UNA CONSTITUCIÓ PER A TOTS ELS EUROPEUS?

Sergi Larripa

1 de novembre, 2004

Els caps dels 25 estats de la Unió Europea es van reunir el passat 29 d'octubre a Roma per rubricar la primera Constitució comuna del vell continent. Una Constitució que a partir del novembre de 2006 governarà la vida de 500 milions de persones, sempre i quan els ciutadans li donem el vist-i-plau en els referèdums que, durant el 2005, es convocaran a tots els estats. El nostre serà el 20 de febrer, i caldrà estar ben informats.

No va ser casual que Roma tornés a ser l'escenari escollit per un acte tant solemne com era la signatura de la primera Constitució Europea. La capital de l'imperi que va dominar el món fa 20 segles va ser també l'escenari on, el 25 de març de 1957, sis països (Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i Països Baixos) van signar el tractat que va donar vida a la Comunitat Econòmica Europea, predecessora de l'actual Unió.

Des d'aquell llunyà 57 fins ara han passat 47 anys durant els quals Europa no ha deixat de treballar per arribar al punt on ara som.
Tot i que el camí no ha estat fàcil, Europa ha aconseguit en mig segle canviar radicalment la seva fesomia. L'any 57 era un continent dividit políticament (amb murs i telons d'acer), i deprimit econòmicament. Estava formada per estats democràticament deficitaris, tutelats pels Estats Units i per la Unió Soviètica, i plens de recels entre ells. La majoria encara es grataven les cicatrius deixades per dues guerres mundials consecutives d'origen netament europeu.
Quaranta-set anys després, la Unió Europea és una realitat formada per 25 Estats sense fronteres, amb vigor democràtic, amb una moneda comuna més forta que el dòlar, sense amenaces directes a les seves fronteres, i amb un projecte comú per aconseguir més llibertat, justícia, democràcia i benestar per a una població que arribarà als 500 milions d'habitants el 2007. I amb desig de comptar amb una veu pròpia i independent al món globalitzat.
Aquests canvis, fets en només dues generacions, poden ser considerats com una autèntica revolució si els analitzem en paràmetres històrics.

Un camí fet a base de tractats

La Unió Europea s'ha construït fins ara en base a tractats signats pels caps dels Estats membres. Han passat a la història els tractats de Roma (1957), Maastritch (1992), Amsterdam...
El creixement de la Unió, però, va fer que els caps d'Estat i de govern dels Estats membres acordessin el desembre del 2001 a Laeken (Bèlgica) la necessitat d'una Constitució europea que substituís els tractats existents. Per aquest motiu, van convocar una "Convenció Europea" que va iniciar els seus treballs el 28 de febrer del 2002, amb el compromís que la Unió Europea esdevingués més democràtica, transparent i eficaç, i que respongués a les demandes dels ciutadans i ciutadanes d'Europa.
La "Convenció Europea" estava formada per 105 membres, representants dels governs dels Estats membres i dels països candidats a l'adhesió, dels parlaments nacionals d'aquells Estats, del Parlament Europeu i de la Comissió. També hi van participar 13 observadors que representaven el Comitè de les Regions, el Comitè Econòmic i Social Europeu, els interlocutors socials europeus i el Defensor del Poble Europeu. A més, les sessions van ser obertes al públic i tots els documents oficials van ser publicats.
Entre el juny i el juliol del 2003, la Convenció Europea va aprovar un projecte pel que s'estableix una Constitució per a Europa. Aquest projecte va ser presentat en una Conferència Intergovernamental composta per representants dels governs dels Estats membres. Finalment, la Constitució va ser signada a Roma el 29 d'octubre del 2004 pels caps d'Estat i de Govern dels 25 Estats membres.
En el cas d'Espanya, un cop signat el Tractat, s'ha obert el procediment per a la seva ratificació per part de les Corts. Una llei orgànica serà la que finalment autoritzi la celebració i ratificació del Tractat pel que s'institueix una Constitució per a Europa. A més, el 20 de febrer se celebrarà un referèndum per tal que els ciutadans ens pronunciem amb caràcter previ a la seva ratificació formal. Serà el quart referèndum que se celebri a Espanya des de la recuperació democràtica.
En cas que la Constitució sigui ratificada a tots els Estats, entrarà en vigor l'u de novembre del 2006.

Com és la Constitució?

La Constitució europea (que podeu llegir íntegrament a la web claror.org) consta de quatre grans capítols. Al primer, enuncia les principals disposicions de l'arquitectura constitucional de la Unió Europea i clarifica les funcions de les seves diferents institucions i òrgans: defineix els objectius i els valors; consagra els Drets fonamentals; clarifica el repartiment de competències de la Unió Europea i de l'organització dels poders en el seu si.
El segon conté la Declaració de Drets Fonamentals de la Unió, que va ser solemnement proclamada al Consell Europeu de Niça l'any 2000. Proclama cinc àmbits de drets (la dignitat, les llibertats, la igualtat, la solidaritat i la ciutadania) i institueix els drets polítics específics de la ciutadania europea, així com els drets econòmics i socials.
El tercer capítol conté les bases jurídiques de les polítiques comunes, així com el desenvolupament de les disposicions relatives al funcionament de la Unió. Es tracta d'una de les grans aportacions de la Constitució perquè clarifica les competències de la Unió i els papers respectius de les diferents institucions.
El quart conté les disposicions generals i finals. Es refereix fonamentalment a la successió i continuïtat jurídica entre les actuals Comunitat i Unió Europea i la nova Unió Europea, a l'aplicació territorial, als procediments de revisió i a la ratificació i entrada en vigor, així com a les versions autèntiques del Tractat Constitucional.

Partidaris del sí i del no

L'el·laboració d'una Constitució comuna no ha estat una tasca fàcil. Les realitats, cultures i interessos dels 25Estats membres i dels 4 candidats són encara molt diferents entre uns i altres. Així, mentre és considerada progressista per uns, és vista com a conservadora per d'altres. Això ha provocat una gran varietat de lectures a la societat europea, amb opinions que varien entre un Estat i un altre. I en la majoria de casos, els dubtes o les posicions negatives tenen a veure amb el tractament que la futura Constitució dóna a qüestions "internes". El gran debat sorgit a Catalunya n'és un exemple.
La majoria dels partits parlamentaris catalans estan a favor del sí a la Constitució, tot i que reconeixen que no és perfecta, i volen una major representació de Catalunya a Europa.
El PSC considera que, si guanya el sí, la Constitució "garantirà valors comuns com la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l'Estat de dret i els drets humans" a tot Europa. I respecte als interessos de Catalunya, diu que serà molt positiva perquè "Zapatero s'ha compromès a fer possible la participació dels governs autonòmics en la presa de decisions de les polítiques europees. Així mateix el Senat va aprovar una moció que reforça la posició negociadora del Govern sobre el reconeixement de les llengües oficials de les comunitats autònomes a la UE i la representació d'aquestes als Consells de Ministres europeus."
A la federació de Convergència i Unió les postures no son homogènies. Mas ha dit que CDC votarà "sí, sense complexos i sense pors" si s'accepta l'oficialitat del català i la representació directa de Catalunya a Europa. Unió s'ha acabat posicionant en favor del sí, tot i manifestar que no l'acaba de satisfer la redacció, i que representa més l'Europa dels Estats que la dels pobles.
El PPC es mostra obertament partidari de la Constitució europea tal i com està redactada.
Iniciativa per Catalunya no es mostra entusiasmada, però tampoc la rebutja frontalment. El Partit Verd Europeu, del que forma part, anuncia que utilitzarà tots els mecanismes legals previstos per fer una Europa més pacífica, democràtica, social i sostenible.
ERC, tot i manifestar-se europeista, diu no a "aquesta" Constitució perquè considera que no és "gens democràtica, poc social i sostenible, poc respectuosa amb la diversitat nacional". Fent èmfasi en aquest darrer punt, ERC ressalta que la Constitució "no fa cap reconeixement a les nacions sense Estat, no fa la més lleu menció al dret d'autodeterminació, i no reconeix la llengua catalana".
Al marge dels partits parlamentaris, diverses entitats s'hi han mostrat contràries. La més destacada és la plataforma formada per 88 organitzacions entre les que destaquen entitats com Esquerra Unida i Alternativa, Justícia i Pau, o el sindicat CGT. Diuen rebutjar aquesta Constitució "perquè limita de forma important els drets civils, socials, nacionals i polítics... És una Constitució neoliberal, militarista i imperialista, que consagra l'Europa dels Estats."

Intencions de vot

Segons un sondeig fet per l'Institut Noxa entre el 10 i 12 de novembre, i publicat a "La Vanguardia", el 55 per cent dels catalans votaria sí a la Constitució, i només un 15 per cent tindria decidit un vot negatiu. Tot i així, l'àmplia majoria d'aquest 15 per cent votaria en positiu si el govern espanyol plantegés l'oficialitat del català a la Unió Europea i la presència directa de Catalunya en els consells de ministres europeus. Si es plantegessin aquests dos fets, la Constitució rebria el suport d'un 85% dels catalans, enfront d'un 7% que mantindria el seu rebuig.
Gairebé tothom (un 79%) està satisfet que es faci un referèndum perquè la ciutadania pugui expressar la seva opinió, i un índex molt elevat (73%) diu que anirà a votar amb tota seguretat. I és que, segons el sondeig, els ciutadans catalans estem interessats en la política europea, i més del 70% expressen un balanç positiu de la pertinença a la Unió.

l'autor

Sergi Larripa

Director de la Revista Claror i Director de Marketing i Comunicació de Clubs Claror

Llicenciat en Ciències de la Comunicació per la UAB, Diplomat en Història per la UB, Master en Direcció de Marketing d’Entitats Esportives UB, Postgrau en Polítiques de Marketing IQS-URL, Postgrau en Marketing Digital i Inbound Marketing a Inesdi.

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate