Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

Readaptació: supera les lesions

2 d'octubre, 2013

La readaptació és el procés pel qual s’assegura que l’esportista, després d’una lesió, podrà fer el mateix tipus d’esforç amb la màxima seguretat i que no apareixerà una recidiva o una altra lesió produïda pels mecanismes de compensació que tenen lloc durant la convalescència. 

Cada vegada més, ens fixem en el tipus de treball que es desenvolupa en l’alta competició, per oferir un abordatge des d’una perspectiva biopsicosocial. Per tant, les estratègies donen importància a la prevenció i la readaptació fisicoesportiva de l’individu. L’objectiu se centrarà en una intervenció que garanteixi una ràpida reincorporació, a més d’una reducció de la incidència lesional. 
 
Estem parlant d’un procés que garanteix l’òptima posada a punt de l’esportista, és a dir, l’objectiu és deixar-lo preparat per continuar amb la seva activitat esportiva prèvia a la lesió. És més, el propòsit és deixar-lo en el mateix estat o fins i tot millor. D’aquest procés s’anomena transició de la fase rehabilitativa a la fase d’entrenament, i consta de quatre moments que estan perfectament definits.
 
En primer lloc, cal preservar l’esportista de la pèrdua de funcionalitat total dels diferents segments: el fisioterapeuta i el metge especialista de l’esport o el traumatòleg són els encarregats d’escurçar el temps de retorn a l’esport practicat.
 
Després, es du a terme l’entrenament de la part no lesionada. És imprescindible un treball en equip interdisciplinari (metge – fisioterapeuta – preparador físic) per preservar i potenciar al màxim les capacitats de l’esportista, tot adequant l’entrenament, ja que també s’incideix en l’estat anímic de l’esportista, en no sentir-se aturat.
 
En tercer lloc arriba l’alta. Serà un treball conjunt entre el fisioterapeuta i el preparador físic, ja que no hi ha dolor, però sí carències funcionals.
 
I per acabar trobem la resolució final, en què el professional encarregat de finalitzar aquest procés serà el preparador físic, que ha de regular un entrenament específic que tingui en compte la disciplina esportiva per arribar a un nivell òptim de forma.
 
Col·laboració
L’èxit de tot aquest procés es troba en la seva pròpia progressió, en temps i en dificultat. Cal conèixer l’esport amb el qual estem tractant i el seu patró postural, per tal de fer un bon reequilibri de l’esportista. Per tant, el coneixement integral de tots els professionals que formen part de l’equip permetrà una evolució global de l’individu, que acabarà amb un retorn satisfactori a la pràctica de l’esport que es practiqui.

afegir la revista a les RSS

GTranslate