Com ens afecten les xarxes socials?

Carme Giménez

2 d'octubre, 2013

Quins canvis han portat les noves tecnologies al nostre comportament? Han creat nous hàbits socials? L’ús d’aquestes eines, en si mateix, no és nociu, però les addiccions que generen són un mal creixent que es deu a problemes d’aïllament social i de frustració, que s’expressen amb la il·lusió d’una nova vida virtual més satisfactòria.

Moltes famílies senten preocupació en veure els seus fills enganxats constantment a l’ordinador i al mòbil, i és que el món s’ha transformat de tal manera que ja es comença a parlar del FOMO (fear of missing out), és a dir, la por de perdre’s alguna cosa. La disponibilitat s’entén com obligada, i crea una necessitat d’accessibilitat perpètua. Tot plegat genera immediatesa i ansietat en l’individu perquè sempre ha d’estar pendent de la seva connectivitat.
 
Les xarxes socials
Les xarxes socials han passat a ser el mitjà preferit dels adolescents i joves per la comunicació amb els amics i per l’expressió ràpida d’idees i emocions. Ara bé, l’emoció és profunda? Alguns autors parlen de les emocions líquides, que s’expressen amb tanta facilitat com superficialitat en la societat d’avui. 
 
Vist que la previsió és la millor de les cures, pares i educadors comencen a prendre consciència de la importància d’una bona orientació pel que fa a l’ús de la tecnologia i de tot el que comporta, ja que la seva implantació massiva fa que, sense que ens n’adonem, conformin canvis de conducta que poden ser positius o perjudicials per a la nostra personalitat segons com les utilitzem. Seria injust etiquetar-les com a psicològicament perilloses perquè ens ofereixen grans possibilitats, però de nosaltres depèn fer-ne un bon ús o no.
 
Saber desconnectar
Saber controlar el correu electrònic. Desconnectar-se de tant en tant. Evitar la necessitat d’exhibicionisme a les xarxes socials. No refugiar-se al món virtual. Gaudir del lloc i de les persones amb qui estem, en lloc de voler ser en un espai diferent del que ens trobem, són algunes de les qüestions bàsiques que s’haurien d’aprendre actualment.
 
Riscos
Els aspectes positius de les xarxes socials són els de reforçar les relacions socials i ampliar la xarxa d’amics, però poden tenir seriosos inconvenients com el fet d’acostumar la ment a passar ràpidament d’una tasca a l’altra, alternant televisió, Facebook, WhatshApp, etc. Això provoca que les connexions neuronals siguin superficials i no pas profundes, amb la qual cosa es debilita la capacitat de concentració i memòria. Aquesta generació acostumada a ser multitasques no entrena la concentració, ni fomenta la profunditat del coneixement. 
 
D’altra banda, pot donar una sensació fictícia de sociabilitat mentre que la persona, tot i tenir molts amics virtuals, en la realitat no té habilitats socials per relacionar-se ni per expressar-se correctament. La facilitat que donen algunes aplicacions d’enviar missatges curts i de minsa redacció empobreix la capacitat expressiva dels joves, que, encarats amb la vida real, poden tenir serioses dificultats de comunicació.
 
Tanmateix, en els jocs on-line és freqüent la creació d’un àlter ego digital, anomenat avatar, que és la imatge que s’utilitza per representar-nos en el món digital. Encara que és només una identitat virtual pot afectar qui som en el món real. Investigacions fetes a la Universitat de Stanford han demostrat que veure el propi avatar dur a terme certes accions o actituds, és a dir, mostrar-nos una versió diferent de nosaltres mateixos, pot afectar el nostre comportament a la vida real. Aquesta influència de l’avatar es coneix com l’efecte Proteus, nom que prové del déu grec Proteu, que podia transformar-se a voluntat en qualsevol cosa que desitgés. D’aquí que el cibermón signifiqui alguna cosa més que un simple joc, ja que pot tenir conseqüències psicològiques més complexes i profundes en la nostra vida.
 
Ciberassetjament
Un col·lectiu d’alt risc a les xarxes són els nens i els adolescents, ja que són impulsius, busquen noves relacions, satisfacció ràpida i, sovint, tenen problemes d’autoestima. Un còctel de personalitat que troba en el món virtual un entorn idoni per interactuar. D’aquí que també s’hagi estès el fenomen del cyberbullying o ciberassetjament, que com a conducta d’agressió injustificada i intencionada participa de les característiques pròpies de l’entorn virtual, com ara l’anonimat i la gran audiència potencial. A més, una única agressió puntual pot convertir-se en persistent pel fet de continuar sent visible a la web i perquè no es poden controlar els efectes de la informació un cop ha estat publicada.
 
Si la tècnica evoluciona de pressa, en major grau hauríem de potenciar la preparació humana per utilitzar amb mesura aquests progressos tecnològics. Avui dia, les proeses tècniques poden crear fortes crisis de creixença i inseguretats a les noves generacions. Ja ho deia el psicòleg Carles M. Espinalt el 1970: «Sense una tenacitat renovada en l’educació del caràcter i un estímul constant per a la capacitat creadora, l’ésser humà perdrà fàcilment la direcció del seu propi destí.» 
 
De moment, els joves dels nostres dies ens semblem més cultes en tot per la gran extensió dels coneixements i per una formació superior, però si no s’enforteix la formació del caràcter augmentarà la desorientació en un ambient que es transforma dia rere dia.

l'autor

Carme Giménez

Directora del Centre de Psicologia i Grafologia

Doctora en Psicologia per la URL. Professora de psicoestètica, terapeuta psicomotriu i diplomada en Logopèdia, Grafologia i Gestió Empresarial. Professora de la URL i de la UOC. Membre d’honor de l’Associació de Grafoanalistes Consultius (AGC).

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate