El poder únic del roibos: un munt de propietats

Albert Giménez

2 d'abril, 2014

La infusió de te roibos prové de les fulles d’una planta exclusiva de Sud-àfrica anomenada Aspalathus linearis, que en l’idioma del lloc significa ‘arbust vermell’. Les seves fulles són primes, suaus, punxegudes i d’uns deu mil·límetres de longitud, que emanen de les branques provinents d’una tija d’escorça llisa. En conjunt, l’arbust pot arribar a fer un metre i mig d’alçada. 
Els indígenes d’aquesta zona ja en consumien des de temps ancestrals. El prenien com a beguda calenta utilitzant les fulles de l’arbust, però també l’utilitzaven en aplicacions tòpiques pels seus efectes terapèutics. Malgrat l’antiguitat d’aquestes pràctiques, els vilatans continuen en l’actualitat utilitzant el te roibos per a aquestes finalitats.
 
Durant els segles XVII i XVIII, els viatjants i botànics europeus que van visitar la regió de Cederberg, a Sud-àfrica, comentaven la profusió de «bones plantes» per a propòsits curatius.
 
Tot i que els colons holandesos de Sud-àfrica li va donar el seu nom, els africans han fet servir el te roibos durant centenars d’anys, tant per raons medicinals com per l’agradable sabor que té, lleugerament dolç i similar al de les nous. En un principi el va utilitzar la tribu indígena Khoisan. A mesura que la seva població va anar disminuint, el roibo va passar inadvertit fins que Karl Thumberg, un botànic, el va redescobrir a finals del segle XVIII. A partir d’aleshores va gaudir de gran popularitat. Més recentment, s’ha estudiat àmpliament per descobrir-ne els beneficis per a la salut.
 
Antioxidant
El roibos està esdevenint més popular a Occident a causa del seu alt nivell d’antioxidants, com l’aspalathin i el nothofagin, la seva manca de cafeïna i els baixos nivells de tanins, que el diferencia clarament d’altres infusions. El roibos també conté un nombre important de compostos fenòlics, incloent-hi flavanols, flavones, flavanones i dihidrocalcones.
 
A Sud-àfrica és comú beure infusió de roibos sense llet, amb una rodanxa de llimona i sucre o mel per endolcir. El sabor de la infusió de roibos es descriu habitualment com a naturalment dolç, sense sucre afegit, i similar al de la nou.
 
Se suposa que el roibos ajuda a mitigar la tensió nerviosa, les al·lèrgies i els problemes digestius. La medicina tradicional fa servir el roibos a Sud-àfrica per alleugerir el còlics infantils, les al·lèrgies, l’asma i problemes dermatològics.
 
Beneficis
Els estudis en animals suggereixen que és un potent antioxidant i que té efectes immunomodulants quimiopreventius. A més, no s’ha trobat que la infusió de roibos tingui cap efecte advers, tot i que en humans no hi ha gaire evidència científica.
 
Un estudi recent fet per científics japonesos també suggereix que el roibos és beneficiós en el tractament de l’acne, a causa dels nivells d’àcid alfa hidròxid, zenc i superòxid-dismutasa presents a l’herba.
 
Alguns dels suposats beneficis del te roibos són: 
• Els antioxidants. Es creu que ajuden a prevenir el càncer, en eliminar els radicals lliures al torrent sanguini. 
• S’utilitza com a substitut de les begudes amb cafeïna, i és beneficiós per reduir l’estrès, la irritabilitat i els mals de cap. 
• Es fa servir com a antiespasmòdic, per alleujar rampes a l’estómac en adults i els còlics en els nadons. 
• El roibos s’ha utilitzat tradicionalment per tractar la febre del fenc, l’asma i els èczemes. 
 
El roibos també és bo per a: 
• Els trastorns digestius i intestinals. 
• Per enfortir les dents i els ossos. 
• Té un efecte antioxidant i antiradicals lliures. 
• És bo per a alguns problemes de la pell. 
• És remineralitzant. 
• Ajuda a perdre pes en ser un diürètic suau. 
• Col·labora en la salut bucal eliminant bacteris.
 
Dues varietats
Val a dir que s’utilitzen dos tipus de roibos per al consum humà i les investigacions científiques. Les dues varietats provenen del mateix arbust, però la diferència rau en com es processen les fulles i les tiges. Mentre que el roibos de color ataronjat càlid prové d’herbes fermentades, el te verd roibos s’elabora amb fulles i tiges sense fermentar. D’acord amb el Consell Sud-africà de Roibos, el de color verd té un gust similar al te verd asiàtic i conté més antioxidants que el seu contrapart, més comú i fermentat.

l'autor

Albert Giménez

Metge esportiu i osteòpata del Claror Sardenya

Llicenciat en Medicina (UAB). Osteòpata.

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate