Arrebossat de fang!

Ester Benach

11 de novembre, 2001

La Geoteràpia es basa en la utilització de substàncies minerals per al tractament no farmacològic d'algunes dolències. Una d'aquestes substàncies són els fangs, que poden ser de molts tipus segons la seva composició, i que ofereixen beneficis contrastats al nostre organisme.

Els fangs poden estar constituïts per un mineral o per una mescla, i el seu ús amb fins terapèutics es basa en les propietats que presenten segons la seva composició química: l'estructura dels minerals i la mida de les partícules que els formen.

Sorgeixen de la meteorització de les roques i, en gran part, estan constituïts per silicats, tot i que també poden estar formats per altres minerals com òxids de ferro i d'alumini, calcita o guix.

Principals propietats

Una de les característiques principals dels fangs és la seva capacitat d'absorbir molècules d'aigua, així com ions (fonamentalment cations), retenint-los i intercanviant-los per altres com el calci, el magnesi, el potassi, el sodi o l'amoni.

Altres propietats dels fangs són la gran plasticitat que presenten. Barrejats amb aigua, formen una pasta que conserva una gran cohesió, la qual cosa permet aplicar-la sense que s'assequi o es trenqui. També la capacitat calorífica (la capacitat per emmagatzemar la calor) n'és una propietat important, ja que els fangs conserven la calor i, en canvi, la condueixen poc.

Beneficis per a la pell

El poder absorbent i d'intercanvi d'ions dels fangs fa que resultin antiinflamatoris i depuratius, qualitats que els converteixen en idonis per tractar afeccions de la pell (si no hi ha processos inflamatoris aguts).

Així, els fangs poden utilitzar-se en casos de patologies dermatològiques específiques com l'acne, la psoriasi i algunes dermatitis. També en l'àmbit estètic tenen efectes molt positius, ja que es fan servir per a les neteges de cutis, els peelings corporals, per equilibrar les glàndules sebàcies (que dónen un aspecte greixós a la pell i als cabells), per millorar el trofisme de la pell, per amortir l'envelliment cutani i com a complement en tractaments anticel·lulítics.

Altres indicacions

A més, la pasta formada pel fang i l'aigua exerceix una acció estimulant general i uns efectes decongestius i antiinflamatoris molt positius en casos de malalties cardiovasculars, del sistema nerviós i en el tractament local d'articulacions i problemes de l'aparell locomotor com l'artritis, l'artrosi o el reumatisme crònic.

A nivell intern, fins i tot, els fangs han estat utilitzats, encara que actualment l'avenç de la medicina i els nous medicaments i tractaments han fet caure en desús aquesta pràctica.

Pel que fa a aquest ús intern, es pensava que els fangs eren capaços de millorar les irritacions intestinals i de retenir les toxines i bacteris responsables de les alteracions digestives. Una altra aplicació vigent durant molt de temps ha estat la d'antídot d'alcaloides, morfina, cocaïna i nicotina.

Per últim, els seus beneficis s'han experimentat fins i tot en animals, i s'han usat com a antihelmíntics per afavorir l'expulsió i destrucció de paràsits intestinals.

Com s'apliquen

La plasticitat dels fangs, empastats i termalitzats a una temperatura convenient, fa que es puguin aplicar mitjançant gases o directament sobre la pell, perquè s'adapten perfectament al cos.

La temperatura de la pasta oscil·la entre els 37 i els 45 ºC, tot i que en zones molt localitzades on el fang s'aplica de manera parcial l'organisme resisteix temperatures més elevades, que poden arribar als 48 ºC.

Un cop el fang s'ha estès sobre una zona corporal, s'ha d'esperar entre 15 i 20 minuts a fi que faci el seu efecte. Llavors és quan s'obren els porus cutanis i es dilaten els vasos de la zona, i és quan es posen en marxa els mecanismes d'intercanvi entre els ions del fang i els ions, toxines i productes cel·lulars cutanis.

Així, quan es retira el fang també s'eliminen les cèl·lules mortes i els productes de rebuig de la pell.

Per aconseguir extraure el màxim rendiment d'un tractament amb fangs calen unes 15 sessions, ja que se'n va augmentant progressivament la temperatura de l'aplicació i la durada.

La Geoteràpia

En algunes parts de la terra es concentren multitud de substàncies orgàniques fossilitzades: minerals, sals i oligoelements que representen qualitats molt beneficioses per a la salut i l'estètica.

Però la utilització de la terra com a agent terapèutic és tan antiga com la hidroteràpia o l'helioteràpia, perquè els nostres avantpassats ja van buscar-hi remeis per curar tota mena de dolències.

Per exemple, la cultura àrab va fer ús de les terres medicinals per al reumatisme i la xinesa, per a les inflamacions. I tant grecs com romans van difondre'n les tècniques a través de nombrosos escrits.

També, els fangs aplicats en tractaments van ser una necessitat d'assiris, babilonis o escites del mar Negre. Diuen, fins i tot, que al segle I aC personatges com la reina Cleopatra els va utilitzar en cosmètica i van arribar a obtenir el control del mar Mort, a fi d'explotar-lo com a zona de repòs i tractaments.

Segons els escrits bíblics, Jesús també els emprava per a les curacions, igual que Mahatma Gandhi.

l'autor

Ester Benach

Directora d'excel·lència i responsabilitat social

Llicenciada en Ciències de la Comunicació (UAB), Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques (UOC), Màster en Responsabilitat Social Corporativa (UOC)

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate