Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

Fes esport a la feina! L'activitat física fa més competitives les empreses

Cristian González

2 d'octubre, 2013

A la declaració de Luxemburg del 1997, la Comissió Europea establia que el futur de les empreses depenia en gran manera del fet que els seus treballadors estiguessin ben preparats, motivats i gaudissin de bona salut. S’hi establia com a fonamental la promoció de la salut en el lloc de treball (PST), i l’activitat física hi tenia un paper fonamental.

Quinze anys després d’aquella declaració, la promoció de la salut a la feina (PST) s’ha demostrat com una política molt efectiva en la disminució de les malalties relacionades amb la feina, accidents, lesions, malalties professionals i estrès. A més, augmenta la capacitat individual de la població treballadora a l’hora de mantenir la seva bona salut i qualitat de vida.
 
Aplicar una política de PST a l’empresa implica gestionar la salut dels treballadors des d’una visió integral i integrada de salut que va més enllà d’eliminar o minimitzar els factors de risc d’origen laboral. Cal tenir cura de les esferes físiques, mentals i socials. Consisteix a integrar la salut en l’estratègia de les empreses per actuar de manera equilibrada sobre la persona, l’entorn i l’organització des d’una actuació multisectorial i participativa.
 
El paper de les institucions
Amb l’objectiu d’impulsar iniciatives de PST a les empreses d’àmbit europeu es va crear la Xarxa Europea de Promoció de la Salut a la Feina (ENWHP). Es tracta d’una xarxa d’instituts de seguretat i salut a la feina i institucions de salut pública compromeses amb el desenvolupament i la promoció de bones pràctiques en la gestió de la salut a la feina que, a la vegada, contribueix al desenvolupament econòmic i social d’Europa. Com a tasques rellevants, l’ENWHP aspira a introduir la PST en les agendes dels països del vell continent, identificar i difondre models de bones pràctiques, posar a disposició de les empreses eines, recomanacions i arguments per posar en marxa accions efectives de PST i també promoure la formació i la recerca en aquest camp.
 
A Espanya hi trobem l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene al lloc de Treball (INSHT). Aquest organisme ha posat a disposició de tothom un lloc web de PST on les empreses i altres grups d’interès poden trobar recursos i models de bones pràctiques per iniciar intervencions de PST. També dedica una part important dels seus recursos a traduir els documents més rellevants que elabora l’ENWHP i a organitzar cursos i jornades. «Els objectius principals són reconèixer el treball de les empreses, promoure la cultura de la salut, l’intercanvi d’experiències, assessorar i donar suport a les empreses en aquest àmbit», explica Dolors Solé, cap de la Unitat de Medicina del Treball del Centre Nacional de Condicions de Treball de l’INSHT.
 
Els objectius a llarg termini d’aquest ens són millorar la qualitat i efectivitat de la planificació i del desenvolupament de les intervencions de PST a escala estatal. Una altra meta que vol assolir és augmentar el nombre de treballadors exposats a iniciatives de PST. D’altra banda, Solé informa que «objectius a mitjà i curt termini són fomentar el treball en xarxa i l’intercanvi d’idees i experiències, millorar la comprensió del concepte de PST i el coneixement, les habilitats i la confiança dels principals actors en l’execució d’accions».
 
Un altre organisme públic compromès en l’àmbit de l’activitat física a l’empresa és el Consejo Superior de Deportes. «Col·laborem amb el Ministeri d’Empresa i Seguretat Social, amb el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i també amb diferents agents de l’àmbit laboral, com ara mútues i empreses, i amb altres entitats de l’àmbit de la investigació i universitats», explica José Luis Terreros Blanco, sotsdirector general d’Esport i Salut del CSD. L’impuls d’iniciatives en PST des del CSD està inclòs en el Pla A+D, que té com a objectiu promoure l’activitat física i l’esport entre la població. Dels quinze programes d’actuació que conté aquest programa n’hi ha un, el cinquè, que se centra en l’activitat física i l’esport en l’àmbit laboral. «El Pla A+D està dirigit principalment a responsables de creació i aplicació de polítiques, no tan sols esportives sinó en múltiples àmbits, per fer de guia i inspiració en l’aplicació de mesures concretes de PST», conclou Terreros.
 
Beneficis
La millora de la força o la flexibilitat, el canvi d’humor i d’hàbits de salut, combinats amb la pèrdua de pes en integrar altres programes de salut poden ser la solució per a la millora de la productivitat. Els treballadors rendeixen més en millorar la seva salut i estat d’ànim perquè estaran més satisfets en el seu lloc de treball. També es podran reduir les baixes laborals o absentismes, ja que disminueix el risc de patir malalties no transmissibles com ara cardiopaties, obesitat, diabetis, hipertensió, colesterol, etc. Per tant, finalment es disminueix el risc de pèrdues econòmiques causades per baixes laborals o absentismes. Molts estudis demostren que el cost directe d’una malaltia és inferior al seu cost directe.
 
Per aquestes raons, l’impacte de la introducció de programes d’exercici físic específic en l’àmbit laboral no tan sols milloren el benestar de la persona a la feina sinó que també augmenten la salut de la població, la competitivitat i productivitat de l’empresa i, per conseqüent, el cost sanitari del país. Per exemple, el cost dels accidents laborals i les malalties professionals oscil·la a la Unió Europea entre el 2,6 % i el 3,8 % del producte nacional brut.
 
Un altre impacte positiu de la promoció d’exercici físic al lloc de treball és en l’àmbit social de l’empresa, ja que contribueix a una gestió de qualitat, millora la presa de decisions, el rendiment i el compromís. Es produeix un increment del sentiment de pertinença a l’empresa i milloren les relacions interpersonals. L’activitat física augmenta l’efectivitat i estimula la creativitat. En aquest sentit, els treballadors que fan esport se senten vuit vegades més compromesos amb la seva empresa i són 3,5 vegades més creatius i innovadors quan el benestar és una prioritat per a la corporació per a la qual treballen.
 
En l’àmbit de la imatge corporativa, l’aplicació d’iniciatives de PST millora el prestigi i la imatge institucional interna i externa de l’empresa pel que fa a responsabilitat social corporativa (RSC) i esdevé un element d’atracció i retenció de talent. «En èpoques de crisi com l’actual, la retenció de treballadors qualificats, la disminució de l’absentisme i l’augment de la productivitat són elements cabdals per a la supervivència de les empreses», remarca Dolors Solé.
 
Les xifres
En els darrers anys, en l’àmbit europeu s’ha fet un estudi exhaustiu per quantificar els beneficis de les polítiques de PST. Els resultats són contundents, ja que les empreses que han invertit en la salut dels seus treballadors això els ha representat un benefici de 554,97 euros per any i persona. D’altra banda, hi ha estudis que demostren que els treballadors sedentaris presenten un 18 % més d’absentisme laboral que els treballadors actius. En aquest sentit, els programes d’activitat física a la feina poden reduir la durada de malalties lleus entre el 6 % i el 32 %.
 
Un altre àmbit quantificat se centra sobre la reducció de la despesa d’assistència sanitària. Així doncs, un programa d’exercici físic moderat fet de manera regular pot reduir la despesa en assistència mèdica entre el 20 % i el 55 %. A més, es produeix un descens de l’accidentalitat laboral, i no es pot oblidar que entre el 3 % i el 10 % del volum de facturació de les empreses es perd a causa de les conseqüències econòmiques d’un entorn de treball insegur i poc saludable. Així doncs, tenir poc control sobre la feina que es fa està estretament relacionat amb riscos d’accidentalitat. 
 
D’altra banda, els estudis també adverteixen que tenir la musculatura preparada per dur a terme accions de la feina redueix possibles lesions. «La nova visió és que no tan sols s’ha d’adaptar el lloc de treball a l’individu, sinó que també s’ha d’adaptar l’individu a les característiques del seu lloc i tipus de feina», explica Estel Mallorquí, directora de Biwel Salut Empresarial.
 
Programa Empresa Saludable
La Fundació Claror, entitat que té com a missió la promoció de l’esport per a tothom, disposa del Programa Empresa Saludable, que pretén ajudar a augmentar la productivitat d’empreses a través de la millora de la salut, del benestar i de la qualitat de vida dels seus treballadors. El programa inclou solucions específiques per a cada empresa i altres col·lectius amb condicions especials. D’una banda, els treballadors rebran un test inicial per obtenir un diagnòstic, assessorament personalitzat, una visita mèdica per detectar factors de risc, un programa d’entrenament personalitzat i un «retest» cada tres mesos per fer un seguiment. A més, també es podran acollir al Programa Activa’t, que ofereixen els centres gestionats per la Fundació Claror (més informació sobre aquest programa, a les pàgines 8 a 11).
 
La Fundació Claror té com a objectiu ser el principal aliat de les empreses a l’hora de portar l’energia, la salut i el benestar a les plantilles de treballadors. A més de descomptes, ofereix un programa de benestar corporatiu que inclou serveis i activitats específics. En aquest sentit, les empreses que s’acullin al programa Empresa + Feliç es beneficiaran d’un diagnòstic anual fet in situ a l’empresa. A més, s’oferiran sessions formatives per assolir hàbits de vida saludable. Els professionals de la Fundació Claror també oferiran classes exclusives per als grups de treballadors que hagin contractat la quota i també elaboraran a mida programes de gimnàstica laboral.
 
La Fundació Claror també ofereix des dels centres esportius que gestiona ajuda per preparar tot tipus d’esdeveniments esportius per a empreses. «Podem fer des d’una competició de pàdel fins a un team building a la platja, una masterclass de spinning o un relaxant circuit de talassoteràpia. Posem a l’abast tot el que cal perquè sigui un esdeveniment inoblidable: instructors experimentats, sales d’activitats, instal·lacions, equips audiovisuals, serveis de càtering i hostesses. Només cal contactar amb el nostre Departament d’Esdeveniments Fitness i junts ho farem possible», explica Cristina Rueff, cap d’Atenció Personal i Vendes de la Fundació Claror.

l'autor

Cristian González

Llicenciat en Periodisme (UPF), Llicenciat en Història Contemporània (UB), Màster en Comunicació Empresarial Especialitat en Tecnologies Digitals (UPF).

més informació

afegir la revista a les RSS

GTranslate