Aprèn a caminar correctament i evita el mal de peus d’origen mecànic

Albert Giménez

2 d'octubre, 2013

Els peus constitueixen una part essencial i d’especial importància en la nostra anatomia. Malgrat això, són els grans oblidats del nostre cos i caldria tenir-ne més cura. No oblidem que ja Leonardo da Vinci va dir que «El peu humà és una obra mestra d’enginyeria i també una obra d’art». 

Els peus els podem comparar amb els pilars en l’estructura d’una casa. De fet, són fonamentals i prioritaris. Ja sabem que si els pilars fallen, tot edifici, sigui tant el cos humà com les estructures de ciment, se’n ressenten i poden esfondrar-se.
 
Un estudi recent elaborat pel Servei de Reumatologia de l’Hospital del Mar de Barcelona assenyala que el 70 % dels espanyols pateix trastorns als peus. A més, de cada 100 pacients afectats per alguna malaltia a l’avantpeu, 80 són dones i 20 són homes. El dolor al peu és el segon motiu de consulta en l’atenció primària per problemes de l’aparell locomotor.
 
El peu és una estructura de gran complexitat anatòmica. Està format per 26 ossos, 33 articulacions, 107 lligaments i 19 músculs intrínsecs que sostenen i coordinen els ossos al lloc adequat i que fan possible una gran varietat de moviments.
 
Un europeu mitjà, segons un estudi fet a Anglaterra, camina de mitjana uns 150.000 quilòmetres en tot la seva vida.
 
Quin pes suporten?
En caminar, el peu s’adapta amb flexibilitat als desnivells de la superfície. Els lleugers canvis interns de la planta del peu ens permeten caminar descalços per la suau i inestable sorra de la platja o per camins accidentats i pedregosos.
 
Quan un home està dret, la superfície de les plantes dels peus tot just arriben als 300 centímetres quadrats, però ha de suportar amb estabilitat un pes mitjà de 70 a 120 quilos. Així doncs, el peu és una estructura que ha de suportar molt esforç i ser capaç d’oferir unes prestacions extraordinàries. 
 
El peu recolzat, estàtic i descalç, rep la càrrega del pes del cos, que es multiplica per dos o per tres amb l’impuls de la marxa. Es calcula que es multiplica per quatre o per cinc en el moment del salt. En un home de 80 quilos de pes, en el moment d’una marxa normal, el taló suporta 300 quilos en cada passa. En un atleta, en l’instant que salta una tanca, l’impuls representa per al peu suportar 2.000 quilos en una fracció de segon.
 
Quan el peu es recolza només en el taló tot el pes s’hi concentra. En la posició plantígrada, es reparteix el 56 % al taló posterior i el 44 % al taló anterior. Amb dos centímetres d’elevació del tac, les pressions es reparteixen un 50 % en tots dos sectors. En canvi, amb una elevació de vuit centímetres, les pressions es reparteixen un 20 % al taló posterior i un 80 % al taló anterior.
 
La funció del peu depèn no tan sols dels elements ossis i els lligaments, sinó també de la coordinació dels músculs i del sistema nerviós. D’una manera simplificada podríem dir que la funció dels peus és doble. D’una banda, ens proporciona un suport estable, capaç d’adaptar-se a qualsevol tipus de superfície, suportant el pes del cos. De l’altra, impulsa el nostre cos durant la marxa amb l’energia acumulada durant la fase de suport.
 
Molèsties
Com a resultats de la pèrdua de la correcta harmonia entre pes corporal i la posició i mal recolzament del peu, sobrevé un trencament de la mecànica arquitectònica del peu en totes les seves estructures: ossos, posició de les seves articulacions, tensió de les seves càpsules articulars, lligaments, fàscies i aponeurosis plantars, fatiga muscular, deformació dels eixos del peu, dels metatarsians i els dits, mal recolzament plantar, etc. Tot plegat es tradueix en dolor, desgast articular prematur (artrosi), contractures musculars doloroses i callositats.
 
Biomecànica: la solució
Així doncs, cada dia sotmetem el peu a milers d’impactes repetitius amb les nostres activitats quotidianes. És normal que apareguin al peu i membre inferior alguns dolors per sobreesforç, sobrepressió o per augment de la tensió mecànica de les estructures. A aquestes alteracions se les anomena problemes d’origen mecànic.
 
La biomecànica estudia el comportament mecànic humà per mètodes d’enginyeria. En aquest àmbit el podòleg és el professional sanitari indicat, ja que té una excel·lent preparació en la biomecànica del peu i membre inferior i és l’especialista adequat per a l’avaluació i el tractament dels problemes d’origen mecànic.
 
En l’exploració biomecànica, el podòleg fa un estudi de la marxa, observant les possibles anomalies que puguin repercutir en la salut del pacient en caminar amb els peus en una posició inadequada.
 
El tipus d’estudi varia en funció del problema del pacient, l’edat i també l’activitat esportiva que fa o la professió que exerceix. 
 
S’han de tenir en compte patologies originades per la mala posició dels peus, que poden ser també causa de problemes als genolls, als malucs o la columna.
Mitjançant un estudi de pressions plantars, es poden localitzar amb exactitud els punts amb sobrecàrrega que són causants pel problema del pacient. D’aquesta manera es podrà adaptar la plantilla que s’ajusta millor a la patologia.
 
Un mètode de tractament dels problemes d’origen mecànic són les ortesis funcionals. Es tracta de plantilles fetes després d’un rigorós estudi biomecànic i l’objectiu de les quals és corregir la funció anormal del peu durant la marxa o les activitats esportives.

l'autor

Albert Giménez

Metge esportiu i osteòpata del Claror Sardenya

Llicenciat en Medicina (UAB). Osteòpata.

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate