Entrevista a Marc Márquez: «Sempre procuro donar el màxim»

Raúl Morón

2 d'octubre, 2013

Quan baixa de la seva Honda, aquest jove pilot de Cervera és un autèntic llibre obert. La presència o l’absència del seu característic somriure resumeix, sense necessitat de veure les imatges de la cursa, el seu grau de satisfacció. I amb la premsa, tot i que respon amb cautela i amb la humilitat d’un debutant a la màxima categoria, el seu missatge també és transparent. Té la victòria entre cella i cella.

L’any 1999, Valentino Rossi s’embutxacava el seu segon títol mundial, a la categoria de 250 cc, confirmava el seu ascens meteòric i signava amb Honda per debutar a la màxima categoria (500 cc). En Marc Márquez tenia llavors sis anys. Gairebé tres lustres més tard, aquell jove aficionat al motociclisme segueix els passos del seu ídol i no són pocs els que veuen en Márquez un futur campió del món de MotoGP.
 
Marc, amb vint anys ja tens dos títols mundials, un subcampionat a Moto2 i ja has batut rècords en el teu debut a la gran categoria. És una progressió brutal des que vas debutar el 2008. On i com et veus d’aquí a cinc anys?
La veritat és que estic molt content amb aquest inici de temporada i espero seguir amb la mateixa línia fins al final del campionat. Espero poder ser encara on sóc ara mateix, però ja ho veurem. Vull veure’m sobre la moto segur. Jo visc el dia a dia i ara mateix no em plantejo el futur a llarg termini.
 
No són pocs els que pensen que tens opcions de ser campió del món de MotoGP, tot i ser el teu any de debut i ser tan jove. És massa gran la pressió que tens a sobre per tenir penjats aquests objectius tan ambiciosos? Creus que la gent s’equivoca o t’hi veus amb opcions?
Ara mateix el meu objectiu és seguir treballant dur, aprenent el màxim, donar el meu cent per cent i que a final de temporada tant l’equip, HRC, com Repsol estiguin satisfets amb els resultats i que pensin que he aprofitat al màxim aquesta gran oportunitat que m’han donat.
 
A la prèvia de l’inici del campionat de velocitat vas repetir en diverses ocasions que enguany et prendries les coses amb calma... Amb els resultats a la mà, costa imaginar-se que això sigui així i fa por pensar què faràs llavors quan et posis seriós... 
Seguiré fent el que estic fent fins ara. Intentar donar el màxim de mi mateix, treballar i aprendre molt i veure on arribem. Les victòries i els pòdiums seran molt benvinguts.
 
Com és la teva relació amb el teu company d’equip, Dani Pedrosa? Creus que li ha sortit un rival a casa que no s’esperava?
La meva relació amb el Dani és bona; ara, a la pista, el típic que es diu és que el primer rival és el company d’equip, no?
 
Després del petit conflicte a Montmeló amb Jorge Lorenzo, com és la teva relació amb el campió del món? Penses que enguany podrà repetir títol?
La meva relació amb el Jorge torna a ser com abans de Montmeló, tot va quedar com el que havia estat, un lance de cursa. Cal dir que tant el Pedrosa com el Lorenzo estan molt forts aquesta temporada. Són dos pilots amb una gran experiència, tant en la categoria com amb la moto que porten. A veure qui guanyarà..
 
N’hi ha que pensen que tens una conducció agressiva i, per tant, perillosa dins del circuit. Hi estàs d’acord?
Jo tinc el meu estil de conducció, no crec que sigui agressiu ni perillós. Quan veig que puc avançar ho faig, i més si es tracta d’un final de cursa.
 
El canvi de categoria et deu haver comportat canvis en el teu dia a dia, com ara la forma d’entrenar-te. Com t’exercitaves abans i com ho fas ara?
Ara he hagut d’agafar molta més potència física, més força, ja que la MotoGP té moltíssima més potència, pesa més, agafes més velocitat i, per tant, implica fer més força amb el cos, etc. En resum, han estat més repeticions en els exercicis del gimnàs, sobretot. Has d’estar molt bé físicament per mantenir el ritme amb una MotoGP al màxim tota una cursa. A més, els rivals estan molt forts i si t’afecta el cansament a la cursa i baixes el rendiment, ja fa que puguis perdre alguna posició.
 
Trobes a faltar res de Moto2?
Pel que fa a les motos, era una categoria més igualada i hi havia més avançaments, més emoció a la cursa, que, en definitiva, és el que agrada a l’espectador aficionat. A MotoGP, tot això no és tan habitual.
 
Què és el més positiu per a tu de la màxima categoria, i què és el que no t’agrada?
El més positiu per a mi és haver pogut arribar a aquesta màxima categoria i amb el millor equip del mundial, el Repsol Honda Team. A partir d’aquí, hi ha moltíssimes més activitats al voltant, tant dins com fora dels circuits, però és el que té estar al màxim nivell, i no m’és cap problema.
 
Valentino Rossi, el teu ídol des que eres ben petit, ara és un rival al circuit... i fora? T’anima, et dóna consells, o et veu com un rival fort a batre?
Sí, des de sempre ha estat el meu ídol, és sorprenent ara poder estar competint un al costat de l’altre. Fora dels circuits tenim molt bona relació, fins i tot m’ha convidat a entrenar a casa seva! Tot un plaer i un privilegi! Dins del circuit, és clar que som rivals, per això no em dóna consells.. hehe.
 
Has estimat les motos des que eres ben petit. Deixant de banda el món del motor, a quin esportista t’agradaria assemblar-te?
Ui..., no ho sé... Hi ha tants bons esportistes d’elit.. I moltíssims de casa. Ara mateix, no et sabria dir.
 
Què fa un noi de vint anys que passa més de mig any viatjant fora de casa, lluny de la família i els amics? 
Normalment, a banda de la gira asiàtica i un parell de curses més, que van seguides, acostuma a ser cap de setmana de cursa i cap de setmana se descans, un sí un no. Així, les setmanes que no hi ha Gran Premi aprofito per seguir entrenant, però també tinc estones per estar amb la família i amb els amics, per fer tot el que fa un noi de vint anys.
 
Què és la primera cosa que et diu la teva mare després d’una carrera en la qual has superat els 300 km/h, has avançat rivals per llocs impossibles i has salvat alguna caiguda?
La meva mare, com totes les mares, pateix, pateix molt. Em diu que no corri, que vigili, però és normal. Em dóna molt suport i respecta molt la meva feina.
 
Tot just estàs, com qui diu, començant en això..., però a què t’agradaria dedicar-te un cop decideixis aparcar la moto definitivament?
La veritat és que no hi he pensat gaire en tot això. Jo visc el dia a dia, però és claríssim que ara mateix no em plantejo res que no sigui altra cosa que anar sobre una moto.
 
Fes volar la imaginació i comparteix amb nosaltres com t’agradaria que fos l’última volta de l’últim gran premi d’aquest any.
M'agradaria molt que acabés amb la meva victòria!
 

Preguntes molt personals...

Una ciutat per viure?
Cervera
Un lloc per anar de viatge?
Pirineus de Lleida
Un plat?
Macarrons de la iaia
Un llibre per llegir?
D'intriga
Una pel·lícula de cinema?
Alguna de Tarantino
Un mitjà per estar informat?
La ràdio
Quin diari llegeixes?
Premsa
Mar o muntanya?
Mar a l'estiu i muntanya a l'hivern
Un cantant o grup musical?
Pop rock en general
Quin personatge històric t’hauria agradat conèixer?
Albert Einstein
Un personatge actual?
Leo Messi
Un esportista que admiris?
Valentino Rossi
Què valores més de les persones?
La sinceritat
Si un dia fossis president del govern o de l’ONU quina primera decisió prendries?
Millorar la felicitat de la gent
Dretes o esquerres?
Ni una cosa ni l'altra
Què t’enduries a una illa deserta?
El meu germà
Un desig confessable? 
Ser campió del món de MotoGP

l'autor

Raúl Morón

Especialista en mitjans de comunicació

Llicenciat en periodisme (UAB)

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate