Enfortir els músculs del terra pélvic

Anna Yuguero

1 de novembre, 2003

Alguns problemes com la incontinència urinària poden originar-se per la debilitat dels músculs de la part baixa de la cavitat abdominal, anomenats terra pèlvic. Però amb exercicis d'enfortiment i una certa prevenció podem aconseguir reduir-ne les molèsties

Anomenem terra pèlvic el conjunt de músculs que sostenen la part baixa de la cavitat abdominal i gràcies als quals la bufeta de l'orina, l'úter (en el cas de les dones) i el recte es mantenen en posició normal. Així, la funció correcta d'aquests òrgans depèn de la integritat i fortalesa del conjunt de músculs definit al principi.

Hi ha diversos trastorns de terra pèlvic, com la urgència–freqüència miccional, els prolapses uterins, els prolapses rectals ... Però el que sol ser més freqüent, la incontinència urinària, es pot produir quan realitzem qualsevol esforç físic, com, per exemple, esternudar o riure.

Les causes

Les causes que fan aparèixer aquests trastorns poden ser múltiples: parts freqüents o difícils, recuperació insuficient del part, intervencions quirúrgiques en òrgans pèlvics, envelliment, manca d'activitat física o bé pràctica excessiva o incontrolada d'exercici, menopausa, restrenyiment i excés de pes.

La meitat d'aquests problemes es presenten abans dels 45 anys i solen afectar més les dones que els homes.

Per fer-nos-en una idea, un estudi sobre la incontinència publicat al British Medical Journal l'any 1988 i realitzat sobre 833 dones va constatar que el 41% tenien aquest problema i que la meitat d'aquestes dones tenien menys de 45 anys.

I és que, al contrari del que pot semblar, moltes dones joves pateixen incontinència urinària malgrat no haver tingut fills encara. El mateix estudi desglossava les edats de les afectades: el 31% tenia menys de 25 anys, el 40%, entre 25 i 40 i el 46% tenia entre 35 i 44 anys.

Com podem solucionar-ho?

Com en la majoria de problemes que afecten la nostra salut, el millor tractament és la prevenció. I cal iniciar-la com abans millor, més si sou persones actives que practiqueu molt d'esport o si teniu una professió que impliqui esforç físic.

Tot i haver-hi trets comuns, cada cas pot tenir una orientació diagnòstica diferent. És per això que es recomana consultar sempre un especialista, perquè valori el problema de manera individual.

Actualment, la fisioteràpia de la musculatura pèlvica s'està imposant com una alternativa eficaç, i s'hi estan aconseguint molts bons resultats.

Els exercicis de Kegel

En el tractament amb fisioteràpia hi ha diverses tècniques, com la teràpia de cons vaginals o els exercicis de Kegel. Aquesta última tècnica és una de les més consolidades i verificades i consisteix a fer contraccions actives i regulars dels músculs en diverses posicions i freqüències.

Els exercicis són fàcils i només requereixen un cert temps de dedicació, ja que si es practiquen amb regularitat i, fins i tot, si s'associen a les activitats més quotidianes, poden donar els primers fruits en unes 5 o 6 setmanes. I en uns 4 o 6 mesos es pot aconseguir que la musculatura del terra pèlvic hagi adquirit el to ideal.

Treballar aquesta musculatura abans i després del part pot evitar problemes importants, i és el millor tractament per a la incontinència urinària que pot aparèixer després de tenir un fill (vegeu el quadre superior).

MÉS INFORMACIÓ...
     
Especial èmfasi en les embarassades

Bons consells

Per millorar trastorns musculars del terra pèlvic, els consells següents ens poden ajudar:

1. Eviteu una ingesta molt elevada de líquids i de begudes diürètiques com les begudes alcohòliques (cervesa, vi o destil·lats) i les que contenen cafeïna ( cafè, te, mate, cola...).

2. Orineu regularment a intervals adequats i eviteu retenir l’orina molta estona.

3. Porteu una dieta sana i rica en fibres perquè, a més, us ajudarà a controlar l’excés de pes i l’obesitat.

4. No és convenient seure durant moltes hores seguides. Cal intentar estirar les cames sovint.

5. Eviteu la roba que oprimeixi la part inferior de l’abdomen: faixes, pantalons...

6. Eviteu determinades pràctiques esportives: aeròbic, steps o carrera (produeixen impactes repetits).

7. Eviteu fer molts exercicis abdominals, sobretot les dones que acabeu de parir . En tot cas, sempre és millor combinar els exercicis abdominals amb els de Kegel.

8. Si alguna vegada noteu una urgència miccional important, inclineu-vos cap endavant (com si féssiu una flexió per tocar-vos els peus). D’aquesta manera es disminueix la pressió sobre la bufeta.

l'autor

Anna Yuguero

Fisioterapueta del Claror Marítim

Diplomada en Fisioteràpia (Escoles Universitàries Gimbernat, UAB), Llicenciada en Ciènces de l’Activitat Física i l’Esport (Universitat Ramon Llull)

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate