La hipertensió Controlar la pressió

Albert Giménez

1 de novembre, 2001

La hipertensió és la malaltia crònica més freqüent en els països desenvolupats i, juntament amb la hipercolesterolèmia (excés de colesterol) i el tabaquisme, és un dels principals factors de risc per a les malalties cardiovasculars.

Sabem que la sang és conduïda a tots els territoris de l’organisme a través de les artèries, que es fan més estretes quan arriben a les zones finals, a les extremitats. És per això que oposen resistència quan hi passa la sang, cosa que requereix més força o pressió per part del corrent sanguini.

Pel que fa al cor, funciona amb una intermitència de períodes sístole (contracció) i diàstole (dilatació). El ventricle esquerre del cor, quan es contrau, envia a l'arbre arterial una determinada quantitat de sang (volum sistòlic), a una determinada pressió, que dilata les parets arterials elàstiques. Aquesta pressió rep el nom de pressió arterial sistòlica màxima.

En canvi, en el període de diàstole o dilatació, les vàlvules aòrtiques es tanquen i l'elasticitat vascular i el volum de sang en circulació contribueixen a mantenir una certa tensió, que s'anomena pressió arterial diàstolica o mínima.

La finalitat de la pressió arterial es basa a mantenir una aportació idònia de sang als teixits durant el transcurs del temps i en qualsevol circumstància, i hi ha molts i complexos mecanismes de regulació de la pressió que permeten dur a bon terme aquest objectiu vital.

La tensió arterial alta o hipertensió

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la hipertensió com l’elevació mantinguda, per damunt dels límits considerats normals segons el grup d’edat i sexe, de les xifres de pressió sistòlica i diàstolica, o de totes dues.

La hipertensió arterial més freqüent, en un 95% dels casos, és l'essencial o de causa desconeguda, tot i que l'obesitat, l'augment de colesterol i els antecedents familiars són factors de risc. En el 5% dels casos restants es pot parlar d'hipertensió arterial secundària, és a dir, amb una causa identificable: malalties endocrines, de causa orgànica o ingestió continuada de determinats tipus de fàrmacs o productes químics.

Com es diagnostica

Encara que les causes són difícils de trobar i que els símptomes són força genèrics (mal de cap, cansament, inestabilitat i palpitacions), es tracta d'una afecció crònica fàcilment detectable i amb un tractament agraït.

Quant al diagnòstic, es basa en la detecció de xifres altes de pressió arterial en diversos moments. Segons l'OMS, el diagnòstic d’hipertensió s'ha de fer, com a mínim, després que en dues ocasions diferents s'hagin realitzat tres determinacions de pressió alta. I és que la tensió arterial varia al llarg del dia i segons molts factors. A la nit, quan dormim, acostuma a ser inferior que durant el dia, que és quan augmenta per l'estrès i l'activitat quotidiana.

A més de considerar les xifres, és imprescindible que, a l’hora de diagnosticar la hipertensió, s'efectuï una valoració de la possible afectació de determinats òrgans com el cor, els ronyons i el fons de l'ull, i que s’estudiï la possibilitat d’una causa secundària i d’altres factors de risc.

Tractament de la hipertensió

Malgrat que la hipertensió essencial o de causa no coneguda no és guarible, generalment sí que és controlable. El tractament es basa fonamentalment en mesures farmacològiques, com diürètics, vasodilatadors, antagonistes del calci, etc. Cal recordar, però, que en determinats casos, al cap d’uns mesos de tractament, és indicat reduir les dosis dels medicaments per comprovar si és possible el control amb menys dosis de fàrmac o amb la supressió d’algun.

En tots els casos, és necessari tenir en compte l'aplicació de mesures no farmacològiques: reduir el consum de sal (per sota de 5 g al dia), controlar l’excés de pes i evitar l’obesitat i moderar el consum d’alcohol (per sota de 50 g al dia). És recomanable augmentar la ingesta de potassi mitjançant una alimentació rica en fruites i verdures fresques.

La pràctica d'exercici físic, d'una a cinc hores per setmana, també pot resultar recomanable, sempre que comporti una activitat física baixa i una intensitat moderada.

En casos d'hipertensió arterial severa i no controlada, cal evitar els exercicis isomètrics com, per exemple, la musculació.

MÉS INFORMACIÓ...
     

Fàrmacs que originen hipertensió arterial secundària

Contraceptius orals

Bicarbonat sòdic i sals de sodi

Regalèssia

Carbenoxolona

Corticoides sistèmics

Salicilats en dosis elevades

Antiinflamatoris no esteroidals

Anabolitzants hormonals

Cremes, locions i col·liris

Anastèsics amb efredina

Disulfiram

Ginseng

Intoxicació per plom, tali o bari

Sals de liti

Antidepressius tricíclics

l'autor

Albert Giménez

Metge esportiu i osteòpata del Claror Sardenya

Llicenciat en Medicina (UAB). Osteòpata.

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate