L'alimentació del primer any

Emma Esteba

9 de novembre, 2010

Quan l'infant neix no té completament desenvolupats els mecanismes de deglució, li manca la maduració de diversos processos digestius (deficiència enzimàtica, absorció de diferents nutrients...) de filtració i concentració renal, del sistema immunitari...És per això que la introducció dels diferents aliments ha de ser progressiva i adaptada. 

La llet és el primer aliment que el nodrissó pren des de les primeres hores de vida. Tant si és de la mare com de llets adaptades garanteix tot els nutrients necessaris per a un organisme petit i immadur, sobretot els primers quatre o cinc mesos.

L’alimentació del lactant (també anomenada beikost) no ha de proporcionar més del 50 % de les seves necessitats energètiques diàries. Progressivament, i a mesura que es vagi deslletant el nadó, s’han d’anar introduint els nous aliments en les quantitats adequades. Ara bé, de la mateixa manera que no s’aconsella introduir aliments abans del quart mes és important introduir-los ja al cinquè mes de vida, en què els requeriments nutricionals augmenten.

La diversificació alimentària s’ha d’iniciar, doncs, a partir del cinquè o el sisè mes, quan es consolida des del punt de vista metabòlic certa maduresa i s’incrementa la capacitat d’assimilació alhora que les necessitats nutricionals. També apareixen noves habilitats com el reflex masticatori o la deglució amb la part interior de la llengua. I com que el sistema digestiu ha evolucionat notablement, l’estómac pot rebre més quantitat d’aliment, en madura la funció renal i es desenvolupen nous enzims intestinals, cosa que ens permet iniciar la introducció d’aliments amb una textura menys líquida, per exemple, les proteïnes animals com la carn i el peix.

Però cal ser prudent en la introducció i la progressió dels aliments, perquè un excés o precipitació de qualsevol aliment pot derivar en problemes digestius, intoleràncies o al·lèrgies alimentàries importants, agudes o cròniques.

Al setè i vuitè mes, el nadó millora la mobilitat dels llavis i la llengua i la capacitat de fer passar els aliments des de la part anterior de la boca fins a la posterior i, per tant, millora la deglució i l’assimilació de textures més espesses. La maduresa del seu sistema digestiu permet assimilar proteïnes vegetals com el gluten i altres d’animals com les del rovell d’ou.
Ja entrats en l’últim trimestre, la coordinació entre l’empassar i el respirar està força consolidada i ja es pot fraccionar l’alimentació en quatre únics àpats al dia. També es poden provar noves textures com aliments aixafats o a petits bocins.

Un cop el nadó fa l’any, pot prendre tot tipus d’aliments. En aquest moment, cal tenir cura a l’hora de diversificar i variar tant els plats com els sabors i els colors per tal que aflorin i es potenciïn tots els gustos i les aromes.

Consells nutricionals
Com a precaucions, no hem d’abusar de coccions massa elaborades, dels arrebossats, els fregits i els aliments precuinats, i és preferible cuinar amb olis vegetals, que són rics en àcids grassos essencials.

Quant a la condimentació, no hem d’afegir-hi sal perquè els aliments per si sols ja en contenen prou i l’únic que aconseguiríem és sobrecarregar els ronyons del nadó.

Un altre aliment que no hem d’afegir ni als làctics ni als preparats de fruites és el sucre, perquè s’incrementa el risc de patir problemes de salut com la càries o l’obesitat, entre altres.

També hem de tenir cura de les quantitats i, sobretot en el cas de la carn i el peix, és important ajustar-se als grams indicats segons l’àpat i l’edat. Hem de tenir present que no per donar més proteïna tindrem un nadó més ben alimentat, el contrari! I, sobretot, cal fugir dels greixos animals saturats.

Un cop preparat l’àpat cal tenir paciència en la introducció de nous aliments i els canvis de textura. Tirar pel camí fàcil i triturar-ho tot pot retardar el desenvolupament maxil·lofacial. Però tampoc hem de caure en l’error de fer sempre uns menús monòtons i amb els mateixos aliments. És important fomentar, és a dir, practicar, l’hàbit saludable de fer quatre o cinc àpats al dia i, per tant, com més atractius siguin més fàcil els ho posarem.

I per últim, cal recordar que els petits de la casa són un més, i en conseqüència és important per a ells que mengin a taula i que experimentin amb la seva cullera.

TAULA D'INTRODUCCIÓ DELS ALIMENTS

Primer mes: pit o llet adaptada. 6/7 preses al dia. Entre 20 i 100 ml per presa.
Segon mes: pit o llet adaptada. 5 preses al dia. 110 ml per presa.
Tercer mes: pit o llet adaptada. 6 preses al dia. 120 ml per presa.
Es pot introduir el suc de fruites*
Quart mes: pit o llet de continuació. Purés de fruita o verdura* Farinetes sense gluten (1 o 2 cullerades). 4/6 preses al dia. Entre 130 i 160 ml per presa.
Cinquè mes: pit o llet de continuació. Fruita o verdura* Farinetes sense gluten (4 cullerades). 5 preses al dia. 170 ml per presa.
Sisè mes: introducció de 10-15 g de carn i peix blanc* 4/5 preses al dia. Entre 180 i 220 ml per presa.
Setè i vuitè mes: introducció dels cereals amb gluten. Verdura i/o cereals amb 25 g de carn, peix o rovell d’ou* Puré de fruita. Mínim mig litre de llet. 4 preses al dia. 220 ml per presa.
Novè mes fins l’any: augmenta la quantitat de proteïna animal a uns 40-50 grams dos cops al dia. Postres làctics. 4 preses al dia. 250 ml per presa.

* La introducció del tipus de verdura, fruita, carn i peix ha de venir determinada pel pediatre.

l'autor

Emma Esteba

Nutricionista del Claror Cartagena

Diplomada en Diètetica i Nutrició Humana (UB), Postgrau en Obesitat, Postgrau en Fitoteràpia

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate