Et donem consells per a que facis un bon ús de la sauna i el bany de vapor

Albert Giménez

2 de novembre, 2002

La sauna i el bany de vapor, dos dels sistemes d'aplicació de calor superficial més estesos, són els que trobem habitualment a les instal·lacions esportives, tot i que no sempre sabem quina és la millor manera de treure'n el màxim profit.

La sauna és, en essència, un bany d'aire calent sec amb un grau baix d'humitat relativa que, en els països nòrdics, especialment a Finlàndia, se solen alternar amb aplicacions fredes.

Les saunes actuals consten d’un recinte amb una fusta especial que permet absorbir la humitat i que no condueix la calor, la qual cosa fa que ens hi puguem estar asseguts o estirats sense cremar-nos. També consta de la presauna, un espai destinat a vestidor i sala de repòs que acostuma a incorporar dutxes.

Els usuaris de la sauna han de romandre asseguts o estirats sobre els bancs de fusta al damunt d'una tovallola.

El bany de vapor

Els banys de vapor, també anomenats banys turcs o hammans, consisteixen en una aplicació general de vapor d'aigua a una temperatura entre 40 i 45 graus centígrads. La gran diferència amb la sauna és l'alt percentatge d'humitat, el 100%, cosa que origina que l'ambient que hi trobem estigui saturat de vapor d'aigua.

Freqüentment, al bany de vapor s'afegeix un sistema dosificador d'essències o aromes.

La manera com hem de prendre una sauna o un bany de vapor, les precaucions, indicacions i contraindicacions són practicament les mateixes, si bé cal destacar els notables beneficis del bany de vapor sobre les afeccions respiratòries, com el refredat i la bronquitis crònica, ja que facilita la broncodilatació i la fluidificació de les secrecions.

Com preparar una sessió?

Un bon resultat en l'ús de la sauna obliga l'usuari a disposar del temps suficient per tal que l'organisme pugui adaptar-se als canvis tèrmics als quals se sotmet.

També l'aprofitarem millor si gaudim d'un estat de relaxació física i mental.

Un massatge suau, sedant i descontracturant, és un bon mètode per aconseguir aquesta relaxació i afavorirà una bona resposta de l'organisme quan prenguem la sauna.

Beure un o dos gots d'aigua abans d'entrar-hi ens ajudarà a hidratar-nos, i no oblidem que cal esperar unes dues hores després dels àpats per no interferir en la digestió.

Abans d'entrar a la sauna, també és convenient prendre una dutxa d'aigua tèbia o calenta a la presauna per accionar la circulació superficial, però sense utilitzar cremes ni olis, ja que obstrueixen els porus.

Després, cal que ens eixuguem bé, perquè si moltes persones entressin mullades dins del recinte podria desestabilitzar-se la temperatura interior de la sauna, i que ens desprenguem de tots els objectes metàl·lics (rellotges, polseres, cadenes, arracades...). Només cal dur la tovallola, un element imprescindible ja que, per molta cura que es tingui de la higiene de la instal·lació, l'alt grau d'humitat afavoreix el risc de contagis.

Principals recomanacions

L'alçada a la qual se situa l'usuari és molt important. Encara que la circulació de l'aire per l'interior del recinte tendeix a igualar les temperatures, poden haver-hi diferències majors de 40 graus entre el terra i el sostre de l'estança: mentre que prop del terra la temperatura pot ser de 50-60 graus, en els bancs més elevats pot ser de 90 a 120 graus i, en un lloc mitjà, de 80-90 graus.

Com a mitjana, es considera que l'ambient de la sauna és perfectament tolerable quan la temperatura és de 80-100 graus i la humitat relativa d'aproximadament el 20%.

A l'inici, és recomanable situar-se en el banc inferior, preferiblement ajagut, per evitar el pas de gran quantitat de sang als vasos dilatats de les extremitats inferiors.

Al cap de pocs minuts, començarà la sudoració. El temps recomanable no ha de sobrepassar els 10-15 minuts i, si hi hem estat estirats, és convenient que, abans de sortir, ens incorporem i estiguem asseguts els darrers minuts. Així permetrem que l'organisme s'adapti a la nova posició.

Les persones que estan acostumades a la sauna poden entrar-hi una o dues vegades més com a màxim, però sempre tenint en compte que les estades han de ser més curtes i que serà necessari dedicar més temps a la relaxació posterior.

Un cop n'haguem sortit, cal deixar que el cos es refredi i torni a la seva temperatura normal. Per aconseguir-ho només cal restar a la presauna uns 2 o 3 minuts. Exercir posteriorment una dutxa d'aigua freda -o tèbia, en el cas de les persones que suporten malament el fred- també és molt beneficiós, però és important tenir en compte que ha de ser curta i que s'ha de començar pels peus i acabar pel cap.

I, per tancar la sessió, res millor que beure una mica i dedicar un temps a la relaxació o a practicar algun exercici d'estirament suau, abrigats amb un barnús per no agafar fred.

Principals contraindicacions

A pesar que l'edat no suposa cap característica especial en l'ús de la sauna o el bany de vapor, les persones grans han d'extremar les precaucions i ajustar el temps. Per això, és reconamable consultar el metge a fi que ens indiqui el temps que hi podem dedicar i les possibles contraindicacions.

En general, però, les persones que hagin patit algun dels problemes següents poden sofrir riscos si prenen una sauna:

-Resposta inadequada dels mecanismes de termoregulació
-Cardiopaties greus descompensades
-Trastorns circulatoris greus
-Insuficiència respiratòria restrictiva greu
-Insuficiència renal greu
-Hipertensió arterial greu
-Arterioesclerosi avançada
-Diabetis
-Epilèpsia
-Glaucoma
-Afeccions que cursen amb debilitat important...

MÉS INFORMACIÓ...
     

Efectes

Augment de la temperatura de la pell i les mucoses i, en menor grau, d'estructures més profundes.

Estímul de la secreció sudoral.

Millora de la circulació perifèrica.

Acció relaxant muscular i general.

Augment de l'elasticitat i de la capacitat funcional del teixit muscular i les estructures articulars i periarticulars.

Augment de la capacitat de resposta de l'organisme a estímuls externs.

Acció reguladora de les distònies neurovegetatives.

Estímulació de l'activitat neuroendocrina.

Activació de les inmunoreaccions orgàniques.

Acció equilibradora de les respostes neuropsíquiques.

 

Indicacions

Com a estímul de la capacitat defensiva natural de l'organisme.

En la recuperació de l'esforç físic.

En la recuperació funcional de processos de l'aparell locomotor.

En la recuperació de processos respiratoris lleus.

En els trastorns funcionals de la circulació.

l'autor

Albert Giménez

Metge esportiu i osteòpata del Claror Sardenya

Llicenciat en Medicina (UAB). Osteòpata.

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate