L'experiències de la Dora: Fer esport més enllà dels 90 anys

Cristian González

22 de gener, 2013

Salvadora Gil, amb 92 anys, és l’abonada amb més edat del CEM Claror i també una de les persones que freqüenta més les instal·lacions del centre per gaudir de la seva dosi diària d’esport i benestar. Aquesta afició no és nova i ja des dels 74 anys practica esport regularment per consell de la seva filla petita, la Maravillas, a qui s’estima moltíssim.

La Dora, així és com l’anomenen amics i familiars, es va iniciar en la pràctica esportiva poc després de la mort del seu marit. «Després d’haver cuidat el meu espòs durant setze anys i treballar, em sentia molt malament i va ser aleshores quan la meva filla em va recomanar que m’apuntés a un gimnàs», explica la Dora, tot i que al principi no ho veia clar perquè «jo em considerava massa gran per anar a fer esport, però per insistència de la Maravillas vaig apuntar-m’hi». Després de voltar per diversos centres esportius del barri, la Dora va acabar a l’Esportiu Claror, del qual és abonada des de ja fa sis anys.

Sempre que pot no falta mai a la seva cita diària amb la Txela Inness, la seva tècnica de sala al Claror. «Per a mi és molt important venir cada matí perquè em serveix per estar en forma i també per sentir-me activa a través d’un programa d'entrenament», reconeix la Dora, que recomana a totes les dones i homes de la tercera edat que no cometin l’error de quedar-se a casa i fer una vida sedentària. «Jo estic molt orgullosa del que faig i animo totes les persones grans que facin el mateix perquè és el secret per gaudir d’una bona qualitat de vida i mantenir-te actiu fins on el cos aguanti.»

Al llarg de tots aquests anys la Dora ho ha provat gairebé tot: gimnàstica, cinta de córrer, bicicleta estàtica, màquines de fitness, ioga, tai-txi..., però darrerament només pot fer exercicis de braços i una mica d’estiraments per mantenir l’elasticitat i l’equilibri, ja que fa un temps els metges li van dir que tenia desgast al maluc i havia d’abaixar el ritme. «Per això la Txela m’ha recomanat deixar la cinta i la bicicleta i optar per un exercici més suau.»

Força de voluntat
El resultat de tants anys d’activitat física ben orientada és una persona que supera els noranta anys però que transmet joventut i vitalitat pels quatre costats. La Dora és molt estimada per tots els treballadors del Claror que la coneixen i també per totes les persones que freqüenten el centre. «Per a mi és molt important sentir-me estimada i aquí estic com a casa.»

Quan li preguntes quin és el seu secret ens diu que no és altre que el de perseverar. «Jo sempre he tingut molta força de voluntat», assenyala la Dora, i afegeix que «molts dies em trobo malament però sempre faig un esforç i em llevo perquè vull venir aquí, fer els meus exercicis, parlar amb la gent i conèixer persones noves.»
El cas de la Dora deixa sorpreses moltes persones. «No es poden creure que vingui cada dia, excepte els caps de setmana, i quan veuen que sí que ho faig al·lucinen, però jo els dic que és el que cal fer; encara que em trobi malament, em prenc un Gelocatil i llestos.»

Quan acabem l’entrevista me n’acomiado, li pregunto si vol que avisi l’ascensor i em diu: «Res d’això jove, que baixaré per les escales, com sempre he fet.» Geni i figura, la senyora Gil. Sens dubte un dels personatges més carismàtics del Claror.

l'autor

Cristian González

Llicenciat en Periodisme (UPF), Llicenciat en Història Contemporània (UB), Màster en Comunicació Empresarial Especialitat en Tecnologies Digitals (UPF).

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate