents àmbits. Del total, un 40% eren professorat o docents del camp de l'educació física i un 30% eren professionals diversos, com psicòlegs, pedagogs i directors de centres educatius. Entre la resta de participants hi havia estudiants, membres de les administracions públiques, entitats associades i personalitats diverses.

La veu dels joves

Però un congrés d’aquest tipus no tindria tant mèrit si només es tractés d’una conversa "de grans". El que fa més que positiu un primer balanç de la situació és la participació dels nens i nenes, dels nois i noies que també hi van dir la seva. El programa anomenat Audiència Pública, de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) ho va fer possible amb la difusió de més de 4.500 enquestes que van ser repartides entre alumnes de diverses escoles.

El programa consisteix en proposar un tema que, aquest any ha estat "Educació física, esport i salut: un dret d’avui i per a tothom" i de fer sessions de presentació i trobades interescolars per acabar demanant una Audiència Pública al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.

Enguany, el manifest llegit a la III Audiència Pública es basava en tres capítols (maneres de veure i viure l’esport, l’esport amb els altres o contra els altres i l’esport on i com), on els nois i noies explicaven el que creien sobre l'esport, el que volien. Reivindicaven aspectes com el dret a practicar esport sense discriminacions, gaudir-ne i practicar-ne per plaer més que per competició i tenir més llibertat per utilitzar més i millor els espais públics.

A la III Audiència Pública van assistir 280 nois i noies dels més de 600, provinents dels 15 centres docents i dels 5 centres de lleure inscrits al projecte.

Les conclusions de la III Audiència Pública i dels tres dies de congrés seran presentades el 18 de juny al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Les decisions i plantejaments que d'allà surtin s'hauran de combinar amb els resultats del congrés internacional que tindrà lloc a la tardor per fer realitat que l’esport es converteixi en una eina més educativa per als nois i noies en edat escolar i que l’escola sigui un instrument per iniciar els alumnes en la pràctica esportiva i en els valors més positius que se'n desprenen.

Congrés sobre escola i esport

Durant els tres dies que va durar el congrés es van desenvolupar nou ponències que tractaven els cinc grans blocs temàtics.

Per mostrar la situació actual de l'esport en l'edat escolar es va presentar l'estudi realitzat per Ignasi Vila, catedràtic de la Universitat de Girona, sobre "L'ús del temps de la població infantil i juvenil: Els hàbits esportius".

Una de les entitats que més participació va tenir al congrés va ser el Consell de l'Esport Escolar de Barcelona. Membres del CEEB van presentar ponències: "Esport i Salut en edat escolar" (Josep Maria Casasa, pediatre), "La competició esportiva a l'escola. El CEEB" (Joan Durà, president) i "Les activitats fisicoesportives en horari no lectiu als centres docents" (Armand Just, membre del CEEB).

Altres conferències van ser:

"Els tècnics responsables de l'educació física i l'esport en edat escolar: formació i sortides professionals" (Joan Carles Burriel, professor de l'INEFC, i Francesc Ricart, membre de la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya)

"L'oferta dels clubs i de les federacions esportives per a la població en edat escolar" (Ferran Domínguez, membre de la junta directiva de la Unió de Federacions Esportives Catalanes)

"Esport, educació i diversitat" (Antoni Petrús, catedràtic de la Universitat de Barcelona, i Milagros Garcia i Consuelo Asins, totes dues professores de l'INEFC)

"Situació de l'educació en el sistema educatiu" (Xavier Chavarria, inspector d'ensenyament de la Delegació Territorial d'Ensenyament de Barcelona. Generalitat de Catalunya)

"L'ús i la gestió dels espais esportius en els centres docents" (Pere Manuel, professor de l'INEFC, i Josep Maria Torres, membre de la junta directiva de la Federació d'Associacions de Mares i Pares de Catalunya).

l'autor

Ester Benach

Directora d'excel·lència i responsabilitat social

Llicenciada en Ciències de la Comunicació (UAB), Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques (UOC), Màster en Responsabilitat Social Corporativa (UOC)

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate