Corres o entrenes? La diferència és important!

Guillem Montagut

14 de febrer, 2014

La majoria dels corredors populars que participen cada cap de setmana a les curses populars organitzades arreu corren, corren i corren! Però on rau la diferència entre córrer i entrenar per córrer millor i fer-ho bé?
El boom de les curses ha fet que el nombre de participants de l’atletisme anomenat popular hagi crescut de forma exponencial en els darrers temps. Corredors que sovint, amb la idea que entrenar és posar-se la vestimenta i el calçat i sortir als carrers, parcs o muntanyes a fer quilòmetres, s’obliden que cal establir unes fites, seguir una planificació i fixar uns mètodes per assolir els millors resultats possibles o, si més no, els més desitjats.
 
Tots ells, tot i ser populars, se senten atrets per la rebaixa dels seus «cronos» en cada cursa que fan i canalitzen les seves majors expectatives de poder-se superar any rere any, i, és clar, heus aquí el dilema! Com poden augmentar el rendiment si sempre fan el mateix, si el seu organisme sempre s’ha d’adaptar al mateix tipus d’esforç, si sempre apliquen la mateixa tipologia d’estímuls?
 
N’hi ha que es limiten a cercar fórmules de suposat i controvertit èxit a internet o que busquen la recepta màgica que puguin aplicar fàcilment, i quan la troben o bé no la saben interpretar o, el que és pitjor, la interpreten malament. Perquè un full de paper no és un entrenament i entrenar no és obeir.
 
Cal l'assessorament d'un tècnic especialista
Des d’aquest punt de vista, cal remarcar la importància cabdal del tècnic especialista, i fer-ho des del seu vessant més formador cap als esportistes. És qui estarà més capacitat per planificar, programar, desenvolupar i avaluar com evoluciona l’entrenament. És qui aplicarà els principis bàsics de l’entrenament, com, per exemple, el de la progressió i alternança de les càrregues o bé el principi de variabilitat. És qui dissenyarà les activitats proposades, qui calcularà ritmes i pauses, etc. Però totes aquestes premisses només són vàlides si s’innerven, al mateix temps, amb la capacitat de formar els esportistes, en el sentit ampli de la paraula, de forma engrescadora i motivant. Per la qual cosa és intrínsecament necessària la relació de proximitat entre esportista i tècnic. Hi ha un parell d’aspectes de l’entrenament, importantíssims, on es fa palesa de forma molt evident aquesta necessitat. Una són les accions de millora de la tècnica de carrera, i l’altra, l’anomenat entrenament «invisible», en referència a totes les situacions col·laterals a les sessions d’entrenament mateix.
 
Entrenar és marcar-se objectius clars i assolibles? Sí. I seguir una programació? També. I portar-la a terme? Segur! Entrenar és sobretot tenir l’oportunitat d’aprendre. Són infinites les circumstàncies, les situacions i els moments que no apareixen en cap dels receptaris i l’atenció a petits detalls produeixen un enorme benefici en el rendiment.
 
És per això que des d’aquí us vull animar a entrenar i a seguir entrenant.

l'autor

Guillem Montagut

Responsable Condicionament Físic del Claror Cartagena

Llicenciat en Educació Física i Esport. INEFC Barcelona

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate