Viu l'estiu a la piscina sense perill de contagis

Albert Giménez

7 de novembre, 2003

En zones humides com les piscines o les dutxes proliferen els fongs i els virus que a l'estiu, i amb l'augment de la temperatura, es troben com peix a l'aigua. Conèixer les formes de contagi, l'aparença que tenen i, sobretot, la manera de prevenir-les ens ajudarà a gaudir plenament d'aquest estiu sense renunciar al sol ni a la piscina

Arriben l'estiu, les vacances i el descans en algun lloc de mar o de muntanya, o potser a la mateixa ciutat. Sigui com sigui, però, si la calor és intensa segur que passarem llargues jornades ben a prop d'una piscina que ens permeti refrescar-nos, divertir-nos i posar-nos en forma.

Si és així, caldrà que tinguem especial cura amb la pell, perquè és en aquestes èpoques quan proliferen els fongs, ben alimentats per les altes temperatures i l'excés d'humitat.

Fongs de tota mena

Entre les infeccions causades per fongs, la micosi cutània és una de les més freqüents.

Bàsicament, les condicions que la motiven són el contacte de la pell amb el fong d'una manera permanent, la variació de la secreció sudoral i sebàcea i la variació de la temperatura i la humitat de l'ambient.

Segons el gènere de fong i el lloc on es localitzin les lesions, parlarem de diferents tipus de micosi.

Les lesions ocasionades per l'epidermofília inguinal, per exemple, es localitzen a la cara interna de la cama, en el plec inguinal i, a vegades, poden expandir-se cap a la regió del pubis. Aquesta mena de micosi és molt contagiosa i se sol transmetre a través de la roba i els objectes del bany. Curiosament, afecta sobretot els homes.

Un altre tipus de micosi és el conegut peu d'atleta que, com el nom indica, es localitza al peu. El primer símptoma és una petita descamació entre els dits que, si les condicions d'humitat i temperatura són adients, es pot convertir en una infecció més greu que pot anar acompanyada d'un edema, vermellor i formació de llagues.

Evidentment, quan es deixen notar els primers símptomes d'infecció, el més convenient és visitar el dermatòleg. Però, si prenem algunes precaucions, pot ser que no arribem a aquest extrem.

Precaucions amb la roba

Una de les primeres precaucions que hem de prendre és tenir molta cura de la roba i dels objectes de bany. És recomanable no deixar aquestes peces a ningú, si ja les hem portades, i tampoc no va bé utilitzar-ne d'altres persones. A més, per evitar que es reprodueixin els fongs cal rentar-les de manera assídua i assecar-les bé.

El contacte de la pell amb objectes humits durant molta estona -com el banyador o, fins i tot, una cadira de jardí mullada- també pot ser una font d'infecció, igual que la poca ventilació de la pell (la roba de fibres naturals i el calçat obert permeten una millor ventilació).

Una altra recomanació, sobretot per evitar les infeccions als peus, és que els netegem i assequem molt bé, amb especial èmfasi als espais entre els dits.

Les berrugues

Les berrugues o papilomes no són causades per fongs, sinó per un virus que penetra a l'interior de la pell a través de petites ferides. Després d'un temps d'incubació entre 1 i 6 mesos, es forma un tumor benigne que afecta la zona superficial de la pell, és a dir, la berruga.

Normalment, apareixen als genolls, als colzes, als dits, al voltant de les ungles i a la planta del peu, el lloc més freqüent a causa de la gran pressió de les àrees de suport.

Una de les peculiaritats de la berruga és la facilitat amb què es pot propagar i produir un autocontagi, perquè si la manipulem podem inocular el virus en una altra part del cos.

En cas de tenir alguna berruga és convenient que, un cop ens haguem dutxat, desinfectem la banyera o dutxa per evitar que altres persones se'n contagiïn i que acudim al podòleg, que decidirà el tractament a base de càustics o bé ens cremarà les berrugues. Durant el tractament hem de vigilar no mullar-les en excés, perquè perdria l'efectivitat.

Pel que fa a les infeccions provocades per virus, el moluscum contagiosum és molt contagiós i acostuma a afectar infants. La via de contagi són les tovalloles, la roba i molt sovint l'aigua de la piscina, si no està ben tractada.

Les lesions es presenten a la cara, al tronc i a les extremitats en els nens i, en els adults, quasi sempre les trobem a la part baixa de la cintura pèlvica. Per la seva aparença es poden confondre amb berrugues o grans.

Conjuntivitis i otitis

Entre les malalties produïdes pel contacte directe i durant molta estona amb l'aigua, la conjuntivitis i l'otitis són les més freqüents, sobretot en nedadors.

La conjuntivitis es dóna per la inflamació de la mucosa que revesteix la parpella i el globus ocular. Normalment, no és greu i s'atura deixant d'anar a la piscina durant uns dies o amb l'aplicació de gotes receptades per l'oftalmòleg.

Les causes que la provoquen poden ser l'accés de clor o agents infecciosos com virus i bacteris.

En el cas de l'otitis externa i mitjana, la inflamació es produeix en el conducte auditiu extern i mitjà. És una infecció aguda que no acostuma a durar gaires dies, malgrat que és dolorosa i que pot comportar una pèrdua passatgera d'audició i secrecions. Només en l'otitis crònica es produeixen danys no recuperables de l'audició, en perforar-se el timpà. Per no arribar a aquest extrem cal que, si notem els primers símtomes, acudim a l'otorrino.

La prevenció passa per l'aplicació i desinfecció continuada de l'aigua, de l'ambient i la superfície, a més de les mesures higièniques de l'usuari.

Garantir un bon nivell de seguretat i higiene

Que hi hagi riscs de contagis de fongs o altres agents no vol dir que no puguem anar tranquils a la piscina. La majoria d'instal·lacions esportives compten amb plans de manteniment dels espais que garanteixen un bon nivell de seguretat i higiene.

Aquests plans consisteixen normalment en planificacions de neteja dels espais diverses vegades al dia i, de manera més exhaustiva, a la nit. També preveuen anàlisis microbiològiques i el control dels paràmetres bioquímics (com el clor i el PH) de les aigües, entre altres accions.

Amb tot, la col·laboració dels usuaris és molt important i, en aquest sentit, moltes instal·lacions editen recomanacions o normatives d'higiene, el compliment de les quals garanteix un molt baix risc de contagi.

En qualsevol cas, de cara a l'estiu -quan és més normal acudir a piscines desconegudes d'hotels, de pobles o d'amics on no podem tenir el convenciment que s'apliqui un control rigorós de neteja i manteniment - cal anar amb més precaució i adoptar uns bons hàbits d'higiene personal i amb les nostres pertinences.

l'autor

Albert Giménez

Metge esportiu i osteòpata del Claror Sardenya

Llicenciat en Medicina (UAB). Osteòpata.

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate