Si vols fer esport, tingues cura del teu cor

Albert Giménez

11 de novembre, 1996

La pràctica esportiva imposa una supervisió mèdica general en què cal prestar una atenció especial a l'aparell cardio-vascular per la seva contribució, juntament amb l'aparell respiratori, a l'activitat corporal durant l'exercici esportiu.

El bon funcionament i la qualitat de les prestacions de l'aparell cardio-vascular constitueixen la base de qualsevol èxit esportiu, ja que el volum minuto-cardíac és un dels factors determinants de la potència aeròbica màxima.

El nen en l'ambient escolar

A moltes escoles es realitza anualment un examen d'aptitud per a l'educació física i l'esport. Per desgràcia, molts establiments d'ensenyament obliden aquesta necessitat. Això, subratlla l'important paper del pediatra o del metge de família.

L'objectiu d'aquest examen de salut no contempla el fre de la pràctica esportiva; la seva funció és descobrir qualsevol tipus d'anomalia que contraindiqui la pràctica de l'esport, ja sigui durant un temps determinat (que acostuma a ser el més habitual) o de per vida.

Per això, l'examen mèdic ha d'investigar:

a) Els signes funcionals anormals: molèsties, lipotímies, palpitacions, ofec excessiu o dispnea.

b) Els signes físics: pressió arterial excessivament elevada, buf sistòlic...

En el cas dels bufos sistòlics, si bé en el 90 per cent dels casos són d'origen funcional, no per això no val la pena que el metge faci una exploració profunda. I davant la més mínima sospita d'"organicitat", s'ha de remetre el nen al cardiòleg que, en la majoria dels casos, confirmarà l'"anorganicitat" dels bufos tot i que, en alguns casos, també pot descobrir una comunicació interauricular, una cardiopatia obstructiva o altres afeccions orgàniques.

En resum, a part de descobrir dolències cardíaques (com cardiopaties o hipertensió arterial) en alguns casos, l'examen mèdic anual permet determinar el grau d'aptitud física del pacient.

Adults d'entre 18 i 40 anys

Les persones adultes d'entre 18 i 40 anys constitueixen un grup que, normalment, no presenta riscos de malaltia cardiaca.

Les anomalies cardio-vasculars, en la gran majoria dels casos, són descobertes a l'infantessa. Per això, una persona pertanyent a la franja d'edat compresa entre els 18 i els 40 té un risc de malaltia cardio-vascular mínim.

En qualsevol cas, tot signe funcional anormal, el descobriment d'un buf cardíac o una hipertensió arterial justifiquen la consulta de l'esportista al cardiòleg.

Adults d'entre 40 i 60 anys

L'etapa més perillosa és, sens dubte, la de les persones que tenen entre 40 i 60 anys. Segons les estadístiques habituals, cada any moren súbitament als paisos desenvolupats decenes d'individus a instal.lacions esportives. La causa acostuma a ser que, aquestes persones, reprenen l'activitat esportiva de forma repentina, després d'una llarga etapa (poden ser anys) d'inactivitat, i sense cap preparació prèvia.

És el cas d'una persona que, després d'estar 10 anys sense fer esport, disputa un partit de futbol de "velles glòries", s'apunta irreflexivament a la moda del "jogging", a un curset de tennis o esquaix, corre una cursa popular o participa en una marathó multitudinària.

Cap examen cardiològic pot predir amb seguretat l'existència d'un risc cardio-vascular. De tota manera, l'examen d'aptitud esportiva hauria de ser obligatori també per a les persones d'entre 40 i 60 anys. Perquè només fent-se un examen clínic minuciós un cop l'any, amb electrocardiograma de repòs i d'esforç inclòs, les persones d'aquesta franja d'edat podríen fer esport amb la tranquil·litat de no patir una cardiopatia inesperada.

Camina, et sentiràs millor 

1. Caminar és un exercici físic moderat que millora el condicionament cardio-vascular i l'aparell locomotor, i que us farà sentir millor.

2. Es pot caminar a qualsevol edat, i no són necessàries instal.lacions ni materials especials.

3. Caminar és el millor que podeu fer si porteu una vida sedentària i voleu canviar a millor, sense riscos ni lesions.

4. Caminar us ajuda a prevenir o a controlar malalties i problemes molt freqüents com el tabaquisme, l'infart, la diabetis, l'excés de pes...

5. Si voleu sentir-vos millor no esculliu entre dieta, exercici i canvi d'actitud. Seleccioneu-los tots!

6. Cuideu la vostra alimentació. Incloeu més verdures, amanides, fruites i llegums, i disminuiu els greixos, dolços i begudes alcohòliques.

7. Feu una dieta segons la vostra despesa calòrica i edat. Distribuiu-la en 5 menjades al dia. Mastegueu bé. Mengeu a poc a poc. Bebeu una mitjana de dos litres d'aigua al dia i renteu-vos les dents després de cada menjar.

8. Camineu amb una marxa més ràpida de la que utilitzeu habitualment, durant una hora al dia, tenint en compte que, per a què us serveixi d'entrenament el ritme cardíac heu de situar-lo sobre les 120 pulsacions per minut.

9. Esculliu terrenys plans, amb terra regular i sense inclinacions laterals, preferentment llocs amplis amb arbrat i poc trànsit. Utilitzeu roba que afavoreixi la transpiració, que no us oprimeixi, i sabates flexibles i còmodes.

10. Procureu anar a caminar acompanyats i proposeu-vos metes per a caminar cada dia més ràpid i més temps. El dia menys pensat us trobareu trotant sense haver-vos-en adonat.

l'autor

Albert Giménez

Metge esportiu i osteòpata del Claror Sardenya

Llicenciat en Medicina (UAB). Osteòpata.

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate