Entrevista a Ona Carbonell: «Afronto amb ganes el repte»

Raúl Morón

28 de maig, 2013

Cinc anys després de quedar-se fora dels Jocs Olímpics de Pequín, liderarà l’equip espanyol de natació sincronitzada al Mundial de Barcelona d’aquest estiu, on s’estrenarà com a solista. Els canvis a l’equip durant els últims mesos l’han obligada a assumir un nou rol en poc temps, però s’hi troba segura i preparada. Experiència no li falta. Les 19 medalles en tres europeus, tres mundials i uns Jocs Olímpics l’avalen.

Sorprèn de l’Ona Carbonell la maduresa amb la qual s’expressa, amb tant sols 22 anys, i la serenitat amb què afronta el repte que té per endavant. Després de matinar, passar més de mig matí sota l’aigua i suar a la sala de musculació, li queda una hora per dinar abans de visitar el fisioterapeuta i capbussar-se novament a la piscina fins ben entrat el vespre. Malgrat l’atapeïda agenda, ens concedeix un forat durant el qual deixa clar que el que més l’importa ara és el futur immediat. 

Per a què et queda temps després de tantes hores d’entrenament?
Intento fer coses culturals, evadir-me una mica de l’esport. A les nits intento anar al cinema, que m’agrada bastant, i poca cosa més. Tot el que sigui més tard de les dotze de la nit no puc fer-ho perquè si no ja no dormo les hores que toca i arrossego cansament. També aprofito el temps lliure per estudiar [fa tercer de disseny, especialitat de moda], passar una estona amb la família i amb els amics.

Has passat per moltes experiències en poc temps. Tens la sensació d’haver viscut precipitadament?
Tinc clar que la vida de la gent normal la podré viure quan deixi la sincronitzada, però aquesta etapa no la podré viure fins d’aquí a deu anys. Vaig arribar al CAR de Sant Cugat amb catorze i crec que no he perdut coses perquè també n’he guanyat moltes: maduresa, capacitat d’afrontar situacions difícils..., i tot això per a mi té molt de valor.

Ets el rostre de la continuïtat. Això et pressiona o et motiva?
Des del setembre l’Andrea [Fuentes] ja venia poc als entrenaments i des de llavors ens hem estat preparant per a la seva absència. És el cicle de la vida. Jo ja he viscut diverses retirades esportives, però són generacions. Ara ens toca a la nostra, que som una generació nova però amb molta experiència. Un pèl de joventut i de ganes de treballar ens va molt bé amb la maduresa que tenim algunes i serà una bona combinació per al Mundial.

Com t’ha afectat la marxa de l’Andrea Fuentes?
Per a mi és una gran oportunitat perquè ara faré el solo a casa, a Barcelona; i la seva retirada és una cosa que ja sabíem que arribaria tard o d’hora. La trobaré a faltar per tot el que hem viscut juntes, però també afronto amb ganes els nous reptes, i de la mateixa manera que a mi se’m va acceptar nova al duo quan va marxar la Gemma [Mengual] ara també hi ha gent nova que està molt motivada.

Què ens pots dir de la Marga Crespí, la teva companya als exercicis de duo?
És molt treballadora, que això és molt important. Amb l’Andrea sempre ens havíem caracteritzat per ser molt treballadores i amb la Marga aquest aspecte no s’ha devaluat, al contrari, continuem amb el llistó molt alt, amb ganes de treballar i amb la mentalitat de l’esforç i de millora contínua. Jo la veig molt bé, crec que està força preparada. Ens hem posat a to molt de pressa i tinc molta confiança en el duo. Crec que farem un bon paper.

Estan tan lluny les russes?
És bastant difícil agafar-les. Nosaltres cada vegada treballem més però la realitat és que tothom treballa molt i molt bé. Cadascú posa en joc les seves armes, elles juguen amb la perfecció i nosaltres a ser més espectaculars, més originals, més passionals... Per al Mundial el bronze seria ja un súper èxit. Però per què no podem somiar en l’or i la plata?, perquè només somiant això podrem arribar al bronze. Hem de pensar que hi ha molt nivell i que aquest any hem viscut un canvi generacional, i no és tan fàcil.

Com heu empassat la destitució de l’Anna Tarrés després de tants anys d’èxit?
Els canvis són positius, siguin difícils o no, és fàcil tenir por o respecte als canvis perquè és una cosa desconeguda. Però crec que hem de donar un vot de confiança total al nou equip, sempre hem aspirat al màxim i em sembla que ho seguirem fent ara. És un canvi que sempre costa, és una transició difícil, però estem treballant molt i crec que aconseguirem ser un equip competitiu.

Quines diferències trobeu entre l’Anna i l’Esther Jaumà?
Hem notat canvis en el sentit que ara està tot molt més organitzat, sabem quins horaris fem, sabem quin dia tenim la tarda lliure. Tot això és molt més fàcil ara per organitzar-nos. Ens hem de quedar amb els moments bons que hem viscut i amb tot allò que hem après, i també amb tot el que aprendrem amb la nova gent que hi ha ara.

Un Mundial a casa per debutar amb el solo és el millor escenari imaginable per a una nedadora. Què estàs preparant?
Barcelona és una ciutat increïble i poder fer un Mundial aquí és brutal. Estem preparant el solo amb la cançó de Barcelona de Freddie Mercury i Montserrat Caballé i això encara arrodoneix més la cita. Va ser una idea de la Mayu [Mayuko Fujiki] i tant la Gemma com jo quan ens ho va dir ens va semblar una idea fantàstica. És una cançó que posa els pèls de punta, la sento moltíssim i crec que tant jo com el públic ens emocionarem molt, i això ajudarà a fer que tot plegat surti molt bé.

L’objectiu és aconseguir les set medalles?
I tant que sí! Però sempre he pensat que el nostre objectiu és fer-ho tan bé com puguem, fer que el públic gaudeixi i gaudir nosaltres. Ens hem de centrar en el nostre treball perquè hi ha molts factors que no podrem controlar, no sabem com estaran les nostres rivals, no sabem si els jutges seran objectius o no... Nosaltres podrem controlar fer-ho bé a l’aigua i és pel que estem treballant.

Preguntes molt personals...

Una ciutat per viure?
Barcelona
Un lloc per anar de viatge?
L'Índia
Un plat?
Ous ferrats amb llagosta i patates fregides
Un llibre per llegir?
India, de V.S. Naipaul
Una pel·lícula de cinema?
Viaje a Darjeeling de Wes Anderson
Un mitjà per estar informat?
La ràdio
Quin diari llegeixes?
El País
Mar o muntanya?
Mar
Un cantant o grup musical?
David Bowie
Quin personatge històric t’hauria agradat conèixer?
Mahatma Gandhi
Un personatge actual?
Barack Obama
Un esportista que admiris?
Gemma Mengual
Què valores més de les persones?
La humilitat
Si un dia fossis president del govern o de l’ONU quina primera decisió prendries?
Incentivar les polítiques socials
Dretes o esquerres?
Esquerres
Què t’enduries a una illa deserta?
Aigua dolça
Un desig confessable?
Que vingui al màxim de gent possible al Mundial de Barcelona i que gaudeixin amb nosaltres

l'autor

Raúl Morón

Especialista en mitjans de comunicació

Llicenciat en periodisme (UAB)

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate