OSTEOPOROSI Com es diagnostica?

Albert Giménez

4 de novembre, 1998

Patir osteoporosi és sinònim d'augment de fragilitat de l'esquelet i, per tant, d'augment del risc de sofrir fractures. És la malatia òssia metabòlica més freqüent i les fractures poden afectar qualsevol part de l'esquelet, tot i que es donen amb més freqüència a la columna vertebral, a l'avantbraç i al cap femoral.

Clínicament, l'osteoporosi és un procés silenciós fins que apareix la complicació fonamental: la fractura.

El dolor de la fractura d'origen osteoporòtic al maluc, a l'avantbraç o al braç és molt clara però, en canvi, no ho és tant en el cas de les fractures vertebrals que, d'altra banda, són les més freqüents.

El mal d'esquena és un símptoma cardinal de l'osteoporosi, però també molt inespecífic. El mal de l'osteoporosi vertebral pot ser sord i crònic o tenir una presentació aguda i intensa. Quan és agut i intens acostuma a ser per un aixafament vertebral i apareix, generalment, després d'un moviment de flexió i/o càrrega de la columna, o bé espontàniament. Normalment va acompanyat d'una contractura muscular paravertebral. Aquest mal agut pot donar pas a un dolor crònic residual que, tot i ser atenuat per la persistència, és molt molest per al pacient.

Un altre dels signes que s'observen amb l'osteoporosi són les fractures òssies – que si afecten la zona vertebral acostumen a produir cifosi dorsal – i també es percep una disminució d'alçada de l'individu.

Aquesta hipercifosi dorsal es pot compensar amb hiperlordosi lumbar i hipertensió de la zona cervical, amb les consegüents contractures musculars. També es pot produir un agreujament d'escoliosis preexistents. Altres manifestacions de l'osteoporosi poden ser la pell fina i transparent, alteracions de la capacitat toràcica, etc.

Mètodes per diagnosticar-la

Per diagnosticar-la ha de poder establir-se una disminució de la massa òssia amb mètodes fiables.

Les radiografies convencionals són indispensables per diagnosticar les fractures, però són un mètode poc precís i poc reproduïble per valorar la massa òssia. Per aquest motiu, és imprescindible un examen de laboratori complet amb la finalitat de descartar causes secundàries d'osteopenia o fractures vertebrals.

Actualment, el procediment més precís i reproduïble per mesurar la massa òssia és la Densiometria Fotònica Dual, que proporciona dades quantitatives de la massa òssia o densitat mineral òssia (DMO) en grams per cm2. Sobre aquestes bases, s'accepta el diagnòstic d'osteoporosi quan la DMO descendeix per sota de les desviacions estàndard del valor considerat normal per a la població d'edat semblant o sexe.

Des del punt de vista clínic interessa sobretot obtenir un valor de massa òssia que permeti pronosticar amb raonable exactitud el risc de fractura.

Aquest risc es correlaciona clarament amb el grau d'osteoporosi o de descens de la DMO i, per això, la densiometria s'ha d'utilitzar per identificar pacients amb un elevat risc de fractures que puguin beneficiar-se del tractament.

La importància de la prevenció

La prevenció, per la relació que ofereix entre cost i eficàcia, és el millor enfocament terapèutic per a l'osteoporosi. Mai s'insistirà prou en la importància que la ingestió de calci, de vitamina D i de proteïnes sigui l'adequada i en la necessitat de practicar exercici físic amb regularitat per preservar la massa òssia.

Tothom hauria de practicar amb regularitat, durant tota la vida, un exercici moderat com la dansa, la carrera suau o els passeigs, per optimitzar la massa òssia de l'esquelet.

La nostra recomanació és que es practiqui un exercici dinàmic tres o quatre cops per setmana durant 30-60 minuts.

A part de l'efecte sobre la massa òssia, l'exercici millora l'agilitat. Això té especial importància en les persones grans, ja que disminueix el risc de caiguda i, per tant, el de fractura.

MÉS INFORMACIÓ...
     

Malalties que ocasionen una disminució de calci

Hipertiroidisme

Hiperparatiroidisme

Síndrome de Cushing

Diabetis

Hiperprolactinema

Meloma múltiple

Càncer metastàsic

Malalties que provoquen mala absorció

Malalties gastrointestinals

Malalties hepatobiliars

Anorèxia

Artritis reumatoide

Henocromatosi

l'autor

Albert Giménez

Metge esportiu i osteòpata del Claror Sardenya

Llicenciat en Medicina (UAB). Osteòpata.

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate