La màgia torna a Barcelona: arriben els Mundials de Natació 2013

Raúl Morón

28 de maig, 2013

Amb la renúncia de Dubai, van obrir-se les portes perquè la capital catalana repetís com a seu dels Mundials de Natació, que se celebraran aquest estiu entre el 19 de juliol i el 4 d’agost. La metròpoli es prepara amb consciència amb una premissa ben clara: l’èxit de la competició serà també l’èxit de Barcelona.

Barcelona ha tornat a situar-se en el punt de mira de l’esport mundial. Després de l’èxit en l’organització dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, la ciutat no ha abraçat tants esdeveniments esportius de caràcter internacional com en els últims tres anys, tret de la final de la Lliga de Campions del 1999 al Camp Nou i el Mundial de natació del 2003. El 2010 la capital catalana va ser la seu dels Europeus d’Atletisme, i aquest any Barcelona ha fet olor d’esport des del mes de gener amb l’organització del Mundial d’Handbol, que va guanyar la selecció espanyola. 2013 és l’any de la primera edició de les tres que tenen els X-Games, les olimpíades de l’esport extrem, que es disputaran a la Ciutat Comtal fins al 2015; i l’any vinent serà el Mundial de Bàsquet el que mantindrà viu el seu esperit esportiu. Abans, però, del 19 de juliol al 4 d’agost d’enguany, Barcelona serà l’epicentre mundial de l’esport amb la celebració dels quinzens Campionats del Món de Natació.

Més de 180 països i uns 2.500 atletes es congregaran a la ciutat catalana per compartir un mitjà, l’aigua, la gran protagonista de l’esdeveniment, a la recerca d’un únic objectiu: que Barcelona 2013 superi l’èxit del campionat d’ara fa deu anys i del seu predecessor, Xangai 2011. El teló d’aquest Mundial s’aixecarà amb una absència notòria, la del millor nedador de la història, Michael Phelps. El nord-americà serà a Barcelona però fora de les piscines, després de decidir penjar el banyador un cop va finalitzar els Jocs Olímpics de Londres, on va aconseguir convertir-se en l’atleta olímpic amb més medalles, un total de vint-i-dues.

L’absència del tauró de Baltimore es contraresta amb el bon moment en què arriba la natació espanyola després de la cita olímpica a la capital anglesa. La badalonina Mireia Belmonte encapçala la llista de màxims favorits, acompanyada de l’equip femení de waterpolo i el de natació sincronitzada. Els seus darrers èxits són una crida més per als aficionats dels esports aquàtics, que estan responent amb satisfacció, segons l’organització, en l’adquisició d’entrades. S’espera que unes dues-centes mil persones passin per les diferents seus durant els quinze dies de competició.

Inversió econòmica
El Mundial també és, per a la ciutat, una inversió econòmica. «De cada euro invertit, el retorn econòmic és de 5,5 euros», assegura Sergi Pujalte, director general de la competició. Per tant, la celebració del campionat generarà «una gran riquesa per a la nostra ciutat. El sector hoteler, el de la restauració, el del comerç, transport, serveis... són molts els sectors que es beneficiaran d’aquest esdeveniment», diu Pujalte.

La gran novetat
Barcelona serà, a més a més, la protagonista del debut d’una prova inclosa en el Mundial que la Federació Internacional de Natació (FINA) vol perpetuar com una disciplina més en aquesta cita. Es tracta del High Diving, salts extrems des de 27 (homes) i 20 metres d’altura (dones), on l’atleta mostrarà, amb el Moll de la Fusta com a escenari, el seu valor i nivell acrobàtic per intentar deixar bocabadats tant el públic com els jutges de la prova.
Serà la primera vegada que es facin els salts extrems al Mundial de Natació, i no serà cap exhibició. Els guanyadors de la prova seran considerats campions del món en aquesta modalitat.   

El Planeta Aigua
Aquest és el denominador comú dels campionats. La definició d’aquest concepte s’explica amb l’estratègia de comunicació que ha preparat l’organització del Mundial i que es resumeix en la idea que «els esportistes són éssers extraordinaris que es reuneixen cada dos anys a una ciutat per fer coses extraordinàries», relata Mercè Vallès, directora de Màrqueting i Comunicació de l’esdeveniment. Aquests esportistes es distingeixen per les dues ganyes que duen pintades i que simbolitzen la seva coexistència amb l’aigua, el seu mitjà natural com a nedadors. «Tots formaran part d’aquest Planeta Aigua, esportistes, organitzadors, voluntaris, mitjans de comunicació, públic... Tothom que formi part del Mundial i s’apropi a les seus serà habitant d’aquest món durant els dies de la competició», detalla Vallès.

I aquesta és una de les idees principals que sustenta el Mundial, la participació de tota la ciutat en l’esdeveniment. És per aquest motiu que no tot és i serà competició pura i dura. Hi ha més. Per exemple, l’organització del Mundial prepara per a la cita una village que estarà situada a l’esplanada del Palau Sant Jordi, on durant cada dia de la competició es faran activitats d’oci per a tothom que vulgui apropar-s’hi, independentment de si tenen entrades per accedir a alguna prova o no. La participació ciutadana és un ingredient que forma part de la fórmula amb què l’organització del Mundial vol aconseguir que aquests campionats de natació passin a la història com els millors fins a la data. Només amb aquesta premissa s’expliquen totes les iniciatives que l’organització ha portat i porta a terme amb l’objectiu de ser molt més que una competició esportiva.

Una mostra més d’aquesta incentivació per a la participació de la gent és la col·laboració amb Barcelona 2013 d’Anna Vives, la jove catalana amb síndrome de Down que aporta la tipografia que es farà servir durant els campionats; o el Repte +55, que anima la gent a partir d’aquesta edat a nedar uns determinats quilòmetres que completaran a les mateixes instal·lacions del Mundial dies abans del seu inici. També s’ha obert un concurs de vídeos, el Planet Water Video Contest, en què el participants poden enviar un enregistrament original amb l’aigua com a tema principal; els vídeos guanyadors es projectaran durant la competició, a més de ser guardonats amb un premi en metàl·lic.

L’objectiu de totes aquestes iniciatives, com recorda Mercè Vallès, és «promocionar l’esport a la ciutat i provocar un augment en el nombre de practicants en les disciplines aquàtiques». Com a mostra, Vallès destaca la creixent notorietat de la natació sincronitzada des del 2003 fins a avui dia. L’any en què es van celebrar els primers Mundials de Natació a Barcelona hi havia dues-centes llicències. Enguany aquest nombre ha crescut en un miler de nedadores. «És el llegat del Mundial», sentencia Vallès.  

El voluntari, l’espina dorsal
La mà altruista que manega els fils del Mundial és la del voluntari. Des de la seva arribada a Barcelona fins al dia de la seva marxa, l’esportista estarà rodejat d’aquests apassionats de l’esport i de la ciutat, i el guiaran, l’ajudaran i faran que la seva estada sigui al més agradable possible. Seran gairebé tres mil voluntaris els que tornaran a fer possible la celebració d’un esdeveniment d’aquestes característiques.

Gràcies a l’omnipresència de les xarxes socials i Internet, el volum de sol·licituds per optar a formar part del cos de voluntariat ha augmentat respecte a altres anys i esdeveniments. «La resposta de la gent és espectacular. Vam obrir el procés d’inscripció el setembre del 2012 i en pocs dies ja s’hi havien apuntat un miler de persones. La gent té la preocupació de si serà seleccionada o no, per tant la motivació és molt alta», explica Ramon Bigordà, responsable de Participació i Voluntariat dels quinzens Campionats del Món de Natació.

Però que tanta gent sigui capaç de treballar gratuïtament durant dues setmanes en ple estiu ha de tenir algun secret. El contacte amb els esportistes, l’estima per l’esport i l’experiència viscuda formen part de la recepta. Però n’hi ha més, com explica Mado Madonar, coordinadora de Serveis del Mundial: «Ens trobem casos de persones amb diferents titulacions i nivells de formació que volen ser voluntaris amb l’objectiu de desconnectar del seu dia a dia i poder ajudar en tasques que no tenen res a veure amb la seva feina habitual. Per exemple, un enginyer informàtic ja ens ha dit que no vol veure en cap moment una pantalla d’ordinador, un catedràtic de biologia ens ha demanat plaça en allotjament...»

Solidaritat i motivació semblen completar el còctel que descriu la figura del voluntari, del qual no hi ha un perfil concret i a qui només es demana tenir més de setze anys i disponibilitat. «Nosaltres tenim certa por de decebre les seves expectatives, perquè potser hi ha més de mil persones que volen estar a natació i no en necessitem tantes. Però haurem d’arribar a un acord per incorporar-los a altres funcions. Segur que sabem trobar l’espai i la funció adients perquè el voluntari es vegi implicat en tot moment en el Mundial», apunta Mado. Hi ha més de sis-centes funcions que pot fer un voluntari a Barcelona 2013, des de l’atenció al públic, el servei sanitari, l’assistència als esportistes en hotels, piscines d’entrenaments i la competició, el transport, l’allotjament, les primeres entrevistes després de la prova, fins a recomanar un bon restaurant a un atleta per anar a sopar. L’ampli ventall de tasques conforma l’idea de la importància del voluntari, figura sense la qual una competició d’aquestes característiques no seria possible.  

El gran nombre de persones que fan i faran possible l’organització de l’esdeveniment respon a l’interès de Barcelona perquè del Mundial no tan sols es recordin les gestes esportives sinó també la capacitat política, social i econòmica de la ciutat a l’hora d’acollir un esdeveniment que serà d’impacte mundial.

l'autor

Raúl Morón

Especialista en mitjans de comunicació

Llicenciat en periodisme (UAB)

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate